La Unió Europea gira l’esquena a la Tunísia democràtica

Era la nineta dels seus ulls. L’única història d’èxit de la primavera àrab. I, de sobte, la Tunísia democràtica s’ha esfumat davant seu sense poder posar-hi remei. La UE mira de fer entrar en raó el nou autòcrata del país amb paraules amables, però l’oposició i les entitats de drets humans temen que sigui massa tard per reviure aquesta jove democràcia.

A finals de juliol, el president tunisià, Kaïs Saïed, va destituir el govern, va tancar el Parlament i va assumir tots els poders. Eren “mesures excepcionals” per afrontar la crisi econòmica i pandèmica, deia. Han passat gairebé tres mesos, Saïed no ha apartat les mans del poder i la UE encara no ho ha condemnat. La cheerleader de la transició democràtica a Tunísia s’ha quedat sense veu.

Des de l’enderrocament del president Ben Ali, el 2011, Tunísia gaudeix d’una relació privilegiada amb el club europeu. És un dels països que més ajudes per capita rep de la UE al món. Entre el 2011 i el 2019, va obtenir gairebé 6.700 milions d’euros de fons europeus, segons dades de la Comissió Europea. No només interessa per l’afer migratori: també serveix per demostrar a Egipte, Turquia i el Marroc que el bon comportament democràtic té recompensa. “Si la UE no fa res per Tunísia, quedarà clar que realment no l’importa la democràcia”, avisa Tarek Megerisi, analista del Consell Europeu de Relacions Exteriors.

Quan Saïed es va apoderar del poder, a Brussel·les van ser cauts i van emetre un comunicat tou, en què es reclamava “el restabliment de l’estabilitat institucional” i la “represa de l’activitat parlamentària”. La crisi va enxampar els eurodiputats de vacances, així que el Parlament Europeu tampoc va dir gaire res. No obstant això, Tarek recorda que Saïed tenia molt suport al carrer en aquell moment i que la UE havia d’anar amb peus de plom per no “vulnerar la sobirania tunisiana”.

Però la popularitat del president està decaient i fa pocs gestos per restablir la democràcia parlamentària. Recentment, ha nomenat un nou govern dirigit per primer cop per una dona, Najla Bouden Romdhane, que, tanmateix, es considera una figura titella. “No s’estan prenent mesures constitucionals”, admeten fonts diplomàtiques europees.

L’alt representant de la UE, Josep Borrell, es va reunir amb Saïed al setembre per temptejar-lo. “Li va demanar un calendari de com i quan pensa tornar als termes constitucionals”, confirmen aquestes fonts, però admeten que Brussel·les no té una estratègia clara per “donar suport a la democràcia i a l’estat de dret” del país. Precisament avui, els ministres d’Afers Estrangers del bloc discutiran en una reunió “com Tunísia pot tornar a la via democràtica”. Megerisi diu que el club europeu podria elevar la pressió ara que està preparant el pressupost comunitari de l’any vinent. I és que les seves ajudes són vitals per a un país a les portes d’una catàstrofe econòmica. “Ara bé, el problema de la Unió Europea és la manca d’estratègia”, apunta l’expert.