1 d’Octubre: una victòria de la gent

Tots recordem dates o fets històrics que han format la nostra memòria i la nostra personalitat. És fàcil que una generació coincideixi quan se li pregunta sobre els fets històrics que més recorda i esmenti esdeveniments molt diversos: l’arribada del primer home a la Lluna, l’assassinat de Kennedy, la mort de Franco, l’11 de Setembre del 77... El que és més difícil és que diferents generacions coincideixin a l’hora de citar una efemèride i que, a més, aquesta hagi estat viscuda en primera persona, esdevenint la ciutadania la principal actora d’aquell fet.

Precisament aquest és un dels actius més importants de l’1 d’Octubre: ser una data històrica compartida per diferents generacions de catalans i que aquestes fossin el motor principal de la iniciativa, convertint-se en els protagonistes de la més gran demostració de força, de desobediència a l’Estat, de determinació i de dignitat que s’ha viscut a la Catalunya contemporània.

En els mesos que gaudeixo de llibertat, he voltat força pel país, i arreu on he anat m’han explicat experiències de com es va viure l’1 d’Octubre. Totes elles tenen un denominador comú: la determinació per a fer possible que els catalans i catalanes poguéssim votar, sentir-se poble i abandonar la por. Això ha donat sentit a la nostra presó. Quan sentíem algun moment de debilitat, recordàvem les imatges de l’1 d’Octubre i ens donaven la força necessària per a seguir endavant sense defallir.

Una de les principals lliçons que en podríem treure d’aquells dies és que els grans projectes de país necessiten unitat. Unitat entre els partits i entre les persones. Aquell dia vam veure al carrer gent molt diversa, ens aplegàvem als col·legis electorals amb veïns que amb prou feines coneixíem però amb qui compartíem un objectiu i un projecte comú, i això té un enorme valor que no podem menysprear. Sense aquesta unitat, sense la determinació que es va demostrar no hauríem pogut fer front a la brutalitat dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, ni a la força de tot un Estat que veia com la seva unitat trontollava.

Quan des d’alguns sectors de l’independentisme i des de l’unionisme s’alcen veus en un to derrotista o demanant que girem full sobre l’1 d’Octubre i sobre el que va representar, és quan més cal que el reivindiquem i que recuperem l’esperit que el va fer possible. No ens deixem arrabassar aquesta victòria del nostre imaginari col·lectiu ni oblidem l’actitud valenta i decidida de la ciutadania.

Recuperem la moral de victòria, l’actitud positiva i valenta que va fer possible el referèndum de l’1 d’Octubre. Mai en la història de Catalunya havíem estat tanta gent i mai havíem arribat tan lluny. Perseverem i fem realitat el que vam començar.