Primer escull superat. El Tribunal de Comptes (TCu) no ha engegat el procediment d’embargament de béns personals als 34 ex-alts càrrecs del govern, als quals acusa de forma provisional d’haver “malbaratat” uns 5,4 milions d’euros públics en la promoció del dret a decidir del poble català a l’estranger entre els anys 2011 i 2017, amb el 9-N i l’1-O.

Ahir s’esgotava el termini per presentar les fiances, i després d’unes hores incertes, a mig matí, el govern va anunciar que s’havien formalitzat els avals per a 29 encausats amb el nou fons de l’Institut Català de Finances (ICF). Es van presentar, telemàticament, de forma individual, i aquest matí s’aportaran els originals. La delegada instructora de les diligències 80/2019 —que dimecres a la nit havia respost de manera negativa a la petició de tres setmanes de pròrroga en els terminis que havia demanat el conseller d’Economia, Jaume Giró— va concedir-los 48 hores per poder formalitzar del tot els avals, sota l’amenaça d’engegar el procediment d’embargament, com preveu la llei d’aquest òrgan inquisidor.

En concret, el TCu va informar que quatre dels “presumptes responsables” havien presentat les reclamacions: dos amb fiances i dos més amb immobles, sense detallar la seva identitat ni les quantitats. I al migdia informava del nou termini, que expira dilluns, concedit per la delegada Esperanza García Moreno després d’analitzar la documentació dels excàrrecs. Els seus advocats van informar que havien presentat “telemàticament” a l’òrgan fiscalitzador els avals de l’ICF, i que els “originals” els enviaven per missatger urgent a Madrid, i estava previst que hi arribessin avui.

Els expresidents Artur Mas (li reclamen 2,9 milions de forma solidària) i Carles Puigdemont (2 milions), així com l’exvicepresident Oriol Junqueras (2 milions més), l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell (2,9 milions) i l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva (2,2 més) es van afegir a la sol·licitud dels avals públics. També l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo, a qui se li demana la major quantitat (3,8 milions).

Tot esperant la resposta de la delegada, que es preveu dilluns, els advocats mantenen sobre la taula l’alternativa d’aportar patrimoni dels encausats per si al final es descarta el fons públic de l’ICF, que és el primer cop que s’usa davant d’aquest ens. Per arribar als 5,4 milions, caldrà sumar-hi altres aportacions, com ja havia estudiat de fer-ho ERC o a través de la Caixa de Solidaritat, que amb un nou esforç de donacions ciutadanes abans-d’ahir va poder aportar un milió d’euros al TCu per cobrir els interessos d’un altre cas, el 9-N.

El canvi de criteri vers el fons de la Generalitat va representar la primera crisi del govern entre ERC i Junts, tot i que el conseller Giró i el president Pere Aragonès la van saber apaivagar amb rapidesa. Amb tot, la nit de dimecres es van viure nervis perquè no s’arribava al termini de les dotze de la nit per presentar els avals. A més de la part tècnica, a primera hora d’ahir s’apuntava que un dels responsables de l’ICF no volia signar els avals, i finalment ho va fer el seu superior. Per això fins a les onze del matí d’ahir hi va haver incertesa i confusió. Al final, el govern va informar que els avals individuals s’havien formalitzat davant notari.

A banda dels avals, la sala de justícia del TCu ha de respondre als recursos de les defenses, que troben desproporcionada la liquidació de 5,4 milions, a més d’afirmar que l’expedient coarta la llibertat del govern. Ara s’inicia el procés d’enjudiciament en què els encausats, al revés que en el procés penal, han de demostrar la innocència.