El Líban, un país segrestat

Caps cots i esperits baixos al Líban. Els carrers que dijous van esdevenir zona de guerra a Beirut intentaven ahir refer-se del cop. Els trets al davant de casa havien desaparegut, però la por persistia. Els vidres escampats per terra, la gran presència militar, els checkpoints a l’entrada del barri i els petits homenatges improvisats en memòria de víctimes mortals –ahir en va morir la setena– suggerien una incertesa que impedia girar full. La jornada de dol que el govern va decretar, amb institucions públiques, bancs i comerços tancats, no alleugeria la sensació de descontrol que s’havia viscut hores abans a la ciutat, ni tampoc esvaïa els dubtes sobre el paper de l’exèrcit. El missatge que els partits polítics havien fet arribar a la població a través de les seves milícies armades era clar: si insistiu a exigir rendició de comptes, us farem la vida impossible.

Això mateix semblava dir-li ahir a la periodista libanesa Aya Iskandarani un resident beirutí: “El Líban pertany a la gent que dispara cap a totes bandes.” Tayounne, la zona on viu, havia estat patrullat hores abans per multitud d’homes carregant metralletes i fins i tot llançacoets, que van ser utilitzats en zones residencials. Un grup de residents es concentrava ahir al barri per plorar la mort de la Mariam, una veïna, mare de cinc criatures, que va morir víctima del foc encreuat quan era al balcó.

Després d’haver convocat dijous la intimidatòria concentració per exigir l’expulsió del jutge Tarek Bitar, que lidera la investigació per l’explosió del port, Hezbol·là i els seus aliats van augmentar ahir la pressió. Segons algunes fonts, els cinc ministres que els representen al govern estarien disposats a tensar la situació fins l’extrem i absentar-se de totes les reunions del nou govern –de menys d’un mes de vida– fins que el jutge Bitar no estigui expulsat del cas. Encara que la campanya de desprestigi que lidera Hezbol·là pugui fer semblar que aquest és l’únic partit que pretén boicotejar la investigació, el conjunt dels partits tradicionals té el màxim interès a perpetuar la impunitat i la lògica sectària: “Al centre dels problemes del Líban hi ha la cultura de la impunitat”, afirma Aya Majzoub, representant de Human Rights Watch al Líban, en declaracions a El Punt Avui: “Aquesta cultura permet als partits polítics cometre tota mena d’abusos sense haver de retre comptes per tal de complir els seus objectius i imposar la seva voluntat.” Segons Majzoub, això és el que es va evidenciar dijous, quan Hezbol·là i Amal “van fer servir la violència” per exigir l’expulsió de Bitar: “Plantegen la disjuntiva entre estabilitat o justícia, però és una disjuntiva falsa.”

Mentrestant, els EUA han anunciat la donació de 67 milions de dòlars (uns 57 milions d’euros) a l’exèrcit libanès, segurament en vista del rol que hauria d’assumir per contenir possibles complicacions al país. Durant el darrer any, la devaluació de la lliura libanesa i del valor del seu sou ha dut molts soldats a desertar o a reconèixer un compromís minvant amb la missió de les forces armades. Gestos com aquest o com les “iniciatives franceses” impulsades pel president Emmanuel Macron des de l’explosió del port de Beirut són una mostra de la inseguretat amb què part d’Occident veu la situació al Líban, tement una altra crisi de refugiats que pugui esquitxar el seu territori.

Beirut manté una calma tensa sabent que les coses podrien torçar-se de nou aquest diumenge. Grups d’oposició celebraran concentracions en commemoració del segon aniversari des que van tenir lloc les revoltes inèdites del 2019, en què exigien la fi de la classe política –a la qual continuen veient com a criminal, negligent i corrupta–, així com la del sistema que la catapulta al poder. Les imatges, dijous, de centenars d’homes armats arribant a Beirut disposats a obeir ordres impedeixen augurar una jornada festiva.