Pacífic Sud
Tensions polítiques
Un referèndum en fals
El govern francès manté la tercera consulta d’independència a Nova Caledònia per al 12 de desembre
Els secessionistes canacs la volen ajornar fins al 2022 a causa de la pandèmia, que afecta fortament l’arxipèlag des del setembre
Hi ha referèndums d’autodeterminació desitjats, i d’altres que no ho són per l’oportunitat del moment. És el que ocorre actualment a l’arxipèlag de Nova Caledònia, al continent austral, entre el govern francès i la població autòctona dels canacs que busquen des de fa dècades aquesta independència, que s’entén també com un procés de descolonització.
Inicialment, les dues parts havien acordat a París, la primavera passada, organitzar un tercer i definitiu referèndum d’independència per al proper 12 de desembre. Entremig, però, l’arxipèlag ha sofert tota la fúria de la pandèmia de Covid, de la qual se n’havia deslliurat fins ara. Des de començament de setembre, han mort pel virus més de 270 persones sobre una població total de 280.000. Un confinament estricte es va aplicar fins a mitjan novembre, i ara mateix continua el toc de queda entre les deu de la nit i les cinc del matí. En un microcosmos tan petit com aquest i davant d’aquesta alta mortalitat, l’anomenat Senat Tradicional va decretar un any de “dol canac” i el Front d’Alliberament Nacional Canac i Social (FLNKS), que agrupa les diferents formacions independentistes, ha fet una crida a “la no participació” en l’escrutini. L’alt comissari de la República a Nova Caledònia, Patrice Faure, va confirmar, però, la celebració del referèndum, fet que acontenta els unionistes, favorables al no i que lideren partits centristes d’adscripció nacional francesa i la patronal de l’illa. El referèndum es manté, doncs, però queda desnaturalitzat, i diverses veus autoritzades sobre la història caledònia a la metròpolis es pregunten quina validesa tindrà si no hi participen els membres del poble colonitzat.
Segons els acords de Nouméa signats amb l’exprimer ministre francès Lionel Jospin el 1998 entre partidaris i contraris a la independència, d’aquí a l’octubre del 2022 s’havien de celebrar tres referèndums. En el primer, el 2018, hi va haver un 56,7% de vots pel no; en el segon, l’octubre de l’any passat, aquests van baixar al 53,3%, amb una participació de més del 85%. Hi va haver menys de 9.000 butlletes de diferència entre uns i altres. Els mateixos independentistes havien demanat la celebració del tercer referèndum l’abril passat, però ara també recorden que encara hi ha temps i el proposen per al setembre que ve per por que, en les actuals condicions, hi hagi menys participació i l’Estat francès aprofiti per rendibilitzar les ajudes que està abocant a l’illa per la pandèmia.
Alhora, ha desplaçat a l’arxipèlag més de 10.000 gendarmes i policies, en funció de com evolucionin els esdeveniments. Aquests dies, la premsa francesa recorda els sagnants episodis de la dècada dels vuitanta, quan hi havia atemptats d’un cantó i de l’altre. A més, la convocatòria té lloc a menys de sis mesos de les eleccions presidencials, i la dreta i l’extrema dreta ja acusen Macron de no defensar prou els interessos francesos en un moment molt delicat de les relacions internacionals al Pacífic, entre Austràlia, els EUA i la Xina. I tot plegat enmig d’una gran tensió als territoris d’ultramar del país per les pressions per vacunar de la Covid i que ha desencadenat revoltes a les Antilles, Guadalupe i Martinica, i fins i tot una vaga general a la Polinèsia francesa, a Tahití.