31 dels 34 afectats demanen al fons els 5,4 milions per al TCu

Trenta-un dels trenta-quatre afectats pel pagament de 5,4 milions d’euros que els reclama el Tribunal de Comptes (TCu) per la despesa en acció exterior entre els anys 2011 i 2017 han iniciat els tràmits per acollir-se al Fons Complementari de Riscos, creat la setmana passada pel govern. Les persones que han desistit d’utilitzar aquest mecanisme serien aquelles a les quals el tribunal reclama les quantitats més petites (entre 1.000 i 5.000 euros) i les abonarien, segons ha pogut saber aquest diari de fonts jurídiques que gestionen la petició dels avals. Està previst que avui els 34 afectats es reuneixin per concretar les peticions, que s’han de fer de manera individual.

El termini per lliurar les fiances venç demà, dia 21, i de moment encara no s’ha donat a conèixer l’entitat bancària que podria avalar aquestes fiances, per la qual cosa finalment podria ser que l’Institut Català de Finances (ICF), com a entitat gestora provisional que n’és, hagi d’avalar directament i “transitòriament” els ex-alts càrrecs que s’acullin a aquest mecanisme. En tot cas, però, l’última paraula la tindrà el Tribunal de Comptes i es preveu que no serà fins dijous, segons fonts de l’ens, quan es pronunciarà sobre l’acceptació o no dels avals, tot i que sí que ha recordat que no ajornarà la reclamació de les fiances als investigats, i podria decidir embargar béns als afectats. Un dels esculls és que l’ICF concedeix avals a empreses, no a persones.

En el cas que l’òrgan fiscalitzador denegui la procedència dels avals, altres fonts assenyalen que, pel que fa a ERC, el partit assumiria la quantitat que pertoca als seus ex-alts càrrecs, xifrada en uns dos milions d’euros, mentre que els altres tres milions de despesa se situen en l’època del govern de Mas. El partit republicà ja va aportar diners en el procediment del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, on hi ha una trentena de processats per l’organització de l’1-O, així com la Caixa de Solidaritat, amb donacions de ciutadans. Tanmateix, els governs català i espanyol han assenyalat que aquest tipus de fons són una eina que ja existeix en altres comunitats autònomes, així com en el mateix govern espanyol, per assegurar l’activitat que porten a terme ex-alts càrrecs i funcionaris del govern.

L’objectiu, en tot cas, continua sent que un banc avali els diners i que l’ICF –mentre no es constitueixi una entitat gestora específica a escala interna del govern, per a la qual de moment encara no s’ha fet cap pas– actuï com a contraavalador davant l’ens, i no directament davant la persona afectada. Aquesta fórmula es veu més robusta i propera al caràcter d’assegurança que té el fons, que cobrirà els funcionaris i càrrecs públics que, en exercici de les seves funcions, es vegin implicats en procediments judicials o administratius.

Això sí, en cas de sentència condemnatòria, en què el Suprem avalés la responsabilitat comptable –i, en última instància, els tribunals europeus–, els afectats haurien de tornar els diners amb interessos. El govern ja va dir que l’opció que ho assumeixi l’ICF és “absolutament excepcional i temporal”.

El consell executiu va dotar el nou fons amb una partida de 10 milions d’euros. Els diners procedeixen d’una caixa comuna “de caràcter generalista” que es nodreix amb recursos estatals atorgats per l’augment del sostre de dèficit del 2021. El llindar permès va passar del 0,2% a l’1,1%, fet que dota el govern d’una guardiola d’uns 1.800 milions d’euros extres que no tenen caràcter finalista.