Hisenda envia a les comunitats una proposta de població ajustada, clau per al repartiment del nou finançament

La ministra espanyola d’Hisenda, María Jesús Montero, ha enviat aquest divendres a les comunitats autònomes de règim comú una proposta de càlcul de la població ajustada, que és la clau del nou sistema de finançament.

La població ajustada determina el repartiment dels recursos en funció de les circumstàncies demogràfiques, socials o territorials. L’enviament del document marca l’inici del debat de fons sobre els criteris que regiran el nou model de finançament que l’executiu espanyol vol acordar en els pròxims mesos. El document planteja que les variables de sanitat i educació tinguin un major pes en el càlcul del repartiment i també introdueix canvis en les variables correctives de caràcter geogràfic i demogràfic com la dispersió o la despoblació.

L’executiu espanyol assegura en una nota que un cop enviat el document s’obrirà un “diàleg multilateral” que suposarà “un canvi respecte a reformes de models anteriors”. Ara, segons Hisenda, el document “rebrà aportacions i observacions de tots els territoris” a partir d’ara i al llarg del mes de gener. El document neix fruit de les tasques prèvies de la Comissió d’Experts i del Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació, fet que “significa que s’ha tingut en compte l’opinió de les Comunitats Autònomes que han participat en aquests fòrums”.

El ministeri considera que la població ajustada “és la variable més representativa de les necessitats de despesa”, tot i que també “entén que cal millorar la fórmula de càlcul i repartiment per tipologia de despesa”. “Actualment es disposa de més i millors dades estadístiques que quan es va aprovar el model vigent al 2009”, sosté, “i per tant és possible apostar per un càlcul de població ajustada més realista, sofisticat i amb més estratificació”.

El document, de 240 pàgines, inclou un examen exhaustiu de múltiples variables que es podran tenir en compte, i argumenta els motius tècnics que porten a elegir unes en comptes d’unes altres. En concret, segons Hisenda, s’ha analitzat indicadors bàsics sobre les necessitats de despesa de les comunitats en sanitat, educació i serveis socials, així com la despesa en altres serveis autonòmics.

Segons el govern espanyol, l’objectiu del document “és obrir un debat lleial, rigorós, que superi la dialèctica de comunitats guanyadores i perdedores” i que “aposti per un model racional on conflueixin els interessos de totes les comunitats”.

Baixar dels “escenaris de màxims”
En declaracions als mitjans, Montero ha reconegut que en matèria de finançament autonòmic “no hi ha res fàcil” perquè “cada territori aspira a un escenari de màxims, del qual ha de baixar”.

A més, ha reconegut que el nou sistema de finançament “només serà possible si el PP surt del frontisme”. La titular de la cartera d’Hisenda ha recordat que sempre ha defensat negociar el nou sistema amb el PP. “Hi ha altres alternatives però vull negociar amb el PP perquè el sistema tingui continuïtat”. Per això ha demanat al partit de Pablo Casado que abandoni l’actitud frontista.

Canvis respecte l’anterior model
El nou model de població ajustada planteja incrementar el pes de la despesa sanitària en la ponderació, que passaria de representar el 38% a representar el 40-45% de les variables poblacionals. L’indicador actual divideix les edats en set trams en què s’apliquen uns coeficients que reflecteixen els costs de la sanitat en funció de l’edat dels beneficiaris. La nova proposta implica passar a 20 grups d’edat la qual cosa permet “precisar molt més el cost real sanitari”. També actualitza els coeficients aplicables tenint en compte la distribució de la despesa dels serveis hospitalaris, atenció primària, farmàcia o pròtesis, entre altres.

Hisenda proposa augmentar el pes de l’educació fins al 25-30% –actualment és del 20,5%– i incloure en el càlcul etapes acadèmiques com la universitària o la Formació Professional. El pes de l’educació no universitària seria del 75-80%. Pel que fa als serveis socials, el nou model planteja dividir en dues franges el padró de majors de 65 anys. Un tram de 65 a 79 anys i un de majors de 80 per a una “millor adaptació a la realitat d’aquesta despesa”.

Dins la variable de serveis socials, els majors de 65 anys pesarien entre un 80 i 90% i els aturats entre un 10 i un 20%. Del total de la població ajustada, aquesta variable representaria entre un 6 i un 10%. Actualment té un pes del 8,5%. L’última variable que té en compte el model, sobre la resta de serveis, es reduiria del 30 a entre el 18 i 22% en la ponderació. Hisenda ha decidit mantenir l’estructura actual d’aquesta variable que té en compte la població total empadronada.

Variables correctives de repte demogràfic
El model inclou variables correctives per garantir una adequada prestació de serveis en autonomies en què incideix especialment el repte demogràfic. El pes d’aquestes variables seria d’entre el 3 i el 4% –actualment és del 3%. La nova proposta manté la variable de superfície –quilòmetres quadrats de la comunitat– així com la dispersió –en què Hisenda fa dues propostes per avaluar-la– i la insularitat.

El document enviat a les autonomies també proposa introduir la variable de despoblament i contempla diverses fórmules, una d’elles és tenir en compte la població necessària perquè cada província assoleixi la densitat mitjana –sense incloure poblacions de més de 75.000 habitants– la qual cosa “permet reforçar el resultat de les comunitats més despoblades”.

Una altra de les novetats és que incorpora la variable lligada als costos fixos o a les economies d’escala. Aquest factor podria afectar les set autonomies amb menys població i que, per tant, tenen més dificultats en aquest aspecte.