MARIA JESÚS VIÑAS I ARIÑO
ERC
“T’omple molt veure que les polítiques que fas són útils”
“La política local et porta a tractar els problemes de manera més directa”
“Les desigualtats s’han accentuat i cal legislar per fer-hi front”
EL CENTENARI DE L’ÀVIA
La diputada ha triat per il·lustrar l’entrevista una imatge familiar del dia que la seva àvia va complir 100 anys. A la foto, Maria Jesús Viñas, dreta, està acompanyada de les seves dues filles i de la seva àvia centenària.
Hi ha algun fet concret que la fes entrar en política?
La meva història familiar ha estat sempre molt vinculada a la política. En les sobretaules, des que tinc ús de raó, hem parlat de temes polítics. Formo part d’una família molt implicada políticament. De fet, el meu pare va ser el primer alcalde d’Arnes, a la Terra Alta, després de la dictadura. Era alcalde per Esquerra Republicana de Catalunya. Vaig tenir una primera dedicació directa en la política quan vaig ser regidora a l’Ajuntament d’Arnes. Després, quan em vaig traslladar a viure a Tortosa, me’n vaig desvincular un temps, però a partir del 2015 vaig tornar a formar part activament de les llistes municipals i vaig acabar de regidora a l’Ajuntament de Tortosa. Des de llavors, he anat participant en política i m’he anat ubicant allà on m’han necessitat. A casa sempre hem estat molt vinculats a ERC des dels iaios, que van haver de marxar a l’exili. El germà del meu iaio ja va ser l’últim alcalde d’Arnes abans de la dictadura.
S’ha estrenat com a diputada a la casa gran, però prové del món local. Quines diferències hi ha entre la política local i la del Parlament?
La política local et porta al tu a tu més directe amb la ciutadania i a tractar els problemes de manera més directa. La política del Parlament et permet fer les lleis per millorar aquestes situacions amb què t’has trobat en aquest dia a dia de la política municipal. Per tant, el pas per la política municipal et serveix molt per copsar allò que més preocupa la gent, els seus problemes diaris. A l’Ajuntament no pots legislar i al Parlament, sí. Hi estic des de fa molt poc temps, però la impressió de veure que pots acabar fent una llei que millori les condicions de vida dels ciutadans és també molt satisfactòria.
A Tortosa ha estat regidora de Serveis Socials i al Parlament forma part d’una comissió de Drets Socials. És un àmbit que li interessa especialment?
És un àmbit molt interessant per poder fer coses per millorar el benestar de la gent. Quan estàs a l’Ajuntament, veus els problemes que hi ha, i aquí al Parlament tens la possibilitat de legislar per millorar aquestes situacions. Els tres anys de regidora de Drets Socials a l’Ajuntament de Tortosa em van donar una experiència per poder tractar més directament tots aquests temes.
És un àmbit molt necessari per treballar-hi a causa de les conseqüències derivades de la pandèmia. Què caldria fer, en aquest sentit?
Durant la pandèmia, les desigualtats s’han vist accentuades. Cal legislar per poder fer front a totes aquestes situacions. Des del Parlament podem arribar fins on podem arribar. No podem arribar, per exemple, a abaixar el preu de la llum, que és un problema que afecta tothom, perquè això depèn d’altres càmeres, però dins de les nostres possibilitats, en temes d’habitatge i d’intervenció social, sí que es poden fer moltes coses.
Si fos consellera, quina conselleria li agradaria assumir?
Justament avui he tingut comissió de Justícia. No soc jurista, però treballo temes de memòria històrica des de fa temps i m’interessen molt. Potser no serviria com a consellera de Justícia, perquè no tinc formació específica, però m’interessaria molt. En la d’Acció Social, també m’hi sentiria còmoda. És una conselleria que et permet ajudar directament les persones que ho estan passant més malament.
Parlant de memòria històrica, què n’hem de fer, del monument franquista de Tortosa?
Jo espero que el treguin ràpidament. No sé quants cops més ho he de repetir en cada intervenció que faig. Crec que ja hauria d’estar a terra. La conselleria de Justícia, en l’anterior legislatura, va fer tots els passos que calia fer. Com a anècdota, et diré que el dia que estaven movent les màquines per posar la grua que havia de desmuntar el monument, jo passava per allà i vaig fer una foto i la vaig enviar de seguida. Al cap de tres hores, la justícia, com ja ens té acostumats a veure, ho va paralitzar tot. Per tant, esperem que es resolgui aviat i que definitivament s’elimini aquest monument de l’espai públic, com hauria d’haver passat fa molts anys. Això és un símptoma que no ha acabat de marxar aquella flaire que hi havia del franquisme.
Sobten, fins i tot, alguns perfils polítics de persones que preferien conservar el monument.
És un tema molt controvertit i potser ha faltat molta part prèvia de difusió de memòria democràtica. La gent de bona fe no hi veu cap problema, perquè no han sabut què hi ha al darrere, atès que no ha interessat explicar-ho. Aquest tema s’ha d’explicar molt bé, perquè ja veiem l’auge que hi ha ara dels moviments feixistes.
La conservació del delta de l’Ebre és una de les principals prioritats de les Terres de l’Ebre?
Ho és, però no ho ha de ser només per a la gent de l’Ebre, ha de ser una prioritat per a tot el país. Aquest és l’espai zero del canvi climàtic, perquè la primera afectació al nostre país serà al delta. Ja ho estem veient cada vegada que es trenca la barra del Trabucador. Des d’ERC, ja hem proposat comissions d’estudi i pressionem perquè aquest tema estigui damunt la taula com un problema de país.
Què és el que més li agrada de la política?
Veure que les accions que fas són útils t’omple molt. Quan era regidora d’Acció Social i Drets Civils a Tortosa, per exemple, vam elaborar un pla LGTBI que no s’havia fet mai a la ciutat. Me’n vaig sentir molt satisfeta, perquè vam aconseguir que hi participés tothom, inclosos els grups polítics de l’oposició i el teixit social i associatiu. Aquell pla ha tingut una continuïtat quan jo ja no he estat al govern. O el desenvolupament de plans específics per a l’atenció dels col·lectius que tenien més problemes, com ara el Servei d’Intervenció Socioeducativa, que permetia abordar problemes familiars íntegrament. Veure que les teves polítiques donen resultats et dona satisfacció.
I quines coses negatives té la política?
Sobretot, compatibilitzar horaris amb la família i la teva feina, perquè fins ara no treballava de política i tenia el meu negoci. He de fer mans i mànigues per arribar a tot arreu. Per sort, el meu company ho ha entès perfectament i entre tots ho fem tot.
El millor lloc on viure
Com tants diputats, Maria Jesús Viñas va debutar en política des del municipalisme. Primer, com a regidora del seu poble natal, Arnes, i, més tard, com a regidora de l’Ajuntament de Tortosa, on va tenir responsabilitats de govern. Prové d’una família que tenia un taller de confecció i que tradicionalment ha estat vinculada a la política. Al llarg de la conversa, es revela com algú que ven molt bé les Terres de l’Ebre: “No hi ha lloc millor per viure. Tens un entorn que és reserva de la biosfera; tens mar i muntanya, conreus, parc d’indústria...” En les estones lliures, li agrada escapar-se al massís dels Ports: “Veure tot el delta des d’allà és fantàstic.” De petita ja hi anava amb el seu pare, i assegura que l’ajuda a “desconnectar i disfrutar” de l’entorn. Viñas, que està casada i té dues filles, també és aficionada a caçar bolets: “He fet molts quilòmetres per poder-ne trobar.” Ara, però, no disposa del temps que tenia abans de dedicar-se a la política. “Com que era autònoma, si m’ho podia combinar m’agafava tot un dia per anar-hi”, assegura.
Maria Jesús Viñas
Nascuda el 19 de juliol del 1968 a Arnes (Terra Alta). És llicenciada en ciències econòmiques i empresarials (UAB). S’ha estrenat com a diputada al Parlament aquesta legislatura.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.