JENN DÍAZ RUIZ
ERC
“M’adono que amb els meus llibres també feia política”
“Abans de fer política intentava explicar als ‘meus’ què és l’independentisme”
“El que fa que el govern sigui feminista és la conselleria pròpia”
COSINT
La Jenn Díaz no sabia quina foto triar quan n’hi vam demanar una de “personal”. Primer en va triar una on se la veia cosint, una de les coses que més li agrada fer. Però la foto estava empatada amb una altra en què se la veia en postura de professional de la fotografia, perquè fer fotos és una altra de les seves passions. Al final, però, va guanyar aquesta on se la veu nedant. Bona tria, amb la calor d’aquesta època!
M’agrada llegir, fer fotos i cosir i un munt de coses que es poden fer estant a casa. M’agrada estar a casa
Aquest agost aprofitaré per traduir al castellà una novel·la que estic a punt d’acabar
La diputada Jenn Díaz ha acabat el curs parlamentari immersa en la tasca de treballar per tirar endavant la futura llei trans catalana i comença l’estiu amb la intenció de continuar treballant, però aquest cop en la seva darrera novel·la. “Durant l’any no tinc ni un minut i dedicaré les vacances a la traducció d’aquesta nova obra.”
Cal una llei només per a les persones trans?
Les persones trans tenen algunes lleis que les protegeixen –la d’igualtat de tracte i no-discriminació, la llei contra l’LGTBI-fòbia i la llei contra la violència masclista–, però no en fan prou perquè tenen una sèrie de discriminacions estructurals i els seus drets fonamentals són vulnerats de manera sistèmica. Cal una llei integral.
Però toparà amb l’Estat?
Aquest és el tema. Nosaltres farem una llei de màxims –perquè és manifest que al Parlament hi ha una majoria d’esquerres progressista que ho farà possible–, però és evident que tindrem un topall, que són les competències.
En el tema del DNI?
Exactament: on el col·lectiu trans rep més violència és en el registre civil: el canvi de nom i sexe registrats al DNI, i justament sobre això no tenim competències, per això nosaltres alhora donarem suport a la llei trans estatal.
L’extrema dreta al Parlament ho canvia tot?
Genera un nou marc de debat. En aquest Parlament mai hem posat en dubte que la violència masclista té gènere i en canvi ara el nivell del debat baixarà. Hem d’aconseguir que no sigui així, però per la inèrcia el debat sobre la violència masclista, en comptes d’enfocar-lo en com ho fem per protegir millor el dret de totes les dones víctimes de la violència masclista, se centrarà en si la violència té gènere.
Com va passar el confinament?
El vaig passar en un pis molt petit amb la meva parella. Tot i tenir garantides les necessitats bàsiques emocionalment i laboralment, em vaig sentir contra les cordes; vaig fer moltes reunions amb els sectors que porto com a parlamentària, igualtat i feminismes i cultura, un sector en què l’activitat va quedar devastada. Vam intentar escoltar a tothom, però amb una gran sensació d’impotència.
Pel fet de ser escriptora, vostè ja estava ‘acostumada’ a estar-se a casa?
Sí, he estat moltes hores sola a casa a la meva vida escrivint, perquè abans de ser diputada he sigut autònoma. De fet, els primers dies aconsellava als amics que tot i no poder sortir es vestissin, endrecessin, es fessin uns horaris, perquè són coses que mentalment t’ajuden perquè el dia a dia no se t’empassi. Vaig treballar més hores però alhora em vaig saber organitzar bé: podia llegir abans d’anar a dormir, cosa que ara amb el dia a dia és impossible! I vaig aprofitar per escriure Dona i poder. Com i per què feminitzar la política.
Deu celebrar un govern amb majoria de dones...
Sí, però que tinguem el govern més paritari i el Parlament amb més dones no és cap garantia que siguin espais ni més feministes ni que garanteixin la igualtat per si sola, perquè també al Parlament hi ha dones d’extrema dreta. Sí que és una mesura de millor democràcia, perquè és més representatiu de la societat, i en aquest sentit em declaro contentíssima. Però el que realment fa que aquest govern sigui més feminista és la nova conselleria d’Igualtat i Feminismes, que vetlla per aquestes polítiques de perspectiva de gènere en tots els departaments.
Als seus llibres ja parla de feminisme.
Sí, en els meus llibres de ficció, però també en les columnes d’opinió i les ressenyes sobre dones que feia en revistes i diaris parlava de feminisme. Jo em pensava que no tenien caire polític i, de fet, la primera vegada que em vaig reunir amb la Marta Rovira li vaig dir que jo no en tenia ni idea, de política. Ara veig que el fet que les meves novel·les tinguin com a espai central de la història l’espai domèstic, el costumisme i l’entorn que tradicionalment ha estat assignat a les dones, també és política. Ara m’adono que té sentit en la tasca parlamentària que faig.
Com va entrar en política?
Abans d’anar a les llistes d’ERC no parlava gaire de política, però va arribar un moment que vaig decidir que, com a escriptora castellanoparlant que prové d’un entorn no independentista i que té un entorn que gira també al voltant de Madrid, havia d’utilitzar l’altaveu que tenia per explicar què està passant a Catalunya. Estic parlant del 2017, en un moment en què el procés i l’1 d’octubre eren molt incomprensibles per a molta gent de fora de Catalunya. Amb molta d’aquesta gent estava d’acord en moltíssims temes socials, els considerava “dels meus”, però quan es tocava Catalunya no ho entenien.
Aquest entorn de què parla, ho ha entès?
No tothom, però jo tenia la necessitat d’explicar que l’independentisme no era un grup de burgesos que volien fer un referèndum per qüestions només nacionalistes o identitàries, sinó que anava més enllà, que hi havia milers de catalans que més enllà del seu color polític estaven d’acord que el conflicte territorial s’havia de solucionar democràticament amb un referèndum. I vaig començar a utilitzar els meus canals, les meves columnes d’opinió, per donar la versió dels que ens diuen “els nous republicans”.
I com va anar, que va entrar a les llistes?
Doncs després de l’1 d’octubre, de l’empresonament dels presos polítics i del 155, quan es van convocar eleccions em va trucar la Marta Rovira i em va proposar anar a les llistes. De seguida vaig dir que sí. Primer perquè portava mesos reclamant que hi hagués més dones als espais de decisió, però també perquè abans de l’1 d’octubre recordo sentir el discurs de certs partits que parlaven en nom de la meva família i la meva situació socioeconòmica i no eren els meus. Jo sentia Cs i el PSC parlant dels castellanoparlants, de la gent de l’àrea metropolitana, de la gent que tenia orígens a l’Estat espanyol, i els reclamaven com “els seus”, però a mi no em representaven.
Ha continuat escrivint?
A tot arreu primer poso que soc escriptora, que ho seré tota la vida, i després diputada, que és una cosa temporal. Ara tinc uns dies molt atapeïts i només puc escriure per Nadal, Setmana Santa i a l’estiu... Ara mateix tinc una novel·la mig acabada que haig de revisar. L’he escrit en català i jo mateixa la traduiré, i tot això ho faré aquest agost.
Què més farà a l’agost, quines aficions té?
M’agrada llegir, fer fotos i cosir, i vint-i-cinc milions de coses més que es poden fer estant a casa. Soc molt d’estar-me a casa.
Escriptora prolífica
Diputada des del 2018, Jenn Díaz, que va estudiar filologia hispànica, és escriptora i traductora. La seva primera novel·la, Belfondo (Principal de los Libros, 2011), sobre la vida coral en un poble que intenta viure sota el pes d’un amo que ho controla tot, la va catapultar a la fama. Després va publicar El duelo y la fiesta (Principal de los Libros, 2012), Mujer sin hijo (Jot Down Books, 2013), Es un decir (Lumen, 2014) i Mare i filla (Amsterdam Ara, 2015), que va ser el seu primer llibre en català. Amb Vida familiar (La Butxaca 2016) va ser premi Mercè Rodoreda 2016, el mateix any que RTVE Catalunya li va atorgar un premi Continuarà. El seu darrer llibre és Dona i poder. Com i per què feminitzar la política (Ara Llibres, 2020). “La vida m’ha canviat molt des que soc diputada. Era autònoma, treballava sola i tenia una relació unipersonal amb les feines que feia. Tot depenia de mi, no només les novel·les sinó també les columnes d’opinió en diaris i revistes; tot el que deia requeia sobre el meu nom. De cop vaig passar a una feina col·lectiva, representant un partit, una història, una sigla, uns ideals... Ja no parlava com a Jenn Díaz sinó com a diputada d’ERC.”
Jenn Díaz
Nascuda a Barcelona (1988), té 33 anys. Va entrar en política sota la sigla d’ERC però com a independent quan ja era una escriptora reconeguda. El primer llibre el va publicar amb 22 anys.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.