La tomba de la vergonya

NN. Nomen nescio, nom desconegut. És la inscripció gravada a la làpida d’un jove que ahir va ser enterrat en una petita localitat de minoria musulmana a Polònia, Bohoniki, a prop de la frontera amb Bielorússia. Ningú sap qui és, d’on venia ni de quines misèries fugia abans de topar amb la mort en un fosc i aterridor bosc polonès que ara s’ha convertit en la vergonya d’Europa. Al poble sospiten que va morir d’esgotament o hipotèrmia. Quan cau la nit, les temperatures baixen per sota dels zero graus i la gèlida boirina fa que el fred cali fins als ossos. Entre els arbres, passegen guineus i, encara pitjor, policies armats a la caça de refugiats.

Un veí de la zona va trobar el cos mort des de feia un mes del jove, d’uns 30 anys, mentre buscava bolets, relata un habitant de Bohoniki que ahir va assistir al funeral organitzat per l’imam Aleksander Ali. Amb la túnica per sobre de l’abric, Ali li va donar l’últim adeu més digne que va poder: una cerimònia a la mesquita de Bohoniki i un enterrament seguint el ritual musulmà.

“És molt dur”, deia ahir Maciej Szczesnowicz, líder d’aquesta comunitat tàrtara, que va resar al costat d’Ali per la segona víctima de la crisi amb Bielorússia que enterren al poble. El primer va ser l’Ahmad al Hasan, un sirià de només 19 anys que va morir ofegat al riu intentant arribar a Polònia. Al seu costat ara hi ha la tomba anònima d’un altre jove que, com l’Ahmad, anhelava trepitjar la somiada terra de les oportunitats i que ha resultat ser un parany mortal dissenyat per tripijocs geopolítics. Quatre tàrtars de Bohoniki van pregar per ell sota un gran focus mediàtic. Una trentena de periodistes i càmeres van seguir tot el funeral i l’enterrament per no perdre’s cap detall. Sense poder accedir a la zona fronterera on està morint gent i on la policia està detenint potencials demandants d’asil, la premsa es concentra allà on pot per almenys explicar una part d’aquesta amarga història.

“Em dol que hi hagi gent que marxi a un altre país i es trobi aquest destí a Polònia”, lamenta Szczesnowicz. La forta militarització de la frontera, on hi ha més de 15.000 agents per impedir el pas d’entre 2.000 i 4.000 persones, contrasta amb la solidaritat que mostren alguns veïns de la zona amb els poquíssims migrants i refugiats que aconsegueixen travessar.

Els tàrtars són alguns d’aquests. Compungits per les dures condicions i la por que pateixen aquestes persones, la comunitat musulmana de Bohoniki els ofereix l’ajuda que pot, però també coopera amb la policia polonesa, a qui veuen com a garants de la seguretat. L’imam Ali convida tothom a “reflexionar”: “Que aquesta mort no sigui en va.” Però no serà l’última. Avui mateix es fa un altre funeral al cementiri de Bohoniki. “Hi haurà un o dos taüts, ja ho veurem”, diu Szczesnowicz.