FERRAN ESTRUCH I TORRENTS
ERC
“Encara m’he de sentir «Que jove!» i fa deu anys que soc alcalde”
Al Parlament treballarà per garantir l’equilibri territorial
De la seva generació a ERC també destaca la transversalitat i la regeneració de gènere
L’octubre de 2017
Ferran Estruch (al mig) conversant amb l’aleshores vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i Eloi Fernández, alcalde de Fonollosa, a tocar l’Arc de Triomf de Barcelona, en un acte de resposta a les detencions a la seu d’Economia. Per a l’entrevistat, aquests dies posteriors del 20 de setembre, juntament amb l’1 d’octubre, el van marcar perquè, com diu, són “dies en què vam demostrar com a país alçat que ho podíem fer tot”.
És molt important la visió dels alcaldes i els regidors, que estem vint-i-quatre hores al carrer
Tenim gent a l’exili. Fins que això no es normalitzi i aquesta gent pugui tornar a casa seva no avançarem
De formació és politòleg. Això indica que ja tenia clar a què es volia dedicar de ben jove?
A mi sempre m’ha agradat la política, em ve de família, sempre vinculada a la política local. El meu besavi per part de mare i el meu avi per part de pare ja havien estat vinculats a ERC: en Joan Torrents va ser alcalde durant la República, però el van afusellar el 5 de maig de 1939, i al meu avi Miquel jo l’acompanyava de petit als actes polítics.
Segur que el van influir.
Al meu besavi el van matar amb 33 anys al Camp de la Bota i és a la fossa comuna de la pedrera, com Companys. Me’n va parlar el meu avi al final dels seus últims anys i alguns veïns que en van ser coetanis. Era paleta, però sense formació política, com la majoria de gent de l’època. Els meus avis em van influenciar més perquè, com que obríem la botiga els diumenges, em cuidaven ells i sempre em parlaven de política.
Vostè sí que va tenir formació política: va llicenciar-se en ciències polítiques. Però, per dedicar-s’hi, s’aprèn exercint-la?
Evidentment. La ciència política va bé per conèixer com funciona l’administració, perquè estudies dret, filosofia, estadística i, és clar, política. Per exercir-la has de tenir ganes, ser honrat i dedicar el temps als altres. Després se n’aprèn exercint, no te n’ensenyen enlloc, tinguis l’edat que tinguis.
Ho diu perquè va ser alcalde als 25 anys i perquè segur que li van dir que era ‘massa’ jove?
Sí, l’handicap de la joventut hi era i havies de sentir sempre algú preguntant-se “Aquest jove ho sabrà fer?”. Amb tota la voluntat d’aprendre, tinc clar que ningú no neix ensenyat. Tant si en tens 25 com 50, no tens cap experiència d’alcalde; de la vida, en tot cas. Encara ara ho sents: “Que jove!”, i això que ja fa més de deu anys que soc alcalde.
Tant, que ja va pel tercer mandat.
Sí, i amb majoria absoluta. És d’agrair aquest suport.
Per què ERC?
Per tradició familiar segur, però no tots els avis eren d’Esquerra. Mai m’he plantejat cap altre partit que no fos ERC. M’hi va introduir l’avi Miquel, portant-me als actes on jo ja ajudava a muntar campanyes. Als 18 anys m’hi vaig afiliar. Soc progressista, d’esquerres i independentista, i per això crec que ERC és la millor eina per transformar el país i ajudar la gent. Reuneix les meves principals conviccions.
I el 12 de març es va estrenar al Parlament.
La veritat és que va ser molt emocionant. Quan se’m va proposar a nivell comarcal, vaig estar molt agraït per la confiança, però també era conscient de la responsabilitat que comporta. També vaig deixar clar que tinc un compromís amb Cardona i volia seguir sent alcalde, on hem repartit competències amb altres regidors. Ser alcalde és l’honor més gran que hi ha. Després del que hem viscut i estant sota repressió, amb gent que ha estat a la presó i que és a l’exili per haver defensat la democràcia en aquest país, m’ho agafo amb més responsabilitat.
Què creu que pot aportar al Parlament?
Crec que la visió municipalista i territorial dels pobles mitjans, que, junt amb els petits, som la gran majoria d’aquest país. És molt important la visió dels alcaldes i els regidors, que estem vint-i-quatre hores al carrer i per tant tenim el contacte directe amb la població. Tenim una feina a fer per garantir l’equilibri territorial.
Una Generalitat republicana. Però hi ha marge de maniobra per aconseguir els grans objectius?
Crec que en aquests moments la nova Generalitat republicana té el marge que té en un estat autonòmic, però és un marge important. El país és viu i s’ha de solucionar el dia a dia. Hem d’aprofitar les eines que tenim a l’abast a tot arreu, per posar-les al servei dels ciutadans. El marge ens queda curt per a la independència i transformar-lo com volem. Mentrestant hem d’aprofitar bé tot allò que tenim a les nostres mans. El país, en la situació en què està, de crisi econòmica arran de la pandèmia, ens ho exigeix. Si deixem qualsevol oportunitat se la quedaran els altres. Gestionar i governar bé suma gent. L’objectiu és fer polítiques de transformació i el pas per assolir la República catalana que volem.
Així doncs, la República catalana per quan? Toca esperar fins al 2029 com va pronosticar Deulofeu?
Ostres, espero que com més aviat millor! L’1 d’octubre va marcar un abans i un després, el moment inicial de la República que anhelem, però hem patit una repressió ferotge que encara patim. Hem de reflexionar què hem fet i fet malament. Enfortir-nos, sumar més gent i ser ferms en les conviccions. Serà imparable com més sumem. Primer cal millorar la vida de la gent i transformar el país. Si la gent ho vol, com va manifestar-ho l’1 d’octubre, ho aconseguirem. Sumar mai és negatiu i ens hi deixarem la pell.
Es va perdre, l’octubre del 2017?
Jo crec que no. Va ser una gran victòria dels catalans, vam demostrar que no teníem por, malgrat la ferotge reacció de les forces de seguretat de l’Estat. Des de la nostra concepció plenament democràtica i pacífica, no ens pensàvem que l’Estat respondria amb aquesta repressió antidemocràtica. Malgrat això, som aquí. Ara hem d’anar cap a la victòria definitiva. Hem d’analitzar el que vam fer bé i malament per tenir una diagnosi compartida i treballar de valent. Els fonaments hi són.
Indults. I ara què?
Ara ha d’acabar la repressió, hi ha d’haver amnistia i un referèndum per solucionar el conflicte. Tenir els presos al carrer és molt bona notícia, però encara tenim gent a l’exili, com la nostra secretària general o el president Puigdemont, entre altres. Fins que això no estigui normalitzat, amb aquesta gent a casa seva, no avançarem.
El seu partit defensa el diàleg, però per mantenir-lo cal un interlocutor. La taula és la solució?
No sé si és la solució, però s’ha d’intentar. No podem abandonar la via del diàleg, cap estat del món ho entendria, i menys els nostres veïns europeus. Hi ha dos subjectes polítics que han de dialogar, que no sigui per nosaltres. Hem d’explorar la via del diàleg fins al final.
Hi ha una generació jove que ha pres les regnes, sobretot al seu partit.
Esquerra és exemple d’això, hi ha hagut un canvi generacional. Demostra que el partit és viu i hi ha base, que suma, no només jove sinó de diferents sensibilitats, transversalitat i de regeneració de gènere. Perfils joves però amb experiència i vinculada al món local. La suma de tot fa el projecte gran.
Orgullós de la diversitat
Fill de botiguers, d’una xarcuteria de tota la vida, es defineix com a persona humil i treballadora i els que el coneixen en destaquen l’empatia. Valora molt l’amistat i la família i li agrada poder servir els altres, per això ser alcalde el realitza. És solter. No és esportista, però li encanta nedar, sobretot al mar i, si pot ser, a la costa de l’Alt Empordà, amb el cap de Creus com a paratge idíl·lic. De Cardona en destaca la gent –“Ens coneixem tots”– i el seu “excepcional” patrimoni, amb la mil·lenària fortalesa del castell i la Muntanya de Sal, explotada des del neolític. Són “símbols d’identitat” que marquen a tothom que viu en aquesta contrada: paraula d’alcalde però també d’algú que coneix bé de què parla havent treballat com ell de guia turístic durant tres estius. Un diari espanyol i molt espanyolista el va qualificar d’“espécimen independentista puro”. Ell no s’hi considera gens, d’independentista pur. És més, diu que és “enemic de la Catalunya pura” i que creu en la real: “Vinc d’un poble de mines amb mescla de gent vinguda de tot l’Estat i estic molt orgullós de la diversitat. Hem après els uns dels altres, per això crec en la diversitat i la igualtat.”
FERRAN ESTRUCH
Nascut a Cardona el 1986. Va ser alcalde de la seva ciutat als 25 anys. Ho continua sent, en el seu tercer mandat, amb majoria absoluta. És diputat al Parlament i secretari general d’ERC al Bages.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.