Marchena torna la pilota a Batet

El president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha tornat la pilota a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, sobre com s’ha d’aplicar la condemna al diputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez.

La mesa del Congrés va demanar dijous a l’alt tribunal un aclariment sobre com s’havia d’executar la condemna de Rodríguez després que Marchena remetés a Batet un requeriment on li demanava que li informés de la data en que s’aplicaria la pena.

En un ofici enviat aquest divendres, Marchena ha respost que la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici de sufragi passiu es manté malgrat que la condemna a un mes i 15 dies de presó s’hagi substituït per una multa. Tanmateix, el Suprem no aclareix quin efecte ha de tenir aquesta inhabilitació sobre la condició de diputat de Rodríguez.

El Codi Penal distingeix entre la inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu (article 44), que és la privació del dret a ser elegit per a càrrecs públics, i la inhabilitació especial per a càrrec públic (article 42), que implica “la privació definitiva del lloc de treball o càrrec sobre el que recaigués, encara que sigui electiu”.

La sentència del Suprem condemna Rodríguez a “inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu” la qual cosa va fer interpretar els serveis jurídics del Congrés que podia mantenir l’escó, tal com va acordar la Mesa dimarts amb els vots de PSOE i Unides Podem.

Tanmateix, dimecres Marchena va demanar a Batet que informés de la data d’inici de compliment de la pena d’inhabilitació del diputat amb la finalitat de realitzar la liquidació de la seva condemna. Davant d’aquesta petició, la Mesa va sol·licitar ahir dijous un aclariment al Suprem.

En el seu escrit, el magistrat recorda a Batet que no és funció del Suprem “la d’assessorar altres òrgans constitucionals sobre els termes d’execució d’una sentència ja ferma”.  En aquest sentit, Marchena es limita a explicar l’aclariment que ja va fer el passat 14 d’octubre a petició de la defensa de Rodríguez, en el que ja va concloure que la inhabilitació es mantenia.

La defensa demanava que anul·lar la pena d’inhabilitació especial perquè hi veia “errors materials manifestos” i interpretava que la substitució de la pena de presó per multa a efectes d’execució comportaria l’eliminació de les referències a la “pena accessòria”, és a dir, a la inhabilitació especial per al sufragi passiu. En la seva resposta, el suprem va subratllar que la sentència resultava “perfectament intel·ligible sense que s’apreciï cap error que hagi de ser rectificat”.

El tribunal insisteix ara descartar qualsevol error i deixa clar a Batet “la vigència de la pena d’inhabilitació especial”, ja que “aquesta pena accessòria és obligada” en els casos que s’imposi una “pena privativa de llibertat, com ha passat en aquest cas”.