La cruïlla de la derogació laboral
Díaz manté el torcebraç amb Sánchez i Calviño i exigeix una reunió per saber si l’abolició de la reforma de Rajoy es farà com van pactar
Es malfia del lideratge ofert ara
El PSOE i Podem topen per capitalitzar la llei d’habitatge
“Derogarem la reforma laboral.” Aquest és el taxatiu redactat del punt 1.3 de l’acord de govern firmat entre el PSOE i Podem l’hivern del 2019 i aquesta és ara la cruïlla de la legislatura: arriba l’hora de la veritat per dibuixar un nou mercat de treball abans que acabi el 2021, i la fita d’abolir la reforma del 2012 que Mariano Rajoy va imposar contra vagues generals examina els socis de coalició en l’assignatura de la credibilitat. Després d’una reunió vespertina dilluns entre delegacions però sense elles, les protagonistes de l’enfrontament, Nadia Calviño –vicepresidenta primera– i Yolanda Díaz –vicepresidenta segona i ministra de Treball–, es van veure les cares en el Consell de Ministres en ple desacord. Si bé La Moncloa hi vol posar pau amb una oferta a Díaz de “liderar” el diàleg laboral, la dona forta de Podem al govern se’n malfia –perquè suposa oferir-li el que ella ja fa des del març i diluir-la ara entre més ministres– i, a la tarda i des de Roma, elevava el to i exigia al PSOE aclarir si encara és fidel al que van pactar. “He instat un debat en el si del govern per delimitar el contingut de la reforma laboral. He de dir que jo pensava que això ja estava tancat”, deia Díaz com a advertiment a Sánchez i Calviño, que es neguen a conjugar el verb derogar.
La contundent frase de l’acord de coalició va ser molt celebrada a Podem, perquè era una superació de l’eufemisme –“derogació dels aspectes més lesius de la reforma laboral del 2012”– de l’acord pressupostari frustrat al qual van arribar l’octubre del 2018. En un context procliu com és el congrés del PSOE, el 17 d’octubre a València, Sánchez va dir: “Avançarem posant punt final a lleis com ara la llei mordassa i la reforma laboral del PP, imposades i sense acords, que van precaritzar els contractes i van devaluar els salaris.” Posar fi no és exactament derogar, però va ser rotund.
Oferir el que ella ja tenia
La novetat del dia és que la vicepresidenta Calviño va fer un pretès gest de distensió que a la pràctica no era més que retornar a Díaz les funcions que ja exerceix des del març. “Per descomptat que no hi ha cap tipus d’inconvenient que el Ministeri de Treball lideri la corresponent taula de la reforma laboral”, esgrimia Calviño per comprar unes hores de pau l’endemà de vantar-se que Sánchez i ella sempre presidiran “la taula que està per sobre” de la presidida per Díaz.
Aclarides les funcions, el pla de Sánchez és repoblar la taula que reuneix patronal i sindicats ara amb més ministres del PSOE –des de José Luis Escrivá (Inclusió) fins a Pilar Alegría (Educació), perquè està en joc l’adaptació de l’FP dual al mercat laboral– per diluir així el focus de Díaz, amb qui espera batre’s a les urnes l’hivern del 2023.
El tabú de dir ‘derogar’
Quan l’auditori no és la militància del PSOE sinó un fòrum empresarial, Sánchez i Calviño interpreten una mateixa partitura en què el verb derogar és ara tabú i prefereixen parlar de “modernitzar la legislació laboral”. La partitura la va fer seva ahir també Isabel Rodríguez, ministra portaveu, que al final del Consell de Ministres va defugir explicar per què no s’atreveixen a pronunciar la paraula firmada el desembre del 2019. “Tot el govern està arrenglerat en el contingut”, va intentar predicar Rodríguez.
“Debat de continguts”
A Roma, la vicepresidenta Díaz va desmentir les companyes amb les quals al matí compartia taula en el Consell de Ministres i denunciava que el xoc no és personal sinó de continguts i d’abast de la demolició del llegat de Rajoy. “He de dir que jo pensava que això ja estava tancat, perquè aquest debat sobre els continguts ja el vam tenir abans del desembre de l’any passat i abans de remetre el component 23 a la Comissió Europea”, va argumentar. El component 23 és el pla d’ocupació lligat als fons Next Generation. Díaz, a més, avisa que després dels contactes amb el comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, la Unió Europea no posa “cap obstacle als plantejaments que s’estan fent” al govern d’Espanya.
Convenis i ultraactivitat
Desfer el llegat de Rajoy vol dir que els convenis sectorials estiguin per sobre dels d’empresa –ara és a l’inrevés– i recuperar la ultraactivitat perquè els convenis es prorroguin de manera automàtica fins que n’hi hagi aprovat un de nou. “Soc una ferma defensora del govern progressista del meu país, per una convicció ètica, personal i política. No hi ha alternativa a aquest govern de coalició. Per tant, anem avançant. No hi ha acord, però estic segura que, com sempre fem en el si del govern, aconseguirem una solució”, confia Díaz.
Raquel Sánchez i Belarra
La disputa PSOE-Podem es va estendre fins i tot a la pactada llei d’habitatge, aprovada ahir en el Consell de Ministres i presentada per la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez. Des de Podem, que no trepitja la sala de premsa de La Moncloa des que Díaz ho va fer el 28 de setembre, la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, no va renunciar a capitalitzar la llei per la qual va xocar amb José Luis Ábalos i va contraprogramar Sánchez penjant abans a Twitter un vídeo explicatiu de la conquesta social que va disgustar l’ala socialista de La Moncloa.