Aragonès i Armengol clamen pel català en l’audiovisual
El president vol que es blindi la llengua abans d’aprovar el pressupost espanyol
La dirigent balear avisa que, si la Generalitat no és present en la negociació del finançament, els catalans hi sortiran perdent
Pere Aragonès i Francina Armengol van sintonitzar ahir a l’hora de reclamar protecció per a la llengua catalana en la nova llei de l’audiovisual, si bé no van concretar quina fórmula prefereixen que s’utilitzi per blindar-la. El president de la Generalitat va assenyalar que els responsables de política lingüística de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià estan treballant conjuntament focalitzats en la llei de l’audiovisual –aquesta mateixa setmana han mantingut una reunió–, però deixa en mans dels grups parlamentaris a Madrid la concreció de la protecció del català. “Els representants al Congrés de cada territori trobaran la millor manera de defensar la seva posició, però és evident que l’àmbit audiovisual és un dels principals reptes que tenim”, va dir Aragonès, que va parlar de protegir la llengua amb percentatges de doblatge i producció audiovisual.
Els grups tenen de temps fins divendres per decidir si presenten una esmena a la totalitat a la llei. “En tramitació parlamentària una setmana és una eternitat, queda temps”, va avisar Aragonès. Això sí, el president va insistir que cal que la qüestió es resolgui abans de l’aprovació del pressupost espanyol. “Hem de convertir la llei en una oportunitat per enfortir la indústria audiovisual en la nostra llengua i enfortir el finançament de les respectives ràdios i televisions públiques”, va afirmar en una compareixença conjunta amb la presidenta socialista balear a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat després de dues hores de reunió.
Al seu torn, Armengol consideraria “injustificable” que el català no tingués encaix en la llei: “No és possible pensar en un món audiovisual que exclogui les llengües pròpies de l’Estat, com és el català”, va advertir la presidenta, que va reclamar un finançament adequat per a les televisions amb component de normalització lingüística.
D’altra banda, entre els “interessos de present” que comparteixen els dos presidents hi ha la reclamació de fons europeus Next Generation. Armengol havia dit a primera hora a TV3 que si la Generalitat no s’implica en la negociació del finançament els que hi sortiran perdent són els catalans. Aragonès va replicar al costat seu que parteixen de plantejaments de futur molt diferents, que en el cas català se centren a assolir la plena sobirania, no una mera reforma del sistema, si bé va admetre que hi ha “aspectes en matèria de finançament a curt termini que s’han de resoldre”, com ara la necessitat del manteniment dels fons Covid o d’un instrument similar.
Cap visita a Torra
Salvades les distàncies, Aragonès acudirà el 24 de novembre a Palma, en el marc del 80è aniversari de la mort de l’intel·lectual i polític Biel Alomar, per mantenir una reunió de treball de tornada amb Armengol i enfortir una relació institucional al màxim nivell que no va existir en l’anterior legislatura. Armengol no va visitar mai el president Quim Torra. La presidenta balear va recordar que fa més de sis anys que exerceix el càrrec i que sempre ha tingut la mateixa voluntat de diàleg i col·laboració fluida institucional amb els diferents territoris amb interessos comuns. “No soc de mirar enrere, sempre he estat en aquesta disposició de voluntat de diàleg”, va assegurar, com volent dir que el president Torra no la va tenir. Tot i que sí que es va trobar amb el president Carles Puigdemont, Armengol va deixar anar que “potser Torra tenia altres prioritats”.
LES FRASES
“Aproximacions” amb la CUP
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, observa que el govern i la CUP estan “acostant posicions” per aprovar el pressupost. En una entrevista a la Cadena SER, el cap de govern va recordar que “per aplicar l’acord” entre republicans i cupaires que va permetre la investidura, cal que s’aprovin els comptes, que Aragonès descarta pactar amb el PSC, malgrat l’oferiment socialista en el cas que la CUP digui que no. L’executiu treballa amb l’horitzó del mes vinent per aprovar el projecte de llei, de manera que l’1 de gener estigui resolta la tramitació parlamentària i els comptes puguin entrar en vigor.