Aragonès confia que el 2022 marcarà un punt d’inflexió en la crisi de la Covid i el conflicte amb l’Estat
El president de la Generalitat crida a construir “alternatives” per si la negociació “s’encalla”
El republicà assegura que no renunciaran a la “resolució democràtica del conflicte polític” ni a la independència
Defensa el model d’escola català en el seu discurs de Nadal, que ha llegit al primer centre públic que va aplicar la immersió lingüística
-
VÍDEO: Missatge institucional de Nadal del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Generalitat de Catalunya
-
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el seu missatge de Nadal GENERALITAT DE CATALUNYA.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, confia que el 2022 serà l’any de “fer el tomb a les crisis provocades per la Covid” i també a la “crisi democràtica que fa massa temps que arrosseguem”.
En el seu missatge institucional de Nadal, Aragonès s’ha mostrat convençut que el 2022 ha de ser l’any “en què comencem a desbloquejar el conflicte amb l’Estat” i que la negociació iniciada “avanci i comenci aportar resultats tangibles”.
En aquest sentit, ha avisat que “cal començar a oferir una resposta a l’àmplia majoria de ciutadans i ciutadanes que saben que la resolució del conflicte amb l’Estat passa per l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’amnistia”. El republicà ha afirmat que hi ha una “majoria sòlida, transversal i sostinguda en el temps” a favor del dret a decidir el seu futur, que “vol resoldre el conflicte” i “no accepta cap bloqueig”.
Preparar “alternatives” a la taula de diàleg
És per això que ha apuntat que cal “començar a construir alternatives” per “si la negociació s’encalla i no aporta resultats”, sempre des del “realisme, buscant el màxim consens i aprenent del camí que hem fet fins ara”. “De la mateixa manera que no estem disposats a renunciar a la resolució democràtica del conflicte polític, tampoc estem disposats a renunciar a la independència de Catalunya”, ha avisat.
Escola en català
Aragonès ha pronunciat el seu discurs de Sant Esteve a l’escola Rosselló Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, el primer centre de la xarxa pública que va aplicar la immersió lingüística en català el 1983. El president ha traslladat el seu agraïment a les mares i pares que van lluitar perquè “els seus fills estudiessin a una escola pública i en català” i que ho van fer perquè “eren plenament conscients que així contribuïen a la cohesió social del país i oferien un futur d’oportunitats per als seus fills”. “A aquest conjunt de pares i mares els hi hem d’estar enormement agraïts. D’ells va néixer el model actual d’escola catalana. Una escola moderna, oberta, propera, que construeix comunitat, que cohesiona la societat”, ha destacat.
Per Aragonès, el català com a “llengua vehicular i de trobada” en l’ensenyament tenia sentit en la societat de fa 40 anys i encara té “més rellevància” en el context actual, “on la diversitat cultural i lingüística del país no ha parat de créixer i d’enriquir-se amb aportacions d’arreu del món”.
“Per aquest motiu hem de potenciar l’escola. El seu model lingüístic, la seva capacitat de cohesió i de generar oportunitats. Perquè sense cap mena de dubte, és el nucli de la nació catalana”, ha proclamat.
El cap del govern català ha assegurat que treballen “amb tota l’energia i tota la decisió per assegurar que la llengua catalana continua jugant un paper neuràlgic en el sistema educatiu de Catalunya”.
Aragonès ha refermat el seu compromís d’impulsar una “transformació social, verda, feminista i democràtica que ens faci avançar de nou”. Segons ell, “aquesta transformació ja ha començat i ara, amb eines com el nou pressupost disposarem de molts més recursos per situar-nos al costat de la gent”. “Per enfortir l’escola i el sistema de salut. Per construir habitatge públic. Per potenciar la lluita contra el canvi climàtic. Per actuar com un estat emprenedor que impulsi la nostra economia i creí llocs de treball”, ha afegit.
Mesures “doloroses”
No obstant això, ha reconegut que l’any no ha acabat com hauria desitjat. I és que si bé “la vacunació i l’esforç col·lectiu” havien permès “deixar enrere bona part de les mesures per mantenir la pandèmia sota control” i recuperar “la nostra activitat quotidiana”, l’arribada de la variant òmicron de la Covid-19 “ha fet saltar de nou totes les alarmes”. Així ha justificat que el govern hagi optat per adoptar “mesures encaminades a reduir la mobilitat i la interacció social” que –ha assegurat- van acompanyades “d’ajuts econòmics per als sectors més afectats.
Ha reconegut que són “mesures doloroses” i ha promès que “no duraran més de l’indispensable per frenar de nou la pandèmia i evitar el col·lapse del sistema sanitari”.