Els 31 ex-alts càrrecs públics aporten el seu patrimoni al Tribunal de Comptes
La marxa enrere del govern per cobrir els 5,4 milions de les fiances amb l’ICF els obliga a aportar els seus pisos i béns
ERC hi podria posar dos milions
Desemparats, tot i els esforços del govern. Així és com van quedar ahir els 31 dels 34 ex-alts càrrecs del govern que van anunciar que es volien acollir al fons creat per la Generalitat per assumir les seves fiances, que sumen 5,4 milions d’euros, i que han de dipositar avui (fins a les dotze de la nit) al Tribunal de Comptes, que considera que aquests diners es van “malbaratar” en l’acció exterior dels governs entre els anys 2011 i 2017 per haver promocionat el dret a decidir de Catalunya. I com que ahir, per sorpresa, també es va descartar l’aportació des de l’Institut Català de Finances (ICF), la majoria d’afectats presentaran avui el seu pis o propietat com a entrada d’aquesta fiança milionària i solidària.
Així ho va anunciar ahir l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, a qui es demana la quantitat més alta: 3,6 milions d’euros, a compartir amb altres càrrecs. “No podrem utilitzar el fons creat per la Generalitat per parar el cop del Tribunal de Comptes [...]. Voldria agrair l’esforç del meu govern i, en concret, del conseller Giró, per trobar una solució. És la primera vegada que el govern intenta donar la cara per nosaltres. Crec que l’esforç no serà en va”, piulava ahir Royo, i hi afegia: “Alguns oferim la casa on vivim com a aval per arribar a la xifra que ens reclama.” I sostenia: “El que passa ara és una peça més en la maquinària de la repressió, que pretén atemorir els nostres líders i servidors públics i condicionar antidemocràticament la política catalana. Com diria algú, tota «una lliçó» per al poble de Catalunya.” I defensava que la solució arribaria amb “una acció política robusta” i la “solidaritat ciutadana”.
L’expresident Artur Mas està previst que també ofereixi el seu habitatge com a aval. El Tribunal de Comptes ja té algun embargament parcial, com el pis de l’exconseller Francesc Homs pels 800.000 euros en interessos que han de pagar ara per la causa del 9-N del 2014. Si la Caixa de Solidaritat aporta aquests diners, el valor total dels seus pisos es podria sumar a la nova causa. D’altra banda, ERC estudiava assumir la despesa de l’acció exterior entre el 2016 i el 2017, que podrien ser uns dos milions d’euros de fiança.
El precedent del jutjat 13
El Tribunal de Comptes anunciarà demà si en té prou amb els avals aportats i dona més temps per completar les fiances com volen les defenses. Els terminis són curts, d’uns quinze dies, si no hi ha ensurts com els que el juny del 2019 van viure els disset processats per malversació per l’organització de l’1-O al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. Ho va patir l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, que també hi va posar el seu pis. La magistrada va anunciar que no embargaria res si s’aportava bona part dels 5,8 milions reclamats, i duplicats al Suprem. S’hi van aportar 3,7 milions, però la secretària judicial, Montserrat del Toro, va arreplegar uns 500.000 euros dels comptes particulars, a més de mantenir-ne el bloqueig. Va passar el rasclet pels comptes dos cops en dues setmanes (fins i tot agafant diners de la parella d’un dels encausats), fins que la Caixa de Solidaritat i una entitat d’ERC van aportar els diners i es van tornar els embargats als encausats.