Buscant la veritat de l’11-S

Han passat vint anys dels atemptats de l’11-S i centenars de familiars i amics de víctimes consideren que no tenen tota la informació de què va passar aquell dia. Estan convençuts que el govern els oculta dades clau sobre qui hi havia realment darrere els atacs, per entendre les raons, tenir un escenari clar dels fets que van posar fi a la vida de gairebé tres mil persones. La manca de resposta i transparència, en molts casos, cou més que la cicatriu del dol.

Fa temps que demanen d’una vegada per totes que es desclassifiquin tots els documents relacionats amb el cas. Hi ha un fet que els fa pujar la mosca el nas: que durant tants anys, i emparades sota el paraigua del secretisme d’estat, la seguretat nacional i la confidencialitat dels serveis d’intel·ligència, totes les administracions nord-americanes han evitat publicar nombrosos documents clau.

“Gran part del nostre dolor rau en el fet que encara no sabem l’abast total de qui va estar involucrat en la planificació dels atacs, qui va donar suport als atacants i qui es va beneficiar d’aquest acte atroç”, va dir fa uns dies Larry Cosme, president de l’associació d’agents federals. Els familiars de les víctimes apunten a una diana concreta, i estan convençuts que hi ha un actor a protegir: l’Aràbia Saudita.

No té res a veure amb teories de la conspiració, com les que diuen que tot va ser un complot ideat des del mateix govern nord-americà. Segons les seves conclusions, el paper de Riad és demostrable, començant pel fet que quinze dels dinou segrestadors dels avions eren saudites. Tan clar ho tenen que, des de fa anys, tenen als jutjats federals de Nova York una acusació formal contra Riad, a qui acusen d’ajudar a coordinar els atacs suïcides del 2001 i de ser còmplice de la matança, i a qui demanen compensacions multimilionàries.

La comissió del Congrés que va investigar el cas no va arribar a una conclusió tan ferma. El 2004, en la presentació de resultats, va resoldre que no s’havien “trobat evidències que el govern saudita com a institució, o cap alt funcionari saudita, hagués finançat individualment” els terroristes o hagués col·laborat amb ells. Tot i això, “s’identificava l’Aràbia Saudita com a principal font de finançament d’Al-Qaida”.

La redacció vaga i sense concreció no va convèncer les víctimes, fins al punt d’iniciar els tràmits legals. Barack Obama, l’any 2016, va intentar entorpir el procés vetant sense èxit una llei que dotava d’immunitat funcionaris saudites i els protegia de qualsevol persecució judicial. Dies més tard es van desclassificar les “28 pàgines”, un document dels comitès d’intel·ligència del Congrés que suggeria suport logístic i financer d’agents de la intel·ligència de Riad. Per acabar-ho d’adobar, una negligència de l’FBI va revelar el nom d’un diplomàtic que s’hauria reunit amb dos dels segrestadors de l’avió que va impactar al Pentàgon i els hauria donat suport.

Durant el procés judicial fins i tot s’ha arribat a interrogar funcionaris saudites, però les declaracions estan segellades al públic pel fet de ser massa “sensibles”. En conjunt, la falta de transparència no fa més que ampliar les sospites dels familiars i afectats, que veuen la decisió com una repetició del secretisme d’un govern nord-americà que vol protegir un aliat geoestratègic.

Ha arribat un moment que han dit prou. Aquest any, aprofitant el canvi de govern i aferrant-se a les promeses de campanya, van tornar a donar un cop sobre la taula: el president, Joe Biden, no seria benvingut a cap dels memorials pel vintè aniversari sense una acció concreta i demostrable per avançar en la transparència.

Senadors bipartidistes els donen suport, fins al punt que han presentat una llei que obligaria la Casa Blanca a revelar tot el que saben.

“És lamentable que el Congrés dels Estats Units hagi d’introduir una proposta de llei per obligar l’administració de Biden que deixi d’encobrir el regne de l’Aràbia Saudita”, es queixava Brett Eagleson, un dels líders de les associacions de víctimes, que va veure quan tenia quinze anys com el seu pare moria a les Torres Bessones de Nova York. “És una veritat molt trista que el govern dels Estats Units valori més els interessos estrangers que els seus ciutadans”, hi afegia.

El president Biden, complint la promesa electoral i cedint a la pressió, va signar fa uns dies un decret que obliga el Departament de Justícia a revisar una vegada més tots els documents i fer tot el possible per desclassificar-ne el màxim nombre possible. Un compromís que de moment satisfà els familiars en la recerca de la veritat, però que no s’espera que doni fruit aviat: el procés podria trigar més de sis mesos a completar-se.