Scholz lliga un govern tripartit centrat en la covid
Els socis del nou executiu alemany donen el vistiplau a la coalició, que pren el relleu a la de Merkel
Sanitat quedarà en mans del socialdemòcrata Lauterbach, epidemiòleg enemic dels antivacunes
Olaf Scholz ocuparà la cancelleria que deixa Angela Merkel des de la posició de continuador de l’última gran coalició i, alhora, necessitat d’aplicar dinamisme a un país que es comporta com un paquiderm. El líder socialdemòcrata, encara vicecanceller de Merkel, va donar ahir el primer –encara que silenciós– cop de puny damunt la taula en nomenar el seu ministre de Sanitat. Karl Lauterbach, expert epidemiòleg, fins ara rostre omnipresent a les tertúlies televisives, serà el pròxim titular de Sanitat.
Ha estat una decisió difícil, perquè implicava trencar un primer objectiu declarat: Scholz s’havia compromès a tenir un govern paritari, amb tantes dones como homes en càrrecs ministerials. Per fer-ho hauria hagut de deixar fora Lauterbach. Als socialdemòcrates els toquen set ministeris, cinc als Verds i quatre als liberals, segons el pacte de coalició. Els Verds n’havien repartit tres a dones i dos a homes, mentre que els liberals només han deixar un dels seus càrrecs per a una ministra. Perquè sortissin els números, Scholz hauria hagut de donar cinc ministeris a dones. Però tenia dues carteres ja adjudicades: Treball, per a Hubertus Heil, un ministre molt ben rodat amb Merkel, i el Ministeri de la Cancelleria, per al seu home de confiança, Wolfgang Schmidt.
Renunciar a Lauterbach hauria estat un començament feble, en un moment en què la pandèmia torna a ser la principal preocupació del ciutadà. Totes les advertències de Lauterbach, fins ara en format tertúlies, s’han complert. La quarta onada de contagis torna a estar fora de control, malgrat que a l’estiu el ministre de Sanitat sortint, Jens Spahn, descartava una situació semblant a la de l’any passat.
Spahn, que va arribar a aspirar a succeir Merkel com a líder conservador, deixarà el càrrec amb incidències màximes –430 contagis en set dies per 100.000 habitants-- i sense que ningú no gosi posar la mà al foc sobre confinaments futurs. De rebutjar la vacuna obligatòria, com feia el conjunt de les forces parlamentàries alemanyes, s’ha passat a planificar com posar-la en marxa. També aquí Lauterbach va avançar-se en el pronòstic segons el qual amb la voluntarietat no n’hi hauria prou.
Lauterbach és l’home del moment. De veure’l cada dos per tres per televisió es passarà a tenir-lo al ministeri més compromès del moment. Abans de la seva designació, els Verds ja havien donat el sí al pacte de coalició. El sí va guanyar en la consulta a la militància per un 86%. Els socialdemòcrates li havien donat el vistiplau dissabte amb un 98,8%, mentre que el Partit Liberal (FDP) el va avalar diumenge amb un 92%.
LA DATA
Merkel, un adeu sense rècord
Gemma C. SerraFins fa poc, semblava possible que Merkel deixés el poder amb un rècord matemàtic, el de permanència en el càrrec que té el patriarca conservador Helmut Kohl, que va ocupar la cancelleria 5.870 dies, entre l’1 d’octubre del 1982 i el 28 d’octubre del 1998. Merkel en complirà 5.860 demà, dia de la investidura de Scholz. Les negociacions entre socialdemòcrates, Verds i liberals han estat disciplinades, d’acord amb el calendari previst. Quan es van obrir formalment, es van marcar l’objectiu de la investidura per a aquesta setmana de desembre. I s’ha complert. Les raons del calendari van més enllà de l’interès per veure Merkel encara més històrica del que ja és. Allargar artificialment el seu mandat deu dies volia dir que Scholz no aniria a la cimera europea del 17 de desembre com a canceller. O que la verda Annalena Baerbock no s’estrenaria com a ministra d’Afers Estrangers divendres, al G-7.