Obrint-se al Ter i sense les pudors d’Hinojosa

Quatre dies després d’haver declarat als jutjats de Girona per un suposat delicte de desobediència, Narcís Fajula (Sarrià de Ter, 1976) espera els representants d’aquest diari a la seu de l’Ajuntament, al carrer Major. Hem quedat un dimarts al matí (el dia 14) per fer una passejada pel municipi, a tocar de Girona i per on passen l’autopista AP-7, l’N-II i el tren d’alta velocitat, explica a mig recorregut.

Fajula (ERC) és l’alcalde de Sarrià des del 19 de gener del 2018, quan va rellevar Roger Torrent, acabat de ser nomenat president del Parlament de Catalunya. Parla del poble i de la gestió municipal, en què el seu grup governa en minoria (6 regidors de 13). Ho fa de manera distesa a l’entrada d’El Centre, espai d’arts escèniques.

“Això era un centre parroquial [el centre parroquial Mossèn Domingo Casanellas]. Era del Bisbat. Ens van fer una cessió per 60 anys a canvi que hi féssim reformes, perquè estava en molt mal estat”, diu l’alcalde, llicenciat en publicitat i relacions públiques per la Universitat de Girona i que havia fet de delineant i de comercial.

Fora del centre, hi ha una escultura del sarrianenc Èdgar Massegú (una al·legoria de les arts escèniques) des del dia 19 de setembre. Fa uns anys, l’Ajuntament va acabar la primera fase: va arranjar l’entrada, els lavabos, les portes d’emergència i una sala de petit format. “Val molts diners i, fa tres anys, vam fer la primera fase. L’intentem oferir a l’institut per si fan reunions o tallers i necessiten un espai més gran.” El teatre, reformat, té capacitat per a 200 persones assegudes.

La reforma completa d’El Centre valdrà 2 milions. N’hi han destinat mig milió, “íntegrament” seus. Intentaran tenir-ho acabat abans del 2023, però com que l’espai no és “100%” seu, els costa Déu i ajut accedir a subvencions. “Anem fent el que podem.”

Asseguts al reformat vestíbul de l’equipament, a Fajula se’l veu còmode. Saluda empleats, que hi fan treballs de millora, i contesta missatges pel mòbil, de tant en tant. Parlem de la pandèmia i del temporal Glòria, el gener del 2020. “El Glòria i la pandèmia ens han condicionat molt els pressupostos, que han anat a serveis socials. Ens ha tallat en sec la inversió.”

Fent balanç de la feina feta, recorda que han arranjat l’edifici modernista Rafel Masó, al carrer Major. És la seu de l’escola de música Sarriart, a què s’accedeix pel darrere de l’edifici. Temps enrere, van consolidar la façana i van fer el sostre nou. Falta millorar l’accessibilitat interior i instal·lar-hi un ascensor. L’Ajuntament confia en fons europeus per fer-ho.

Estem gairebé al final del passeig. La penúltima parada és a Sarrià de Dalt, a prop del que popularment es coneix com “les cases blanques”. Anem a la font de Can Nadal, un espai d’esbarjo i punt de trobada de festes i celebracions. Com a mínim, en el passat. Ara, la gent surt més del poble per a l’oci, explica Fajula. Molt a prop, hi ha El Centre.

La primera aturada havia estat a prop del riu Ter, que també recorre els municipis veïns de Girona i Sant Julià de Ramis. La primera fotografia és al passeig del Riu, a Sarrià de Baix, un dels cinc nuclis del municipi. Els altres són la Rasa, el Pla dels Vinyers, el Pla de l’Horta i l’esmentat Sarrià de Dalt. Fajula explica que han volgut acostar la gent al Ter. “Sarrià vivia moltes vegades d’esquena al riu i, tenint el riu com a font de vida, el que volíem fer era revertir-ho. Un dels punts principals és el passeig del Riu. Ara, l’hem obert, hem netejat tota la llera, hem posat un camí a baix per anar a passejar. L’hem naturalitzat perquè sigui més agradable anar-hi. Una altra de les accions per poder apropar aquest espai als veïns és fer-hi activitats.”

I així ho van fer. La primera setmana de setembre, Sarrià de Ter va estar de festa major. Al passeig del Riu hi va haver moviment. Van organitzar un curs de caiac, un vermut musical, “que també va tenir molta acceptació”, i l’espai va ser l’estudi improvisat de l’emissora municipal, Ràdio Sarrià. “I amb el Consorci del Ter i Vies Verdes [de la Diputació] hem fet que la via verda que va de Girona cap a Sant Julià passi per darrere la zona de [Mobles] Balti, [a tocar l’N-II].” En aquest punt, hi ha el punt de guaita del Consorci i pesqueres per anar-hi a pescar.

No podem marxar de Sarrià sense parlar d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa), ni de la fàbrica paperera Hinojosa, que va començar a funcionar el 2016, a les antigues instal·lacions de Torraspapel.

Amb la intervenció judicial per posar fi a les irregularitats del soci privat (Girona SA), Agissa és, ara, en mans dels tres ajuntaments, que municipalitzaran el servei l’any que ve a través de la gestió directa. Fajula és partidari que l’empresa que fa el sanejament, Tractament de Residus i d’Aigües Residencials del Sistema de Girona (Trargisa) dugui la gestió de l’aigua. “El problema és la reposició de la xarxa. Hi ha una falta d’inversió, directament proporcional a la deixadesa del soci privat.”

D’Hinojosa (Paperera de Sarrià), l’alcalde admet que l’estiu ha estat “el millor dels sis últims”. “He anat de vacances i he pogut estar amb els meus fills. És d’agrair.” Anys enrere, Fajula va viure l’excés de pudors de la fàbrica i les queixes dels veïns. “Van ser quatre estius molt complicats, amb una problemàtica social brutal i el desgast d’estar tot el dia en els mitjans.”

L’empresa ha treballat en un pla de gestió d’olors (PGO) i l’Ajuntament ha incidit perquè les pudors “s’hagin anat apaivagant”. El consistori ha creat, fins i tot, una ordenança. “Som dels primers municipis que l’hem duta fins a les últimes conseqüències, però està impugnada per l’empresa en el jutjat. Ara l’estem refent per blindar-la.” El ple de la setmana passada va desestimar les al·legacions de l’empresa a l’aprovació inicial de l’ordenança.

La normativa de Sarrià no permet que l’empresa s’excedeixi de tres unitats d’olor per metre cúbic. Fajula fa una crida a la Generalitat, a l’Estat i a la Unió Europea perquè redactin una regulació en contaminació odorífera. “De sorolls i decibels, sí que n’hi ha, però d’olors, no, i l’hem hagut d’anar inventant i descobrint de mica en mica”, afirma.

Fajula reconeix que, al principi, va mantenir la inèrcia del passat, quan ERC tenia majoria absoluta. “He d’entonar el mea culpa. Reconec que, inconscientment, ho fèiem com sempre.” Explica que van tenir alguna topada amb l’oposició (3 edils de Poble Actiu-CUP, 2 del PSC, 1 de Junts i 1 de Ciutadans). Ara, les coses es parlen i es du a ple havent-ho consensuat, i l’Ajuntament aprèn a treballar “com un poble gran”. “Estem creixent en infraestructura, en personal [70 empleats, entre directes i indirectes] i la manera de treballar ha de ser una altra.”

L’alcalde està en la recta final d’un postgrau en seguretat ciutadana. Li interessa saber com funcionen els cossos de seguretat. “Els alcaldes són els responsables de la policia.” Li agrada fer d’alcalde i es veu com un “psicòleg”. “Considero que, en un poble, és funció de l’alcalde. Això apropa molt la política. […] Et veuen com un referent, que els pots ajudar. La majoria de la gent, escoltant-los en tenen més que suficient.” Sarrià, de 4,2 km², té 5.419 habitants.

Acabem el recorregut a l’avinguda de França. Hi ha hagut un tall de llum en un sector del poble a causa de l’ensorrament de part de l’estació transformadora d’Endesa. Hi ha uns 150 veïns sense subministrament. Fent de copilot, Fajula guia des de Sarrià de Dalt fins al Pla de l’Horta. Des fa una setmana, hi ha un generador. Les obres estaran acabades d’aquí a quinze dies.