“No podem permetre que inhabilitin la democràcia”

Molt bo. Era una oportunitat gegant de representar el Parlament al màxim nivell quan només fa tres anys que em dedico a la política institucional. M’agrada aprendre, créixer i tenir l’oportunitat de treballar per canviar el país i el Parlament.

Sí, vam fer una anàlisi dels articles més importants pel debat, però també dels que convé canviar, ja que està desfasat. S’hi han d’introduir qüestions de drets dels diputats, posar-lo tecnològicament al dia recollint tot el que s’ha fet amb la Covid, i incloure-hi les sancions per als que no vulguin desplegar el pla d’igualtat.

Ja hem fet canvis. Primer s’ha de canviar la mentalitat. Hi ha un concepte molt mal entès de la separació de poders a Catalunya, que hem copiat de l’Estat espanyol. Quan formes part d’un grup parlamentari d’un grup polític que dona suport al govern, sembla que el Parlament hagi d’estar a disposició del govern i que sigui com la germaneta petita. S’ha de canviar aquest concepte. Nosaltres som el poder legislatiu; ells, l’executiu, i després hi ha el judicial, que és la base del sistema democràtic. Que Laura Borràs optés per quedar-se de presidenta va ser una bona opció per revalorar el Parlament, que està molt desprestigiat per moltes coses.

Pel nivell del debat i perquè es dona menys valor al parlamentarisme a diferència del que passa a altres països. Hi ha un concepte molt vell com que la mesa és un aparcament de dinosaures. I ser a la mesa és un plus d’obligacions i de feina. S’ha de defensar que som una de les institucions del govern de la Generalitat, que representa la sobirania popular, que és tan important com la del mateix govern o el president de la Generalitat.

Que sigui concebut com la casa de la gent i de la paraula, més proper i amb un accés fàcil. Que la gent vegi que és una eina útil.

Sí, amb molta honra.

És una barbaritat. No és acceptable que el braç judicial interfereixi en el parlamentarisme. La separació de poders hauria de funcionar. No hem d’adaptar la nostra activitat al que ens pugui passar i pensant que si facilitem un debat ens pot passar una cosa o una altra. No podem permetre que inhabilitin la democràcia. No és qüestió de ser més valent o no, o de si serveix o no, és que si no podríem concloure que cal tancar el Parlament si ens inhabiliten o ens ho suspendrà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Hi hem de ser i respondre perquè la gent ens ha votat per fer democràcia, defensar el seu vot i les seves idees.

Sí. No queda clar ni el concepte inicial. Per uns és de diàleg i per altres, de negociació. I encara n’hi ha que no han entès res i diuen que s’ha de fer amb totes les forces de Catalunya quan com a unionistes ja estan representats a la part d’Espanya. No hi ha cap interès a reconèixer que hi ha aquest conflicte. I també cada vegada soc més escèptica a separar Estat i govern espanyol, perquè hi ha una part del PSOE que és profundament antidemocràtica en el sentit del dret a l’autodeterminació.

A la comissió internacional i d’afers exteriors i la taula de Colòmbia vam treballar-hi molt la legislatura passada, perquè fa cinc anys que no s’implementen els acords de pau amb les FARC i des del novembre del 2019 hi ha moviments socials i de protesta, el Paro Nacional, per una pujada de la fiscalitat, que recorden molt els del 15-M d’aquí per a la transformació d’un narcoestat en fallida. La resposta del govern d’Iván Duque és d’una violència exagerada i de vulneració dels drets humans flagrant, i ens van convidar com a delegació catalana juntament amb entitats, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per fer-nos-en ressò i ens vam reunir amb un munt d’entitats de les dues parts. És una activitat que el Parlament hauria de fer més, però que no es fa per la mania de pensar que no és prou important. I no, encara que ens considerin un Parlament regional a escala internacional, qualsevol cosa que fas té capacitat legislativa i un ressò a escala internacional que ajuda les comunitats a les quals fas d’altaveu. Com a representant de la mesa també vaig anar a Armènia, com a observadora de l’Assemblea de la Francofonia, i després vam fer una declaració de junta de portaveus censurant la incursió de l’Azerbaidjan a territori Armeni. Hi havia 200 presoners de guerra que no s’havien alliberat i la nostra, i moltes altres pressions, segurament van servir per alliberar-ne alguns, entre ells un català armeni.

ERC no ha sortit del consell, però va decidir congelar-se perquè en període electoral creien que no havia de fer gaire activitat. Hi vam estar d’acord, però no podem frenar el seu desplegament institucional. La qüestió va tornar a sortir en les negociacions de govern, però el CxR no té res a veure amb el poder autonòmic ni vol tutelar cap institució.En el consell de govern parlem de com vestir una estratègia política unitària el més transversal possible per continuar amb el procés de ruptura amb la implementació de la República Catalana que vam ratificar l’1-O. El consell de govern no es reformula perquè ho diguin alguns, així ho recullen els estatuts que tothom va votar, som un govern provisional, i ho farà la gent votant l’assemblea de representants. Aquesta escollirà el seu president i el del CxR, que serà qui triarà el seu govern. Sí que es va quedar, i s’hi treballa, en el fet de muntar un tipus d’estat major, però que nosaltres volem que sigui una tercera pota del CxR que defineixi un espai estratègic dins de l’autonomia.