La UE es planteja la reforma del mercat del gas
Brussel·les es resisteix a actuar en el curt termini com vol Madrid
Retrets a Moscou per l’encariment de la llum
L’encariment de la llum a nivells preocupants porta la Unió Europea (UE) a replantejar-se el model energètic. Davant la pressió d’estats com l’espanyol o el francès perquè doni un cop de mà, Brussel·les va assegurar ahir que abans de finals d’any presentarà una proposta per reformar el mercat del gas, al qual s’atribueix l’augment del preu de l’electricitat.
Així ho va assegurar ahir l’eurocomissària d’Energia, Kadri Simson, que també es va comprometre a revisar els problemes d’“emmagatzematge i seguretat del subministrament”. Servirà per al futur, no per a les constants pujades de preus actuals. Simson creu que les reserves de gas estan garantides: “Són inferiors a la mitjana de deu anys, però adequades per cobrir les necessitats de la temporada d’hivern.”
Però governs com l’espanyol estan alarmats i, per això, ahir Sánchez va aprofitar la trobada amb els seus homòlegs a la cimera dels Balcans per tornar a demanar que Brussel·les compri el gas de forma centralitzada com ja va fer amb les vacunes.
“Política errònia”
El president del Consell Europeu, Charles Michel, hi veu “marge polític”; en canvi, a la presidenta de la Comissió Europea (CE) no l’entusiasma la idea dels espanyols. Von der Leyen va recordar ahir que la gestió immediata pels alts preus energètics és una tasca “majoritàriament” dels estats, però promet que la setmana que ve publicarà un document per assessorar les capitals. “Noruega augmenta el subministrament, és un bon exemple que altres podrien seguir.” Els europeus sospiten que Rússia, el seu proveïdor principal, no està enviant tot el gas que podria enviar. Des de Moscou, el president Putin es va reivindicar ahir com un subministrador “fiable”, però culpa Brussel·les, en part, del repunt de preus. “Totes les seves activitats [de la CE] anaven encaminades a restringir els contractes a llarg termini i la transició a l’intercanvi comercial de gas, i ha resultat que aquesta política és errònia”, va remarcar.
També Hongria ha carregat contra Brussel·les i ha atacat la reforma climàtica. Veient les reticències ahir a la reunió de ministres de Medi Ambient, l’eurocomissari d’aquesta cartera, Virginijus Sinkevicius, la va desvincular de la crisi de preus.
Sánchez s’asseu amb Kosova en una cimera descafeïnada
RedaccióEl president espanyol, Pedro Sánchez, es va asseure ahir per primera vegada amb Kosova en la cimera de la Unió Europea amb els Balcans. Una trobada sense banderes ni símbols per no incomodar ningú, ja que l’Estat espanyol, Grècia, Xipre, Romania i Eslovàquia i, per descomptat, Sèrbia no reconeixen la independència dels kosovars.
Sánchez ja va participar en l’última cimera d’aquest tipus, però gràcies a la Covid-19 va ser telemàtica i es va estalviar la fotografia. Això sí, la reunió d’alt nivell d’ahir va ser pràcticament igual d’inútil que l’anterior.
Amb poques ganes d’incorporar nous socis al club per la mala experiència del Brexit i els problemes amb Polònia i Hongria, la Unió Europea va aparcar ahir el debat sobre l’ampliació als Balcans. “No es pot dir que la porta estigui tancada, però hi ha molts aspectes complicats a tenir en compte”, assenyalen fonts diplomàtiques europees. De la cimera d’ahir només en va sortir la promesa d’un paquet d’inversions de 30.000 milions d’euros per als pròxims set anys amb l’esperança que sigui prou sucós per mantenir la influència de la Unió Europea en aquesta regió, també disputada per Rússia i la Xina.