Ponsatí s’exclou amb crítiques del govern del CpR

L’exconsellera d’Educació i eurodiputada independent de Junts, Clara Ponsatí, va fer públic un comunicat ahir en què explica la decisió que va prendre el 23 de desembre del 2020 de “renunciar a participar activament dins del govern” provisional del Consell per la República (CpR). En el text, que té quatre punts, assegura que va prendre la decisió en constatar que la seva implicació “no contribuïa a deslligar-lo de les lògiques electorals” i tampoc a desvincular l’entitat de les “discussions sobre la formació i la coalició” de govern de la Generalitat.

La decisió de no participar en les deliberacions del CpR ni en les decisions que s’han pres la va prendre just quan l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que també és el president del Consell, va anunciar a través de les xarxes socials la intenció d’encapçalar la candidatura de JxCat fent tàndem amb la que fins aleshores era la candidata després de guanyar les primàries, Laura Borràs.

En el comunicat, Ponsatí afirma que ho fa públic en aquests moments perquè s’havia esperat que l’ens entrés “en una nova etapa “ després de les eleccions de l’Assemblea de Representants”, però que considera que té el deure d’informar-ne ara els mateixos membres del CpR davant dels dos ajornaments d’aquest procés electoral que s’han produït, el darrer fixat per a final d’octubre.

De fet, l’exconsellera no és la primera vegada que fa crítica del funcionament del CpR pel fet d’estar sotmesa a les dinàmiques dels partits i no tenir l’empenta que caldria de manera autònoma per liderar l’estratègia de la independència des de l’exterior. En el comunicat que va fer públic ahir a través d’una piulada lamenta que “un instrument” que podria “ser útil per reprendre la via cap a la independència” fent efectiu el mandat de l’1 d’Octubre, “operi supeditat a les dinàmiques de la política i el govern autonòmics”.

El paper i organització Consell per la República va ser un dels punts de discòrdia a l’hora de segellar el nou govern de la Generalitat entre ERC i JxCat. Els primers hi estan adherits, però no han participat mai activament en la presa de decisions i n’han estat crítics. Entre els formacions, incloent-hi la CUP, que n’està fora, i també l’ANC i Òmnium s’havia de treballar en el mecanisme per buscar un tipus de governança que inclogui una tercer òrgan dins el Consell que definís un espai estratègic comú dins de l’autonomia, però que en cap cas signifiqui un substitució del govern que ha de sortir de l’Assemblea de Representants.

Les eleccions per escollir l’Assemblea es van posposar per no influir en el període electoral, després al juny i es van tornar a posposar a l’1, 2 i 3 d’octubre. Finalment, però és faran el 29, 30 i 31 del mateix mes a petició de les bases, segons va dir l’entitat, per poder preparar millor les candidatures i familiaritzar-se amb el procés de votació.