Batet es doblega a Marchena
La presidenta del Congrés es rendeix a les tesis del Suprem i la dreta, i retira l’escó al diputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez
Podem li planta una querella per prevaricació
Els lletrats avalaven retenir l’acta, en un cas que evoca el procés
Enmig d’un duel que evoca el procés i amb el precedent de Quim Torra sobrevolant la disputa –“la inelegibilitat sobrevinguda a més de ser una puntada de peu al diccionari és la base de la doctrina Torra que aplicaran ara a Alberto Rodríguez. De aquellos polvos, estos lodos”, avisava l’advocat Gonzalo Boye–, ahir la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, es rendia finalment a les tesis del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. Després que el Suprem protagonitzés la insòlita i frenètica fita de reaccionar al prec d’aclariment fet per Batet en 24 hores i en divendres, a les sis de la tarda la presidenta del Congrés comunicava al diputat canari d’Unides Podem Alberto Rodríguez la pèrdua de la seva condició de diputat per l’execució de la sentència que el condemnava a 540 euros de multa –el tribunal li havia commutat la presó inicial de 45 dies per la sanció en diners– i a una pena d’inhabilitació (paradoxalment associada a la pena de presó ja commutada però que el Suprem manté). El motiu: una puntada de peu a un policia en una manifestació a La Laguna (Tenerife) el 2014 que és tipificada com a delicte d’atemptat a agents de l’autoritat. “L’objectiu era treure-li l’escó. El Suprem pressiona la presidència del Congrés per retirar-l’hi malgrat que tots dos saben que no és el que diu la sentència. Prevaricació”, etzibava la ministra de Drets Socials, Ione Belarra. I dit i fet: Podem va anunciar a les nou del vespre una querella contra Batet per prevaricació. El CGPJ, al seu torn, censurava en una nota Belarra per haver imputat prevaricació a la justícia.
Després d’una setmana d’enfrontament públic in crescendo i a cop de carta entre Marchena i Batet, la presidenta del Congrés posava fi a la disputa amb el llenguatge burocràtic del “trasllat de la sentència” que “comporta la pèrdua de la condició de diputat”. La Junta Electoral Central dictarà ara la substitució. La rendició desafia el criteri dels lletrats del Congrés, que avalen mantenir l’escó, i s’arrenglera amb el PP i Vox, que dijous a la mesa es van quedar en minoria –3 a 5 (PSOE i Podem)– i que ara celebren el triomf final.
“
Conscient del precedent dels independentistes que van ser desposseïts d’acta, dimecres en declaracions al Congrés la diputada de Vox Macarena Olona es va arribar a referir en públic a Batet com a “Meritxell Forcadell”. El problema es va originar perquè Marchena –canari com el seu condemnat– no detallava com executar la sentència en què la presó desapareix a canvi d’una multa però al mateix temps –i en veure que Rodríguez no era expulsat– es va fer l’ofès i va remetre un escrit exigint al Congrés que li relatés “la data d’inici de compliment de la pena d’inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu”. Ras i curt: que Batet no xiulés i l’expulsés tot seguit. El problema, com destaca Gerardo Pisarello, secretari primer de la mesa del Congrés, és que hi ha en joc la possible futura condemna del Tribunal d’Estrasburg a Espanya i el revés recau en l’executor de la pena si Marchena no deixava clar que l’assalt al Congrés el fa ell. “La decisió és molt greu. No va ser comunicada prèviament i danya la posició institucional del Congrés”, va lamentar ahir Pisarello sobre aquest nou front de crisi amb Batet i el PSOE.
Crisi en la coalició del govern espanyol i de nou per la reforma laboral
La coalició de govern viu un altre moment de tensió. La reforma laboral va tornar a provocar, per segona vegada en poc més d’un any, un xoc entre els dos socis de govern, fins al punt que Unides Podem va demanar al PSOE una reunió de la mesa de seguiment del pacte –ho va fer Ia ministra Ione Belarra des de Twitter– en creure que s’està produint un incompliment “greu” dels compromisos.
Superades fa unes setmanes les friccions que es van produir entre totes dues formacions durant la negociació dels pressupostos pel 2021, entre altres temes per la regulació dels lloguers, ara ha estat la reforma laboral la que ha tensat la coalició.
Unides Podem considera que la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, s’està immiscint en el procés de la reforma del mercat laboral, quan consideren que aquest tema és competència exclusiva del Ministeri de Treball, que encapçala Yolanda Díaz.
No és el que opina, però, el president Pedro Sánchez, qui des de Brussel·les va deixar clar ahir que la reforma del mercat de treball és estructural i afecta almenys cinc ministeris: Treball, Economia, Seguretat Social, Educació i Hisenda. No es tracta, per tant, de cap “intromissió” per part de Calviño –a la qual no va citar expressament– sinó de “col·laboració i coordinació” de l’executiu per tirar-la endavant. Segons fonts del Ministeri de Treball, Calviño estaria intentant ser qui coordini tot el procés, que hauria de culminar amb la derogació de la reforma laboral del PP del 2012, tal com estipula l’acord de govern de coalició.
La reforma laboral torna així a tensar la corda entre els dos socis de govern, després que el maig del 2020 el PSOE, Unides Podem i EH Bildu firmessin per escrit un acord per derogar íntegrament la reforma laboral. Un acord que va permetre l’abstenció de l’esquerra abertzale a la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, però que després els socialistes es van veure obligats a rectificar.