Vostè és d’Alió o de Valls?
Podríem dir que soc de tots dos llocs. Vaig néixer a Alió i hi vaig ser regidora, tot i que llavors, després de casar-me, ja vivia a Valls. Ja fa 24 anys que hi soc i és on faig vida, però tinc la meva mare a Alió i hi vaig molt.
A què es dedicaven a casa seva?
El meu pare compaginava la feina de músic amb la de pagès. També va ser representant artístic, però no va deixar mai de treballar la terra: tenia una mica de vinya, avellaners, ametllers, garrofers... Els meus pares són gent molt treballadora. El meu pare va morir fa quatre mesos. El meu record sempre és el de persones treballant nit i dia per tirar la família endavant. Érem una família molt humil i els meus pares sempre van estar molt orgullosos de poder-nos pagar la carrera al meu germà i a mi. M’han transmès que constància, treball i esforç donen resultats.
Quina mena de músic era el seu pare?
Era vocalista, tenia una veu impressionant. També va aprendre a tocar el piano i el trombó de manera autodidacta. No va tenir possibilitats d’estudiar gaire. Era el cantant de l’orquestra Excelsior, d’Alcover, que feia gires per festes majors de tot Espanya.
A casa hi havia inquietuds polítiques?
Recordo el meu pare mirant-se els debats parlamentaris durant la Transició. Era molt felipista. Tenia una visió d’esquerres, sense teoritzar; creia que només amb uns governs d’esquerra podem avançar. Sabia d’on veníem i veia com avançava el país amb aquells primers governs socialistes i que econòmicament podíem tirar endavant i que els fills poguéssim estudiar amb beques.
En quin moment li va entrar la motivació per implicar-se en la política?
Vaig començar en la política municipal bàsica de poble petit. Jo ja vivia a Valls i em van venir a buscar persones d’Alió que van pensar que era un bon perfil per presentar-me pel PSC. Vaig fer el pas el 1999 i em vaig quedar a cinc vots de ser alcaldessa. Més endavant, tot i pensar que ja havia tancat una etapa, la Núria Segur, candidata a Valls, em va demanar d’unir-me a la seva candidatura. Hi vaig anar de quatre i vam entrar al govern amb set regidors. Van ser els millors anys de la meva vida, perquè la política municipal, tot i ser dura, és molt gratificant. També hem passat moments complicats, perquè Valls és una plaça forta de l’independentisme i ens van arribar a insultar i pintar la seu. Per sort, la crispació ha baixat.
I de regidora d’un poble tan petit com a Alió a diputada al Parlament. Quin és el canvi més gran entre les dues situacions?
Quan ets regidora et paren pel carrer, i al Parlament tot és més asèptic. Tot i que estem intentant apropar-nos molt més als ciutadans. Si més no al PSC, aquesta legislatura estem fent molt territori, visitant col·lectius. En un Ajuntament pots actuar d’una manera executiva i ràpida, però al Parlament podem fer lleis que tinguin transcendència. És més llunyà però ho hem d’intentar apropar i hem de ser conscients dels problemes que hi ha, portar-los al Parlament i legislar i instar perquè el govern faci determinades accions per revertir els problemes. Hem d’apropar molt més la realitat dels ciutadans a l’activitat del Parlament.
Vostè, que el coneix, què creu que cal fer des del Parlament per resoldre el problema del món, tan candent ara a causa dels incendis?
Cal impulsar la gestió forestal, que no ha tingut l’impacte que calia. A vegades per un concepte mediambiental mal entès s’ha posat en qüestió aquesta gestió pensant que es fa malbé el bosc, però és al contrari. Una gestió forestal ben feta assegura que el sotabosc estigui net i que no sigui tan fàcil que hi hagi incendis. També cal impulsar que els ramats pasturin als boscos, perquè això també ajuda a mantenir net el sotabosc, i impulsar calderes de biomassa.
Com que ha treballat a la Cambra de la Propietat, deu tenir també propostes per resoldre el problema de l’habitatge.
Històricament aquí s’han fet polítiques per incentivar l’habitatge de propietat, que no és dolent en si mateix. Un 46% dels espanyols ja no paguen res pel seu habitatge perquè el tenen en propietat i això els dona tranquil·litat i seguretat. Però això ha fet que no hi hagi habitatge de lloguer. I si hi ha escassetat, el preu es dispara. Hem de crear habitatges i fer polítiques públiques per facilitar-hi l’accés a les persones, especialment als joves. Un 80% per cent dels joves no es poden emancipar perquè tenen feines precàries i no poden pagar un lloguer. En el programa tenim propostes de compra en copropietat entre els joves i l’administració. El govern espanyol està fent la llei de l’habitatge, que serà la primera de la democràcia, i crec que serà un pas endavant. La Generalitat hi ha de posar de la seva part amb recursos i normatives que siguin estables i creïn seguretat jurídica.
Tot i les discrepàncies ideològiques, el PSC està d’acord amb els dos grans projectes d’aquests primers mesos del nou govern: l’ampliació de l’aeroport i la candidatura als Jocs d’Hivern del 2030.
Nosaltres sempre hi serem per a aquelles coses importants per a Catalunya. Cal crear un front ampli per defensar l’ampliació de l’aeroport, que per a nosaltres és fonamental. I respecte dels Jocs, tres quarts del mateix. Creiem que pot ser una oportunitat important per a les comarques del Pirineu. Volem que el país avanci i creiem que ja portem deu anys prou paralitzats.
Què aporta Salvador Illa de nou al PSC respecte de Miquel Iceta?
Tenen maneres de fer molt diferents. Tots dos són polítics exemplars en capacitat de treball i diàleg, però els estils són diferents. En Salvador ha aportat el bagatge intens que li va donar el Ministeri de Sanitat en el moment més crític de la història del país. Això et dona una perspectiva de les coses i una capacitat executiva important. És un gran gestor.
Si Salvador Illa hagués estat president de la Generalitat i l’hagués tingut en compte per a alguna conselleria, quina li hauria agradat?
Fa uns mesos hauria dit de treballar en polítiques d’habitatge, pel meu bagatge professional, però ara que he fet una immersió en el sector, et diria que a la conselleria d’Agricultura. Vinc d’un poble petit i soc conscient de les necessitats del món agrari. S’hi ha de donar prioritat absoluta i s’ha de fer un pacte nacional i buscar iniciatives concretes amb rapidesa. Seria un repte molt interessant.