La Moncloa nega cap gestió per facilitar que Puigdemont torni
Sànchez recorda en el segon aniversari de la sentència que el conflicte no és sobre la situació del president a l’exili
ERC no entra en la petició del líder de JxCat per deixar el seu cas fora de la taula
L’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es mostrava convençut divendres que hi ha gent pensant com es pot resoldre la situació de Carles Puigdemont, però aquesta gent no forma part del govern espanyol, segons la portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez, que ahir va negar rotundament que La Moncloa estigui fent cap gestió per facilitar el retorn del president exiliat. “Aquest senyor és fora del país, no representa cap institució, i l’únic que volem és que la justícia actuï en els termes que consideri necessaris”, va resoldre la portaveu en una entrevista a TVE. Rodríguez es va limitar a destacar la bona relació que mantenen amb el president Pere Aragonès, a invocar la separació de poders i a defensar els indults aplicats als presos polítics, que estan impugnats.
Avui fa un mes de la segona reunió de la taula de diàleg i existeixen contactes discrets entre la part d’ERC al govern i l’executiu espanyol i entre els republicans i els seus socis de Junts per Catalunya, però no ha transcendit si s’ha plantejat l’opció d’algun tipus d’indult també per als exiliats, com es desprèn de l’article que va publicar ahir Puigdemont a El Punt Avui, en què l’eurodiputat demanava explícitament a ERC que la seva situació personal no formi part de cap agenda de l’anomenada taula de diàleg ni de cap conversa bilateral. “Ni busquem cap indult anticipat ni creiem que aquesta opció aporti cap solució al conflicte”, defensava Puigdemont. En qualsevol cas, ahir ERC no va voler comentar la petició del president.
En el segon aniversari de la sentència contra el procés, que es va dictar la vigília que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart complissin els primers dos anys de presó, el secretari general de JxCat va recordar que “una negociació del conflicte polític no ha de tenir mai sobre la taula situacions personals” i que, per tant, “el problema no és Puigdemont, sinó com exercim l’autodeterminació”. En una entrevista a TV3, Sànchez va qualificar de “gran estupidesa” pensar que el conflicte se soluciona amb indults i amb el retorn dels exiliats.
Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va escriure a Twitter: “La repressió i, per tant, també, la sentència del Tribunal Suprem, vol dividir els qui lluiten. No els ho podem permetre. Per l’amnistia, pel retorn dels exiliats i la independència. Sempre endavant!”
Ara fa dos anys, el Suprem va descartar la rebel·lió i va condemnar els presos a entre 9 i 13 anys de presó per malversació i sedició, un delicte que l’advocacia de l’Estat, ja amb Pedro Sánchez al govern espanyol, havia posat sobre la taula. La pena més elevada va ser per al líder d’ERC i exvicepresident, Oriol Junqueras. La sentència va desencadenar un seguit de protestes que van acabar amb centenars de detinguts. Tsunami Democràtic va col·lapsar els accessos a l’aeroport del Prat. Passat aquest temps, la repressió continua en diferents tribunals, amb més de 3.000 perseguits i amb l’evident problema per a l’Estat espanyol que constitueixen les victòries judicials encadenades de l’exili.
Paluzie: “Demanar clemència no és la solució de res”
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, considera que els indults no són cap solució política al conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol i que les solucions parcials no resolen el problema. “La garantia dels drets és avançar en el procés d’independència”, va resumir l’economista. “Volem creure que, a la taula de diàleg, el que s’hi discutirà i el que s’hi porta és el referèndum d’autodeterminació acordat acompanyat de l’amnistia”, va subratllar Paluzie. “Amb la repressió fan que estiguis demanant clemència com si fos una solució política quan no és una solució de res”, va resoldre. Per la presidenta de l’ANC, la lluita de l’independentisme s’ha d’encaminar a aconseguir que els tribunals internacionals acabin condemnant l’Estat espanyol per la criminalització de drets com el d’autodeterminació i el de manifestació per legitimar la independència.