Jordi Fàbrega és un nouvingut al Parlament i a la política. L’1 d’Octubre el va motivar a fer el pas, va emprendre el vol com a alcalde de la Seu i ara aterra al Parlament amb vocació de servir el país i donar veu del Pirineu.
S’imaginava fa deu anys ficat en política?
No, ni en fa cinc tampoc. Soc fill de l’1 d’Octubre. Tots tenim les nostres inquietuds polítiques i socials, però abans de l’1-O mai m’havia plantejat fer política. Em va fer veure que calia fer un pas endavant. I quan va sorgir la possibilitat de presentar-me a l’alcaldia de la Seu, amb un equip potent a través de Junts per la Seu, ho vaig tenir clar.
La medicina, l’alcaldia de la Seu i el Parlament; es pot compaginar, tot això?
Relativament. Jo he compaginat sense problemes l’alcaldia amb una petita part de la meva vida professional, una consulta de pneumologia pediàtrica a l’Hospital de la Seu que m’exigia només una tarda a la setmana. Però és un cordó umbilical amb la medicina que vull mantenir perquè la política és només una etapa. Serviré el país tan bé com pugui des de la política i després el serviré tornant a fer de metge.
Qui el va ‘embarcar’?
L’anterior alcalde de la Seu, Albert Batalla; no es volia tornar a presentar i ell i el seu grup em van proposar que em presentés per agafar el relleu.
El va convèncer fàcilment?
Diguem que el sí no va ser en la primera trobada, però tenia clar que era el moment de fer el pas i servir el país, i professionalment ja havia complert una etapa de cinc anys com a director assistencial de l’Hospital de la Seu. A partir d’aquí, va ser el suport de la meva dona i el meu fill el que em va fer acabar de decidir. Vaig entrar com a independent a la llista de Junts per la Seu i quan Jordi Turull em va proposar formar part de JxCat no li podia dir que no.
Es serveix més el país des de dins de la política que des de fora?
Des de tots els àmbits es poden fer aportacions. Tots ho fem des de la nostra feina. Jo, com a pediatre, muntant una cooperativa de pediatria que dona servei primer a la Seu i després a l’Alt Urgell o intentant millorar coses des de la direcció assistencial de l’hospital, però veus sostres on no pots arribar, decisions que no estan al teu abast i que des de la política són més fàcils. Des d’un ajuntament o fent lleis que canviïn les coses, des de la política, pots millorar la realitat. Aquesta és la idea.
L’Albert Batalla va dir que deixava l’alcaldia “en bones mans”. Què volia dir?
Això l’hi hauríem de preguntar a ell. Jo crec que es referia a la meva condició de metge, algú que té cura de la salut de la gent. Però amb l’Albert ens coneixem fa temps, ell va ser clau perquè m’establís professionalment a la Seu, tenim una visió semblant de cap a on ha d’anar la Seu, i això és important per aprofitar i continuar els projectes que ell i el seu equip van posar en marxa.
Vostè també deixa l’alcaldia en bones mans?
Vam pactar amb ERC per formar govern i repartir el temps a l’alcaldia; jo hi he estat dos anys i tres mesos i en Francesc Viaplana hi serà l’últim any i nou mesos. El que puc dir és que no hem estat dos partits governant, sinó un únic equip de govern que ha posat la Seu al davant de tot, sense lluites partidistes. I ara serà el mateix amb el Xesco al capdavant.
Què li fa especial il·lusió d’aquests dos anys?
La meva etapa d’alcalde ha estat la pandèmia i estic molt orgullós de la gestió que n’hem fet a la Seu i l’Alt Urgell, donant la cara en tot moment, informant la població, prenent decisions que han minimitzat els danys, però també estic orgullós que la pandèmia no ens hagi aturat projectes molt importants que teníem al davant, com ara portar els estudis universitaris de l’Inefc a la Seu, que és un projecte estratègic de ciutat fet realitat en un moment molt complicat i fruit del primer conveni firmat telemàticament en la història de la Generalitat. Hem treballat bé en equip, fins al punt que els pressupostos 2020-21 els vam aprovar per unanimitat tots els grups polítics, fet no gaire habitual.
Té algun secret que pugui compartir de la coalició de govern a Palau?
La política municipal és més senzilla que la nacional. És diferent, som menys gent, ens coneixem més i els projectes de ciutat no són tan diferents, és més fàcil posar-se d’acord. A més, amb la gent d’ERC hi havia feeling personal.
Ser alcalde de la Seu i entrar al Parlament sembla un trànsit natural...
Històricament, l’alcalde de la Seu quasi sempre ha estat diputat del Parlament. Ganyet, Ausàs, Batalla, ara jo... No passa a tot arreu. No és fàcil, perquè la Seu és exigent i el Parlament té feina. L’únic secret és hores de feina i tenir un molt bon equip a tots dos llocs, però amb el relleu a l’alcaldia només he compaginat els dos llocs sis mesos.
Quin retrat fa del Parlament un aficionat a la fotografia com vostè?
El Parlament té una imatge solemne, de lloc on es prenen decisions importants, i és diferent d’un ajuntament, però al final és parlar, buscar consensos i pactar. En tot cas el que més em va sobtar és el castellà que s’hi parla. Que hi hagi tres grups i mig que facin les intervencions en castellà és una pèrdua com a país.
Quin projecte hi té?
Un és la reforma del sistema sanitari. Tenim un bon sistema però té un infrafinançament crònic i ha aguantat la pandèmia pels grans professionals que tenim. Necessita reformes importants, sobretot en el tractament de la gent gran, de la salut mental, en com paga els seus professionals. Dit això, soc diputat del Pirineu, m’estimo el Pirineu fins a la medul·la i vull defensar aquest territori molts cops abandonat perquè hi viu només l’1% de la població.
Un vot a Barcelona ha de valer el mateix que un vot a la Seu?
Cap país es pot permetre que un 20% del territori estigui despoblat. I només es pot evitar fent discriminació positiva. La necessitem en moltes coses. En el temps que un carter et reparteix mil cartes a Badalona potser te’n reparteix una o dues aquí. Si volem que hi hagi metges, infermeres o mestres treballant al Pirineu, o que la gent tingui els serveis que té a la zona metropolitana, hi ha d’haver discriminació positiva. Sense connectivitat d’internet no pots tenir una casa de turisme rural o una explotació agrària i és molt difícil que una operadora privada te la posi en un poble petit. Crear les condicions perquè la gent de zones metropolitanes pugui plantejar-se un projecte de vida al Pirineu ha de ser una política de país, i per aconseguir-ho cal discriminació positiva en la representació parlamentària, i si pot ser, una mica més de la que hi ha ara. Si no fos així, hi hauria partits polítics que no trepitjarien mai el Pirineu. Alguns ja no ho fan.