La llei estatal de memòria històrica, tard i incompleta
La legislació catalana ja va anul·lar els judicis que ara es deixaran sense efecte
S’hi troba a faltar una indemnització a les víctimes
Podem tem que el PSOE faci adormir la norma en la tramitació
El nom oficial és “llei de memòria democràtica”, però és la llei que vol revisar la història recent d’aquest país amb mesures que o bé arriben tard, perquè ja han estat legislades, o bé resulten escasses, a criteri dels especialistes en la matèria. La norma legal aprovada ahir pel govern espanyol, i que ara ha de fer el tràmit parlamentari, “condemna i deplora el cop d’estat del 1936” que va derivar en la Guerra Civil i estableix un seguit de mesures per investigar els crims comesos pel franquisme i dignificar les víctimes.
Una de les novetats importants que incorpora la llei és l’anul·lació de tots els judicis que van dur a terme els tribunals d’excepció del franquisme, consells de guerra, el Tribunal d’Ordre Públic, i la repressió de maçons i comunistes, entre d’altres, judicis que en el cas de Catalunya ja van ser anul·lats per una llei del Parlament del 2017. La llei espanyola preveu el mateix mecanisme que la legislació catalana, amb l’emissió d’un certificat a la família en què s’aixeca acta que el judici que va condemnar el seu parent ha estat anul·lat.
A Catalunya, des del 12 de setembre del 2017 fins el 30 de juny passat, s’han rebut 5.553 sol·licituds de ciutadans per rebre el document de reparació de les víctimes del franquisme. No és l’única mesura desenvolupada a Catalunya que preveu ara la nova llei espanyola. A Catalunya ja hi ha en marxa un pla per a l’aixecament de les fosses comunes amb víctimes de la Guerra Civil i també funciona un banc d’ADN per identificar les restes que surten a les fosses. Ara hi haurà un banc d’àmbit estatal, un pla estatal de fosses i una comissió interterritorial per coordinar les polítiques.
Una de les mancances de la llei és que no preveu la reparació econòmica dels familiars, un cop identificades les víctimes, ni inclou entre les víctimes col·lectives la persecució de les llengües i cultures catalana, basca i gallega, ni l’obligació de reparació a institucions com la Generalitat, que va ser greument perjudicada pel règim franquista.
El fiscal
Una de les novetats que sí que incorpora la llei és la creació d’un fiscal de sala que haurà d’investigar els crims del franquisme. No s’hi diu res de la llei d’amnistia, que fins ara ha funcionat com a fre en tots els processos de revisió que s’han plantejat davant la justícia espanyola, com els derivats del que es coneix com la “querella argentina”. Des de l’executiu espanyol es treu importància a aquest fet i s’assegura que les denúncies plantejades fins ara no han prosperat per una qüestió de no retroactivitat de les lleis.
Aquesta circumstància la consideren molt negativa entitats memorialistes i víctimes del franquisme, com Felipe Moreno, un dels signants de la querella argentina, que assegura que els botxins “sempre tindran una sortida amb la llei d’amnistia”.
Fundació Franco
L’articulat de la llei suposarà la fi de les associacions i fundacions que facin exaltació del franquisme. En aquest sentit, la Fundació Francisco Franco tindrà els dies comptats i per això ahir mateix ja va anunciar que duran a terme una “franca oposició” al que denominen “govern cesarista”.
La llei també preveu la reordenació del Valle de los Caídos, amb el trasllat de les despulles del fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, i la introducció en el disseny curricular dels cursos d’ESO i batxillerat de la matèria de memòria històrica.
Espais de memòria, com la prefectura de Via Laietana
La llei aprovada ahir pel govern de Pedro Sánchez preveu que alguns espais puguin rebre la denominació de “llocs de memòria democràtica”. No queda clar encara quins seran els requisits per rebre aquesta catalogació, però és evident que a Catalunya hi ha molts candidats i un d’aquests llocs és la prefectura de la Policía Nacional a Barcelona, a la Via Laietana. Aquest és un edifici que des de fa temps es reclama que deixi de tenir els usos policials que encara manté i que passi a mans de les institucions catalanes. L’Ajuntament el reclama per donar-li una utilitat pública, mentre que la Generalitat hi voldria ubicar el Memorial Democràtic, ara situat al Raval de Barcelona. La Comissió per la Dignitat reclama la despolitització de l’edifici i ho fa cada primer i segon dimarts de mes amb una concentració que ahir, coincidint amb l’aprovació de la llei, va ser més oportuna que mai. En la trobada d’ahir, l’advocat Enric Leyra hi va explicar la seva experiència quan va ser detingut i torturat. Durant el mes d’agost, la protesta no es farà i tornarà a celebrar-se el dimarts 7 de setembre.