Política

Itàlia

L’auge de l’extrema dreta

Preferir Mussolini a Falcone i Borsellino

Durigon, subsecretari del govern de Draghi, vol canviar el nom d’una plaça per honorar el germà d’Il Duce

Les simpaties envers el feixisme han donat bons rèdits a la ultradreta

Claudio Durigon és diputat de la Lliga, subsecretari d’Economia del govern de llarga entesa de Mario Draghi i home de confiança de Matteo Salvini. Un dels ideòlegs i estrategs leghistes, d’aquells que són menys coneguts als mitjans però que decideixen línies a seguir, candidats a presentar i temes a prioritzar. Per això té un càrrec important en l’executiu. El 4 d’agost, durant uns comicis electorals a Latina, prop de Roma, Durigon va proposar que un parc dedicat als jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, assassinats per la màfia, tornés a dur el nom de Mussolini en honor del germà d’Il Duce, Arnaldo. El germà petit del dictador va ser el director d’Il Popolo d’Italia, el diari oficial del Partit Nacional Feixista.

Les declaracions de Durigon no van ser cap sortida de to ni cap relliscada improvisada: les va fer mentre a l’escenari de l’acte hi havia Salvini, que li ha donat ple suport. Va ser un missatge dit amb la plena consciència de l’efecte que aconseguiria: fer la gara-gara a l’electorat que veu bé el flirteig amb el feixisme. Una estratègia que fa anys que dona bons resultats. Els dos partits que encapçalen les enquestes a Itàlia són la Lliga i Germans d’Itàlia, la formació postfeixista liderada per Giorgia Meloni. Per primer cop, aquest estiu el partit hereu del partit feixista italià, Germans d’Itàlia, ha avançat per una simbòlica dècima (20,3%) la Lliga de Salvini (20,2%). Els dos partits d’extrema dreta es presenten en coalició arreu amb Força Itàlia de Silvio Berlusconi (7,6%). Per tant, si hi hagués eleccions a Itàlia obtindrien un 48,1% dels vots, una xifra gairebé invariable els darrers anys: l’única fluctuació és el percentatge de vot que Meloni roba a Salvini. Potser per això des de la Lliga han decidit collar de nou amb les lloances a Mussolini tan difoses entre els membres de Germans d’Itàlia.

La formació postfeixista governa la regió de les Marques, al centre-est del país. L’ara president de la regió, Francesco Acquaroli, pocs mesos abans de les eleccions, la nit del 27 al 28 d’octubre del 2019, va participar en un sopar en homenatge de la Marxa sobre Roma. El 28 d’octubre del 1922, prop de 25.000 camises negres van ocupar armats els carrers de Roma i es considera l’inici del feixisme.

El sopar feixista en què va participar Acquaroli i la plana major de Germans d’Itàlia a la regió es va fer a Acquasante Terme. És un lloc de pelegrinatge feixista perquè l’11 de març del 1944 els feixistes i els nazis hi van assassinar 42 persones, entre partisans i civils. La majoria, assassinats mentre dormien. Els feixistes van matar també allà una nena d’onze mesos, que van cremar viva davant la seva mare. En aquell lloc símbol de l’horror nazi-feixista els dirigents de Germans d’Itàlia van trobar adient homenatjar la Marxa sobre Roma. Lluny de retirar la candidatura, Acquaroli no es va amagar quan es va fer pública la seva participació en el sopar, i des de l’any passat és el nou president de les Marques.

Les simpaties públiques envers el feixisme no penalitzen electoralment, ans al contrari, i això ho sap prou bé Salvini, que ha arribat a parafrasejar en més d’una ocasió Il Duce. Pel líder de la Lliga, Durigon és “bravissimo”, fantàstic, i ha dit, cínic com de costum, que en el seu partit “no hi ha nostàlgics”, ha tornat a comparar el feixisme amb el comunisme i ha disparat contra els mitjans. És el patró habitual: llançar la provocació, treure’n rèdit i al mateix temps fer el despistat.

Durigon, però, és un alt càrrec del govern de llarga entesa liderat per Draghi, i les seves declaracions creen incomoditat als socis. Perquè està bé governar al costat de simpatitzants del feixisme, però sempre que dissimulin una mica. I així han arribat peticions perquè Durigon dimiteixi –ni ho vol ell ni ho vol Salvini–, com si això convertís la Lliga en un partit menys d’extrema dreta. De moment, però, Mario Draghi no s’ha pronunciat, fet que ha molestat Maria Falcone, germana del magistrat assassinat, que es preguntava ahir en el diari italià La Repubblica si “la lluita contra la màfia és una prioritat del govern” o no. D’altra banda, el desacomplexament de Durigon ha creat escola i un jove exregidor de la Lliga de Colleferro, a prop de Latina, s’ha atrevit a dir que voldria canviar el nom d’una plaça dedicada als partisans per dedicar-la a Adolf Hitler.

48,1
per cent
dels vots obté en els sondejos la coalició de Salvini, Meloni i Berlusconi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.