“Volen allargar la retirada del monument per si cau la llei de memòria”

Marisa Panisello: Sí, estava tot lo projecte molt ben explicat. Van anunciar que començarien les obres el 18 de juliol i nosaltres vam dir que fos com més aviat millor, perquè ja esperàvem que hi hauria alguna reacció, però no fins al punt de portar-ho a la justícia.

M.P.: És molt difícil d’entendre. Ells es basen en el fet que és un monument d’un moment històric, no diuen que és franquista sinó de l’època franquista, es fan un embolic. I pensen que és un atractiu turístic. Hi ha una amalgama de gent, des de Vox fins a gent que és demòcrata, que dius, com poden! Gent que milita per exemple en el PSC o en l’antiga ICV. Per a la gent de fora és molt estrany, però per a naltros, també. No veiem per cap cantó que el monument es pugui defensar. És un monument al dictador i això no es pot reinterpretar.

Alons Navarro: El monument ara mateix ja no és el que era, li van treure el vítor franquista fa anys. Imagina’t que fas una obra d’art, sigui pintura o escultura, i li vas posant o llevant parts. Queda desvirtuada. El monument va nàixer per al que va nàixer, com a far franquista, i continua sent-ho. Una gran part dels que li donen suport és perquè està molt normalitzat, s’han acostuma ta veure’l, han descomptat l’origen del mateix, que és franquista, i se l’han apropiat com un actiu de ciutat, un actiu turístic.

A.N.: Una vegada vaig fer una foto d’unes quantes persones amb la mà alçada cantant el Cara al sol. Puntualment, alguna vegada hi ha concentracions amb banderes falangistes. Una de les raons per les quals s’ha reactivat el moviment de defensa del monument és perquè el localisme tortosí ha pensat que des de fora volien decidir pels tortosins. El tortosinisme bauista [de Joaquín Bau] està molt instaurat. La mateixa gent que movia els fils abans, en el franquisme, encara té poder i continua movent-los. Tortosa és una ciutat de cacics. Aquesta gent té capacitat de penetració i convenciment en un sector que mos cuidarem prou i molt de dir que són franquistes, són gent demòcrata, però que per alguna raó no s’ha qüestionat l’origen i el perquè del monument o no ha tingut l’empatia de posar-se al costat de la gent que ha patit. Si a aquesta gent se li hagués venut clarament que el monument s’havia de treure i fer una passarel·la, aquest moviment no hauria tingut la força que té ara. Més que defensar el monument defensen la idea d’una Tortosa que va a menys, espoliada des de fora. Avui és un monument fora de context.

M.P.: L’Ajuntament ha evolucionat amb relació al monument. La Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes es va crear el 2009 quan feia 50 anys de l’entrada de les tropes franquistes. Vam presentar una moció per demanar-ne la retirada, el canvi del nom de l’institut que es deia Joaquín Bau i el del barri del Temple, que es deia 13 de Gener, el dia que van entrar. A nosaltres el que ens xoca ara és que hi ha una regidoria de Memòria Històrica i està fent coses, però en relació amb el monument pensem que l’Ajuntament ha tingut una posició molt tèbia. Lo Corembe va interposar una denúncia i el TSJC no va posar mesures cautelars. Nosaltres pensàvem que ja estava, però en començar les obres van posar una altra denúncia per la llicència d’obres al jutjat d’instrucció número 2 de Tarragona i este sí que va posar mesures cautelaríssimes i després mesures cautelars, que són les que tenen parades les obres, fins que no resolgui el TSJC. Contra les mesures cautelars del jutjat número 2 de Tarragona, només va posar-hi recurs la Generalitat, de seguida; però l’Ajuntament, no. Nosaltres això no ho veiem i menys havent-hi una regidoria de Memòria Històrica. És una mica incongruent. Van demanar un informe als serveis jurídics de la URV per escudar-se en un joc de paraules emparant-se en el fet que no era el mateix la llicència d’obres que l’execució d’obres.

A.N.: Mentrestant nosaltres hem visitat el director de Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre i el director general de Memòria Històrica. Vam anar a parlar amb ell fa un mes i coincideixen que som aliats i estem convençuts que el monument més aviat o més tard es traurà i que si no hagués estat pel Corembe ja no hi seria.

M.P.: No. La Generalitat ho té claríssim. Mos ha dit que per a ells és una prioritat que vagi fora. I l’Ajuntament en part semblava que també ho tenia clar, però últimament els hem vist més tebis perquè –és una suposició nostra– hi ha gent dins aquesta associació que els vota. Hi pot haver gent que sociològicament els voti i venen eleccions municipals. Aquí governa Junts per Tortosa, que és el Partit Demòcrata. La posició del PDeCAT és molt ambigua. I això que hi hem guanyat molt, perquè quan vam presentar la moció al principi van dir que res de res, i la descatalogació al principi van dir que sí i després la van lligar a la consulta, que va ser l’error més gran en què van caure tots els partits menys la CUP, perquè la presència de símbols franquistes a l’espai públic no es pot preguntar. A.N.: Una consulta que qüestioni els drets humans no es pot fer. Dels partits d’esquerres, el PSC, ICV –que és Movem per Tortosa–, ERC, ningú va fer campanya. ERC va penjar dos cartells. Així es pensaven que la petjada sociològica franquista canviaria? El metabolisme de les ciutats costa molt de canviar. M.P.: Al parc de Lluís Companys hi ha un monòlit justament mirant al monument franquista i cada 15 d’octubre [dia de l’assassinat del president] van allí a posar flors, i dius: gireu-vos!

M.P.: Estem molt convençuts que la retirada està molt fonamentada per la llei de memòria històrica. Confiem i esperem que no mos passi igual que al gran monument franquista de sa Feixina de Mallorca, que la justícia el va tornar a catalogar. Nosaltres pensem que aquesta associació l’únic que vol és allargar-ho en el temps per veure si cau la llei de la memòria històrica si hi ha un canvi de govern a Madrid. L’únic que volen és guanyar temps perquè en el fons saben que, segons la llei, el monument ha d’anar fora. A.N.: Faci el que faci la jutgessa de Tarragona, o bé Corembe o bé nosaltres posarem un recurs, i això ho allargarà més en el temps. No voldríem pensar que la justícia no agilitza la qüestió expressament.

M.P.: Doncs potser dos anys. A.N.: Esperem que entri dins el termini d’aquesta legislatura, que no s’allargui més en el temps, que és el que volen.

A.N.: Nosaltres com a entitat acabem aquí. A títol personal crec que tots volem una passarel·la. Molta de la gent que està donant cobertura a aquesta associació de defensa del monument la dona perquè entra dins el pack de sentir-se una ciutat ultratjada, ofesa, menystinguda pels governs de Madrid i de Barcelona. I és cert. És molt fàcil de convèncer un percentatge de gent dient-los que de fora volen decidir per natros. Però, si l’Ajuntament i la Generalitat haguessin anat més a la par –els uns i els altres s’han menystingut i crec que això no mos ha anat bé– i haguessin venut que es treu i es fa una passarel·la per la pau, ja estaria. M.P.: Tortosa va ser front de guerra durant nou mesos i a una banda del riu estaven els feixistes i a l’altra, els republicans, fer una passarel·la per la pau seria un gran símbol, unir les dues vores del riu. I després, del monument, el que s’ha de fer és un centre per explicar el que va passar i per què ha estat este monument tants d’anys en democràcia aquí. Això també ens ho hem de preguntar. Este monument és aquí perquè cada vegada que passis per davant sàpigues qui va guanyar la guerra.

A.N.: La creu de Santa Clara. Al barri de Santa Clara, baix de l’hospital, hi ha un calvari amb una creu amb una referència als caiguts. M.P.: I a la catedral, resulta que dels bombardejos va quedar un forat i ho van arreglar posant una clau de volta amb lo jou i les fletxes. Això depèn de l’Església. A.N.: Sabem que per part del Memorial Democràtic s’estan fent gestions, però és lent.