La UE recupera el somni d’un exèrcit propi amb l’excusa de la crisi de Kabul
Borrell proposa crear un batalló per fer “operacions ràpides” sense l’ajut dels EUA
Cada cop més estats membres ho veuen bé, però no s’espera un acord fins al novembre
“La necessitat d’una defensa europea més forta és més evident que mai després dels esdeveniments a l’Afganistan.” La Unió Europea ja estudia la creació d’una “força d’intervenció ràpida” que li permeti fer operacions d’evacuació com la de Kabul sense l’ajuda dels Estats Units.
El desplegament d’un exèrcit europeu s’ha posat sobre la taula a Brussel·les moltes vegades en les últimes dècades. De fet, ja existeix un mecanisme que permet a la UE cridar a files militars dels estats membres per fer operacions conjuntes, però no s’ha fet mai perquè els governs no es posen d’acord sobre com i quan utilitzar-los. “Tenim els exèrcits i els recursos, el problema és la voluntat per mobilitzar-los i la coordinació entre nosaltres”, reconeixia ahir l’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell.
Brussel·les fa anys que pressiona les capitals per ampliar la integració en defensa i ara aprofita el fiasco a l’Afganistan per fer el pas definitiu. En una reunió informal ahir dels ministres de Defensa de la UE, Borrell els va plantejar la creació d’un batalló estable de 5.000 soldats que es pugui enviar a qualsevol part del món quan faci falta.
Per crisis puntuals
D’entrada, la intenció és que sigui “una força d’intervenció ràpida” per actuar en crisis puntuals. Per exemple, per garantir un perímetre de seguretat en un aeroport com va fer l’exèrcit dels Estats Units a Kabul aquestes últimes setmanes. Segons fonts diplomàtiques europees, es finançaria amb el nou Fons Europeu de Pau, molt controvertit per la seva opacitat i fins militars (a pesar del seu nom).
“Hem de reforçar les nostres capacitats per poder actuar per nosaltres mateixos i no dependre d’altres”, sosté Borrell. La seva proposa va ser ben rebuda pels ministres. Segons Matej Tonin, responsable d’Exteriors d’Eslovènia, que ocupa la presidència rotatòria del bloc, alguns dels seus homòlegs tradicionalment més reticents han canviat d’idea, però no va revelar noms. “Gairebé tots els estats membres tenen clar que hem de reforçar la nostra capacitat per poder actuar amb autonomia quan i on faci falta”, va assegurar Borrell per certificar que hi ha un ampli consens.
El nou cos militar europeu guanya adeptes, però encara no disposa del suport “unànime” de tots els països, admetia ahir Borrell. Tanmateix, el cap de la diplomàcia europea confia a rebre el vistiplau de cara al novembre i que l’exèrcit es pugui desplegar durant els pròxims dos anys. La rapidesa és un concepte relatiu a Brussel·les.
