Poloneses valentes

Entre els periodistes que cobreixen la crisi fronterera amb Bielorússia corre una llista amb una desena de contactes de la xarxa veïnal que ajuda els refugiats i migrants a Polònia. Tots són noms de dones.

Una d’elles és la Janina (un pseudònim). No vol fer públic el seu nom per por a represàlies. Viu molt a prop del bosc de Bialowieza, per on algunes persones intenten des de fa uns mesos entrar a la Unió Europea buscant protecció. “Estan aterrits, esgotats i congelats, com si vinguessin d’una zona de guerra”, explica. Però el que s’han trobat en deixar enrere l’última dictadura d’Europa és un govern ultraconservador que els nega l’ajuda més bàsica i incompleix les seves obligacions internacionals. Ja han mort almenys una desena de persones.

Polònia ha creat una zona d’exclusió a tres quilòmetres de la frontera amb Bielorússia i no deixa entrar organitzacions com Acnur o les ONG humanitàries. Tampoc metges, advocats o premsa. Així que els veïns, sobretot dones, han sortit al seu rescat. Són voluntaris sense experiència en assistència humanitària i fan el que poden: “Els ajudem a sobreviure.”

La Janina està en contacte constant amb el seu grup local. Són una cinquantena de veïns i veïnes que es reparteixen les tasques i fan torns per estar a l’aguait. Quan algú detecta una persona, normalment al bosc, s’avisen per donar-los aigua, menjar o roba d’abric.

“A vegades els hem de portar a casa nostra perquè es troben en unes condicions terribles”, admet. No només per les gèlides temperatures i la pluja. L’Ewelina, que sí que s’atreveix a donar el nom, però no el cognom, ha vist a l’hospital on fa de voluntària dos homes ingressats per una “pallissa de la policia bielorussa” i les “mossegades” dels seus gossos. Aquesta jove de 30 anys també viu a prop del parc natural de Bialowieza, on fa un mes es va trobar una família congolesa amb una nena de 10 anys que volia arribar a França. En un primer moment, van rebutjar la seva ajuda, però l’endemà van contactar amb ella perquè estaven perduts i molls.

“Ara hi ha menys gent”, assegura la Kasia Wappa, una de les activistes més mediàtiques. En les últimes setmanes, tota la zona fronterera al nord-est del país s’ha militaritzat. “Això complica la situació als refugiats i a nosaltres, els activistes.” Es respira un ambient de guerra, diu l’Ewelina. Les tres valentes activistes defensen que “ajudar no és il·legal”, però desconfien de les autoritats i se senten “amenaçades” pel suport que donen als refugiats.