“Seguim perquè no s’oblidi les víctimes”

Tenim una sensació contradictòria. Ha estat un desgast important, perquè hem vist que hem avançat molt poc. També ens hem trobat molt sols. Hi aboquem recursos, esforços, però el procés avança molt lentament. Els objectius que ens havíem fixat eren molt ambiciosos i, al llarg d’aquests quatre anys, els hem hagut de rebaixar. I tot això va passant factura moral sobretot. De totes maneres, quan algú ens dona la perspectiva de fora, tenim una altra percepció. Vam tenir una reunió amb l’advocat Olivier Peter, contractat per Òmnium per dur el procés en l’àmbit internacional, i ens va fer adonar del que hem aconseguit i de la seva importància: la declaració dels policies i haver impedit que quedés en l’oblit. Un altre ressort positiu és la reacció de les víctimes, que sempre ens animen a continuar.

Però per nosaltres és molt poc. Sabíem que era molt difícil i que no arribaríem allà on volíem arribar. Malgrat que hi haurà judici, no estem contents.

Aquest reconeixement i l’agraïment que va tenir la presidenta del Parlament, en públic i després en concret amb nosaltres, va ser reconfortant. I poder-ho traslladar a les víctimes va ser també una dosi de moral i de reconeixement cap a elles que ens va agradar. Que vegin que no han quedat oblidades, ni per part de nosaltres ni, sobretot, institucionalment.

Sí va ser una resolució de l’Audiència de Girona que va fer pública la mateixa setmana en què havia resolt que podíem seguir investigant a Aiguaviva. Van anar a seccions de l’Audiència diferents i una ens va permetre seguir endavant i l’altra, no. Mantenim que, més enllà dels policies concrets identificats, el que és important és que era un operatiu policial dirigit i han de respondre els dirigents del resultat lesiu. Tot això ens ho han tombat, però nosaltres hi hem seguit insistint.

En el sentit que entenem que el fiscal no ha fet la feina que com acusació hauria de fer, i que el jutjat no ha fet la seva feina d’instrucció i investigació, com hauria de fer. No pot ser que tot quedi en les acusacions de les víctimes. El Ministeri no ha col·laborat en res; al contrari. Ni tampoc les direccions generals de la Policía Nacional ni de la guàrdia civil. Hem topat amb l’Estat. En qualsevol altre delicte, tots aquests ressorts s’activen i estan al costat de la víctima. En aquest cas, no.