El govern de Sánchez evita explicar la bilateral i el MIR

L’afany del PP d’inaugurar el curs parlamentari al Congrés amb una ràfega contra la comissió bilateral Estat-Generalitat es va estavellar a la Diputació Permanent, la versió reduïda de la cambra –no té 350 diputats sinó 69– que substitueix el ple durant els períodes de vacances parlamentàries. Entre la quinzena de peticions de compareixences exigides pel PP al govern de Pedro Sánchez –amb l’absència sorprenent de qüestions sobre la deportació de menors de Ceuta al Marroc–, tres dels precs van ser la compareixença d’Isabel Rodríguez (Política Territorial) per relatar els acords amb la Generalitat, de Raquel Sánchez (Transports) per detallar el pacte del Prat i de Carolina Darias (Sanitat) per “l’anunci de negociació per a la transferència de la formació sanitària especialitzada (MIR, EIR, FIR)”. Les peticions, però, van ser tombades amb els vots del PSOE (23), Podem (7), ERC (3), el PNB (1) i EH Bildu (1) davant les dretes del PP (17), Vox (10) i Cs (2). En vigílies de reactivar la mesa de diàleg, ERC no va carregar contra el PSOE tot i el paisatge de múltiples fronts oberts –com ara el rebut de la llum– perquè ha forçat compareixences voluntàries de ministres –com ara Teresa Ribera pel rebut elèctric– i el president Pere Aragonès va manifestar la disposició a fixar ja amb Sánchez si el dia exacte de la reunió de la mesa és el 13 de setembre. “Vam acordar que seria la setmana del 13. El dia exacte l’hem de determinar en els propers dies quadrant les agendes dels dos governs”, va dir Aragonès.

El dilluns 13 és un dels dies que La Moncloa considera propicis perquè dimarts té lloc el Consell de Ministres i el dimecres 15 el Congrés viu el primer ple ordinari del curs polític. La intenció de Sánchez, consagrat des del seu retorn a Madrid a l’agenda internacional, és coincident en la idoneïtat de fixar ja dia, hora i lloc a Barcelona, però no ha decidit si copresidirà la cita.

Al Congrés, el ressò de la bilateral del 2 d’agost va encendre els ànims. “Per la premsa coneixem el tremend menyspreu de les concessions”, denunciava Marta González (PP) tot citant que per a Oriol Junqueras seure amb l’Estat “té el mateix sentit que per als irlandesos o els indis seure amb els anglesos”. Després d’alertar el PP i Cs que “van molt malament” perquè “el copyright del salvatgisme contra l’independentisme els l’ha pres Vox”, Gabriel Rufián (ERC) passava a l’atac: “Forma part de la normalitat d’un país que dues institucions com el govern d’Espanya i el de la Generalitat es reuneixin. El que els cou, com a dretes que són, és que durant 40 anys els governs del país han pactat còmodament amb nacionalismes, sobretot de dretes i sobretot catalans, i ara de forma obligada cal pactar amb l’independentisme d’esquerres català.” Fins i tot Aitor Esteban (PNB) recomanava al PP llegir l’article 183 de l’Estatut i descobrir el que és legal. La veu de rèplica socialista al PP va ser José Zaragoza (PSC): “M’estranya que algú del PP consideri atípic reunir la bilateral d’acord amb l’Estatut. El que és estrany és que no s’hagi reunit més cops i que no es reunís mai amb Rajoy!” El republicà Rufián, però, no s’oblida de Sánchez en l’avantsala del curs en què necessitarà el sí d’ERC als pressupostos del 2022: “Un advertiment al PSOE: no es tracta només de diàleg i de fotos, sinó de negociar.”

Des de Podem, Gerardo Pisarello va aprofitar la petició del PP per atacar el soci de coalició pel Prat: “Destruir o afectar zones naturals protegides com la Ricarda és una bogeria. Si París tingués una llacuna silvestre la protegiria com un tresor i no és el que estem fent nosaltres.” La divisió va animar Ignacio Gil Lázaro (Vox): “Si fos Rufián em quedaria molt preocupat pel que diu Pisarello del valor dels acords de la bilateral, perquè la part del govern de Podem fa una esmena de devolució a l’ampliació del Prat. Que no li acabin prenent el pèl, senyor Rufián!”

L’escàndol de la sessió el va protagonitzar la diputada de Vox Mireia Borrás. “Lorca avui votaria Vox perquè estimava Espanya”, va dir la portaveu ultradretana sobre el poeta granadí afusellat pel franquisme, tot desfermant una cridòria de repulsa.