Jordi Sànchez vol que l’Estat “rebi un correctiu” del TEDH
Presenta una demanda al Tribunal d’Estrasburg per vulneració de drets fonamentals del Suprem, en l’aniversari del 20-S
Pretén que es garanteixi el dret de protesta de l’independentisme català
“No pretenc que Estrasburg em restitueixi res, ni els quatre anys a la presó, perquè no es poden recuperar, ni la meva família. Espero que el Regne d’Espanya rebi un correctiu del Tribunal Europeu de Drets Humans, i que a cap ciutadà català se li vulneri mai més el dret de manifestació i de llibertat d’expressió.” Amb aquestes paraules, Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), acompanyat de l’actual presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, anunciava que ahir havia presentat una demanda al TEDH per vulneració de drets fonamentals del Tribunal Suprem per haver-lo condemnat a nou anys de presó per sedició.
Sànchez és el darrer dels nou presos polítics que ha demanat l’empara al Tribunal d’Estrasburg. Des del 23 de juny en llibertat amb l’indult, Sànchez va explicar que es va voler esperar a presentar-la ahir, just en el quart aniversari de la multitudinària manifestació del 20-S contra els escorcolls policials a les seus de departaments de la Generalitat per aturar l’1-O. Per això, la convocatòria es va fer davant de la seu on era el Departament d’Economia, tot i que la pluja va fer que la roda de premsa s’arrecerés a l’hotel Calderón de la rambla de Catalunya.
“El 20-S va ser una manifestació cívica. Europa ens donarà la raó, i que a ningú li facin passar por de manifestar-se per reivindicar la independència”, va sostenir Sànchez. La demanda exposa la vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, de manifestació i de llibertat ideològica, a més del dret a un procediment imparcial. “La voluntat de les autoritats espanyoles era intimidar el moviment independentista català”, s’afirma en la demanda. El penalista Jordi Pina va exposar que, en el cas de Sànchez, així com en el del president d’Òmnium, la vulneració d’aquests drets “és més greu, perquè, tot i ser líders socials, no pertanyien al govern”. Pina va recordar que així ho van expressar amb contundència dos magistrats del Tribunal Constitucional (TC) en el vot particular contra la condemna dels independentistes catalans.
Quan li van preguntar si els indults concedits als presos polítics poden influir en el TEDH, Sànchez va admetre que “res és gratuït”. Hi va afegir que el govern espanyol del PSOE es va veure obligat a concedir-los en vista del reclam d’organismes internacionals, però va assegurar: “Espero que el tribunal no modifiqui el seu capteniment, perquè s’han vulnerat drets fonamentals.”
En aquest sentit, Paluzie va detallar que en la demanda s’ha inclòs la resolució del Consell d’Europa en la qual “insta l’Estat espanyol a abstenir-se de reclamar-los que reneguin de la seva ideologia” com els demanava la fiscalia i fins i tot el Suprem per aprovar-los permisos o el tercer grau. La presidenta de l’ANC també va anunciar que tres personalitats polítiques han donat suport a la iniciativa judicial de Sànchez. Es tracta de Gérard Onesta, exvicepresident del Parlament Europeu; Clare Daly, membre del Parlament Europeu, d’Irlanda, i Sébastien Nadot, diputat de l’Assemblée Nationale francesa.
A Tarragona, cas tancat
D’altra banda, Alerta Solidària va informar ahir que la causa contra cinc independentistes per haver protagonitzat una protesta el 2018 a Tarragona, contra el Consell de Ministres celebrat a Barcelona, finalment s’ha arxivat. El TSJC va desestimar investigar la diputada de la CUP Laia Estrada, aleshores regidora, perquè no s’aclarien quins desordres públics hauria protagonitzat i va instar la titular del jutjat d’instrucció 6 de Tarragona a aclarir si s’havien produït fets delictius. Al final, la jutgessa ha arxivat el procediment per a tots.
LES FRASES
“El 20-S va ser una trampa de l’Estat”
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez van compartir ahir que el 20 de setembre de fa quatre anys va ser una “trampa” de l’Estat espanyol. En declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, tots dos també van assegurar que no s’haurien imaginat mai acabar a la presó per la multitudinària manifestació davant la seu del Departament d’Economia, a la rambla de Catalunya. Segons Cuixart, aquell dia va suposar un “punt d’inflexió en la defensa dels drets fonamentals i la societat catalana es va empoderar des de la via no violenta”. I Sànchez va remarcar que van fer “el que tocava” en resposta a una decisió “absolutament irresponsable” d’un jutge d’entrar a les dependències del govern per intentar impedir el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. Tots dos van assenyalar que la presència d’armes de foc dins del cotxe de la Guàrdia Civil és una de les proves que el que va succeir va ser un “parany”. De fet, segons el president d’Òmnium, en un país democràtic s’hauria investigat l’actuació de la Guàrdia Civil i per què hi havia un cotxe amb les portes obertes i armes a dins. Sànchez va admetre que “no tornaria a pujar” damunt del vehicle de la Guàrdia Civil per dirigir-se als manifestants per donar per acabada la concentració, però va assegurar que aquella imatge va ser un “detall” i que es va utilitzar per “criminalitzar” una manifestació. “El cotxe ni em va afegir anys de condemna ni me’n va treure”, va cloure.