El govern rectifica amb els avals

Marxa enrere a la marxa enrere. Contràriament al que s’havia anunciat la vigília, la junta de govern de l’Institut Català de Finances (ICF), reunida ahir a la tarda, va aprovar finalment activar el mecanisme per presentar els avals, per un import global de més de 5,4 milions, que el Tribunal de Comptes exigeix a 34 exfuncionaris i ex-alts càrrecs del govern encausats per l’acció exterior feta del 2011 al 2017. L’executiu català va canviar de criteri i va decidir a última hora, en la línia del que ja havia dit la setmana passada, acollir-se al mecanisme legal alternatiu que havia previst en el seu decret llei del 6 de juliol que va crear el fons complementari de riscos, per al cas que no trobés una entitat bancària que avalés, com ha passat fins ara.

L’aval de l’ICF tindrà el contraaval de l’esmentat fons, que el govern va dotar amb 10 milions la setmana passada. Ara, segons fonts d’Economia, “s’està treballant per tramitar tota la documentació necessària” per fer-la arribar al Tribunal de Comptes, que en principi havia fixat la mitjanit passada com a fi del termini per presentar les fiances, i que a més ara haurà de decidir si accepta o no l’ICF com a avalador. El conseller d’Economia, Jaume Giró, va enviar dimarts una carta a l’òrgan espanyol per demanar-li una pròrroga de tres setmanes per poder enllestir els tràmits per fer-se càrrec de tots els avals. Ahir a la nit no havia tingut resposta.

El nou gir de guió el va anunciar al matí el mateix Giró, que va aprofitar una pregunta parlamentària sobre la millora en la qualificació del deute de la Generalitat per fer saber que l’ICF es faria càrrec dels avals, almenys de manera temporal, tot el contrari del que havia dit no feia ni 24 hores. I és que després del Consell Executiu de dimarts, “per prudència” i “per protegir la gent de l’ICF”, el conseller havia dit que la seva decisió era no utilitzar la disposició addicional que permetia que l’òrgan assumís l’aval “amb caràcter excepcional”. “Les meves paraules d’ahir d’alguna cosa van servir: perquè hagi rebut trucades aquestes darreres hores de gent de l’ICF que m’ha demanat, si us plau, que per ells no quedi i que intentem utilitzar aquesta disposició addicional tal com està previst en el decret llei. I, per tant, això és el que farem”, rectificava el conseller, que destacava la “generositat” del personal de l’ICF. Una trucada ahir al matí al president Aragonès, a qui li va “semblar molt bé” el canvi de parer, va donar el vistiplau definitiu, segons ell.

Minuts després, en la sessió de control, Aragonès expressava l’agraïment a Giró “per l’anunci que ha fet, el compromís demostrat i el treball conjunt” realitzat. “Amb ell hi és el conjunt del govern”, destacava. El president no va anar més enllà en les explicacions, i des de Junts s’abonava la tesi de Giró, però fonts consultades d’ERC van assegurar que l’anunci, dimarts, de la decisió de prescindir de l’ICF no havia agradat a les files republicanes, i hi havia hagut pressions i moviments perquè es rectifiqués. “Ha costat molt”, resumien. De fet, l’ex-secretari general amb el llavors vicepresident Aragonès, Albert Castellanos –ara a Empresa i Treball– presideix encara la comissió executiva de l’ICF, l’òrgan competent per aprovar i modificar les operacions de crèdit. Al llarg del dia d’ahir, ell mateix i el conseller delegat Víctor Guardiola, escollit el gener passat, van treballar per tancar els detalls de l’operació.

Fonts de Junts citades per Efe, això sí, matisaven ahir que tant Guardiola com Castellanos haurien expressat algunes reserves ja a final de setmana sobre la implicació de l’ICF, si bé des d’ERC puntualitzaven que aquest últim només havia demanat “cobertura” i més informació sobre l’operació. Arran d’això, al govern haurien pactat deixar l’entitat al marge de moment, si bé sense anunciar-ho encara, fet que Giró no va complir. Dimarts a la tarda, el mateix Aragonès hauria fet saber al conseller que l’endemà pensava anunciar la rectificació, però després de la mediació del vicepresident Jordi Puigneró i del secretari general de Junts, Jordi Sànchez, que ho haurien vist com una acció hostil, es va decidir que fos el mateix Giró qui anunciés l’autoesmena.

En tot cas, la rectificació es veu com una manera per guanyar temps, ja que el Tribunal de Comptes s’haurà de pronunciar ara sobre si accepta l’ICF com a avalador. No és gens clar que ho faci, però així s’obtindria marge per trobar els diners en altres bandes i guanyaria múscul l’alternativa de cobrir les fiances amb la caixa de solidaritat, propietats dels encausats i, fins i tot, fons dels partits afectats.

Dimarts a la tarda, el mateix Giró va demanar per carta al Tribunal de Comptes, pel “principi de lleialtat institucional i col·laboració”, l’ampliació en 15 dies hàbils del termini per dipositar les fiances. Giró exposava que, arran de la creació del fons, el govern ha rebut la sol·licitud dels afectats perquè els avali –l’última, dimarts mateix–, i argumentava que necessita temps per verificar que totes “compleixen les condicions necessàries per acollir-se a les previsions legalment establertes”. “Entenem que, d’aquesta manera, no es produeix cap perjudici a la hisenda de la Generalitat”, ressalta la carta, que també defensa que així es concilien els principis d’indemnitat, en relació amb la defensa jurídica dels funcionaris en exercici de les seves funcions, i el reduït marge de temps disponible, amb el compliment de les funcions del Tribunal de Comptes i la garantia de recuperació íntegra de les quantitats per part de la Generalitat en cas que la sentència ferma final fos condemnatòria.

Cs ja va dir que demanarà la compareixença al Parlament de Guardiola perquè expliqui la “cobertura legal” del fons, i va exigir a Giró que no involucri treballadors públics en una “operació il·legal”. En canvi, Jordi Sànchez va celebrar la implicació de l’ICF i va agrair al conseller la “determinació” per “trobar una solució” que eviti l’embargament immediat. Això sí, va recordar que no és definitiva i va animar el govern a continuar buscant un banc estranger.