El PSOE s’entrega a Sánchez
El líder que vencia Susana Díaz en el congrés del 2017 enmig de la divisió uneix ara tothom, inclosos González i Zapatero
No existeix proposta per a Catalunya més enllà de Granada (2013), Barcelona (2017) i retrobament
“El PSOE sempre està unit quan té la presidència del govern; quan es perd La Moncloa aleshores sí que ja volen els ganivets.” El retrat de grup l’ofereix un veterà diputat del PSOE al Congrés, però no és una veritat científica: tant José Luis Rodríguez Zapatero com Pedro Sánchez han hagut de fer front a brots opositors dels barons socialistes més virulents que els que protagonitzava l’opositor natural, el PP, sobretot per Catalunya. Després del sisme de juliol a La Moncloa amb l’adeu del venedor de relats Iván Redondo i la incorporació d’un socialista pota negra com el castellanolleonès Óscar López com a cap de gabinet i del socialista català Francesc Vallès com a secretari d’estat de Comunicació, el 40è congrés que el PSOE celebra aquest cap de setmana a València suposa l’entrega total del partit al seu líder sense condicions i sense que ningú a la sala tingui alguna cosa a dir (si hi és callarà per sempre, que en política vol dir fins l’endemà de la derrota). Amb José Luis Ábalos defenestrat en el govern i en el partit, l’asturiana Adriana Lastra, de 42 anys, és la plenipotenciària vicesecretària general i el navarrès Santos Cerdán es manté com el secretari d’organització que greixi la maquinària rumb a l’horitzó electoral del 2023.
Amb Sánchez enfilat a president espanyol des del juny del 2018, tot el PSOE ha realitzat una rendició progressiva al líder durant els últims tres anys fins a la fusió amb el sanchisme com a projecte polític que abriga des del PSC fins a les ànimes més jacobines. El que l’independentisme li reclama –una proposta sobre Catalunya–, però, continua sense existir més enllà d’una trilogia de referències: la declaració de Granada (del 2013, amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a secretari general), que no cita Catalunya enlloc i parla de “singularitats” i “fets diferencials”; la Declaració de Barcelona (del juliol del 2017, ja amb Sánchez i Miquel Iceta com a ideòlegs), ja d’enfocament federalista, i ara l’agenda del retrobament amb què el president compareix a la taula de diàleg amb la Generalitat.
“Espanya multinivell”
En les 304 pàgines de la ponència política del 40è congrés, cal viatjar a la pàgina 229 per trobar l’únic esment a Catalunya dins l’etiqueta de “l’Espanya multinivell moderna”, com a sinònim –encara no aclarit– d’aprofundiment en l’Espanya autonòmica. “La millora de la convivència en el si de la societat catalana i el millor encaix de l’autogovern català amb la resta d’Espanya constitueixen objectius de primer ordre per als i les socialistes. El govern d’Espanya ha impulsat de forma decidida i valenta l’agenda del retrobament per fomentar el diàleg, l’entesa i el pacte dins la llei”, cita el document polític.
“Arriba la pau al PSOE? Mai hem estat en guerra, els socialistes. Hi ha hagut debats a vegades intensos i èpoques convulses, però sempre hem estat al servei del país”, va esgrimir en la inauguració del congrés la vicesecretària general, Adriana Lastra. “Allò de cualquier tiempo pasado fue mejor, doncs es veu que no...”, ironitzava el president valencià i del 40è congrés, Ximo Puig.
Anne Hidalgo i el mirall
A l’espera dels plats forts de Zapatero i González –“em sento orfe de representació política”, deia tot just al maig–, l’estrella convidada era ahir Anne Hidalgo, alcaldessa de París i candidata a l’Elisi el 2022, d’origen gadità per haver nascut a San Fernando. “Soc aquí per aprendre, agafar ànim i energia i portar-la al meu país”, va dir Hidalgo ahir a Sánchez tot afalagant-lo.
Fre al debat monàrquic
Si bé els congressos són propicis a girs a l’esquerra i a gestos republicans, la direcció del PSOE frena ara tot debat monàrquic. “Aquest és un debat històric en cada congrés, i en cada congrés el PSOE surt defensant la Constitució que ens va portar la llibertat”, va dir Lastra per desarticular les esmenes que arriben de Joventuts del País Valencià, Madrid o les Balears per obrir una comissió d’investigació dels escàndols del rei emèrit. En paral·lel, però, Sánchez es permet alliçonar en públic que Joan Carles I “hauria de donar explicacions als espanyols” sobre “informacions pertorbadores”.
Urnes estatals el 2023
Amb Sánchez com a bandera, el PSOE es fixa el deure d’aprofundir en la socialdemocràcia en una cita que mira al cicle electoral que arrencarà el 2022 amb les andaluses, el maig del 2023 amb les municipals i autonòmiques i l’hivern del 2023 amb les generals. Amb Madrid considerat territori infidel pel contrapoder d’Isabel Díaz Ayuso, per Sánchez retenir La Moncloa depèn de tenir un bon resultat a Catalunya i a Andalusia i de no perdre encant entre l’esquerra davant Yolanda Díaz. La nota discordant del congrés ha estat la presidenta de La Rioja, Concha Andreu, que va presumir a Twitter de l’alba fotogènica que presenciava rumb a València amb una foto on es veia el comptador del cotxe marcant 156 quilòmetres per hora. Andreu va adduir que no conduïa ella, va admetre un “error greu” i va demanar perdó tot animant a respectar el límit de velocitat.
CIS: el PP retalla 3 punts al PSOE amb la llum alcista
El PP ha aconseguit retallar la seva distància amb el PSOE en gairebé 3 punts –viu ara en 6,4 punts de diferència– coincidint amb l’escalada del preu de la llum fins a rècords alcistes sense precedents. Coincidint amb el finalitzat congrés del PP en què Pablo Casado va obtenir la paraula d’Isabel Díaz Ayuso de no ser rival seva i en l’avantsala del congrés del PSOE inaugurat ahir, el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), elaborat entre l’1 i el 13 d’octubre, dona al PSOE una estimació de vot del 28,5% davant el 29,6% del setembre, i al PP un 22,1%, 1,6 punts més que fa un mes.
Entre els líders més ben valorats, la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, obté un 4,8 i supera el president Sánchez (4,4, ara amb una dècima menys que al setembre). La ministra més ben valorada és Margarita Robles, que aprova amb un 5,5 gràcies a la bona acollida que desperta entre el votant de dreta i d’extrema dreta. Vox perd mig punt i cau al 13,2% i Podem guanya cinc dècimes fins a l’11,8%.
