Biden rebutja la idea d’una guerra freda amb la Xina

El president dels EUA, Joe Biden, tenia clar que el seu primer discurs com a mandatari nord-americà davant l’Assemblea General de les Nacions Unides havia de servir de mostra del canvi de tarannà del país, el que ell mateix es va encarregar de definir com una “nova era de diplomàcia implacable”.

Aquest “retorn dels Estats Units” que ha anat pregonant durant mesos necessitava un moment concret que fos un exemple clar del gir, i Biden el va trobar en una retirada de tropes de l’Afganistan –tot i el caos provocat–, per significar que els EUA volen tornar al lideratge mundial a través del diàleg i no de la força.

Pel president nord-americà, som en un “punt d’inflexió” en què els EUA, amb la sortida de l’Afganistan, “han girat full” després de guerres sense sentit i aposten per una nova manera de fer. El repte més important en aquesta reivindicació era posar fi al discurs bel·ligerant del seu predecessor, especialment amb el gran rival geopolític del moment: la Xina. I el discurs de Biden davant dels representants mundials va seguir el que fa dies que la seva administració repeteix: amb Pequín es vol una “competició responsable”, en cap cas una escalada cap a un conflicte d’alta volada.

“No estem buscant una nova guerra freda o un món dividit en blocs rígids”, va dir el president nord-americà, que va prometre: “Estem preparats per treballar amb tota nació que busqui una resolució pacífica als nostres reptes, fins i tot amb qui tinguem desacords intensos.” En cap moment va esmentar directament la Xina, però tampoc li va fer falta ser explícit.

Per trencar amb la retòrica nord-americana dels últims quatre anys, urgia fer referències constants a la diplomàcia, al diàleg, al treball conjunt dels països per fer front a tots els reptes mundials. “El nostre futur col·lectiu dependrà de la nostra capacitat de reconèixer la nostra humanitat comuna i actuar junts”, va dir Biden, i va alertar que el planeta s’enfronta a una “dècada decisiva” amb múltiples desafiaments.

El context actual no encaixa del tot amb la retòrica expressada, plena de tòpics sobre el multilateralisme i la diplomàcia sense gaires escarafalls. El caos de la retirada de Kabul encara és molt recent, la greu crisi diplomàtica amb França pel tema dels submarins australians és extremament tensa, i els aliats tradicionals encara veuen el lideratge de Biden des de la barrera, amb dubtes i en espera de fets i no només paraules i promeses. Promeses que, a banda del canvi de to, es van centrar en dos dels temes més candents: la lluita contra el canvi climàtic i la pandèmia. En el primer punt, va prometre més inversions; en el segon, els EUA es comprometen a més accions i col·laboració, que es concretaran avui en la cimera virtual sobre el tema organitzada per Washington.

Així mateix, va atacar durament l’auge de les autocràcies al món, i va prometre mà de ferro amb qualsevol abús de poder i va posar com a exemple els mateixos EUA com a país on hi ha atacs contra la democràcia.

També va expressar el desig d’un nou pacte nuclear amb l’Iran –sempre que accepti i compleixi les condicions–, i es va mostrar pessimista per una resolució ràpida del conflicte entre israelians i palestins, en què defensa la solució de dos estats.