“Ens ho hem de creure”

El canvi climàtic avança a pas de gegant i deixa la seva empremta en el planeta en forma de pujada del nivell del mar, acidificació dels oceans i fusió dels gels, uns efectes que ja són irreversibles, fins i tot en el supòsit improbable que aturéssim de cop les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera.

Aquest és l’escenari inquietant que dibuixa el document presentat dilluns pel Grup Intergovernamental d’Experts per al Canvi Climàtic (IPCC) i que El Punt Avui analitza aquí amb el geògraf i doctor en ciències ambientals Martí Boada. “Aquest informe és una recapitulació, una síntesi d’informes anteriors de l’IPCC. No aporta cap dada nova, manté les mateixes previsions, que no són gens tranquil·litzadores.” Boada, però, sí que hi detecta un canvi de to, un llenguatge més directe que corre el risc de paralitzar i provocar impotència en el receptor del missatge.

“Hem de tenir en compte que si, amb bona fe, volem comunicar des de l’alarmisme i l’apocalipsi, el destinatari no es motiva més.” Al contrari, “posa en marxa un mecanisme de defensa, s’espanta i mira cap a un altre costat. La por i el llenguatge apocalíptic no són una bona via, ni en la comunicació ni en la pedagogia”. Explicat amb més o menys cruesa, però, el problema hi és, no el podem amagar. “El problema ambiental de la humanitat, no pas del planeta.” “L’escalfament és el problema més important que tenim”, reflexiona Boada, un producte de les eres industrial i postindustrial, caracteritzades per l’explotació del petroli.

“L’hidrocarbur el traiem del seu jaciment, el bombegem, el refinem i el posem en els nostres sistemes de producció, mobilitat, cotxes, calefaccions, fàbriques... I aquest carboni –i aquesta és l’anomalia– no el tornem allà on era, sinó que l’alliberem a l’atmosfera, i no es veu. Aquest carboni s’ha anat acumulant i ha creat un hivernacle estratosfèric que modifica la radiació de la llum del sol i provoca aquest escalfament que ningú sap quan s’aturarà.”

Boada recorda que, tal com observa l’informe, el canvi climàtic afecta totes les regions del planeta sense excepció, inclosa la conca mediterrània, considerada una “zona sensible”. “Al Mediterrani, l’augment de les temperatures s’expressa en riscos molt grans, com són els focs.”

Boada també vincula al canvi climàtic fenòmens que coneixem bé, com el temporal Glòria, que l’any passat va assotar Catalunya, i la recessió del delta de l’Ebre. “El tema del Delta està estudiat, el nivell del mar va pujant, i les geleres del Pirineu pràcticament han desaparegut totes.” L’amenaça és global. Boada parla de l’Antàrtida, de l’Àrtic, de la Polinèsia...“Som bons científics forenses, actuem després de la catàstrofe, però en el pronòstic fracassem estrepitosament.”

La pregunta ara és què podem fer per aturar el que sembla indeturable? Canviar el model productiu? “El model econòmic, sí, i el de la relació dels humans amb el planeta, el model energètic, el model de mobilitat... La demografia, el consum... I, sobretot, ens ho hem de creure i actuar, malgrat totes les dificultats. Tenir fe en la lluita social i en la capacitat de ser crítics. La situació no té precedents històrics, va molt de debò. Ens ho hem de creure. Si no, estem perduts.”