Política

Estats Units

Vint anys del símbol infame de la lluita antiterrorista

Crims en nom de la seguretat

Només setze dels 780 presos que han passat per la presó de Guantánamo estaven acusats de delictes

L’ONU, HRW i Amnistia Internacional han aconsellat el tancament del centre penitenciari més temut del món

A poc a poc, el jove Jawad Rabbani va entendre el macabre destí del seu desconegut pare. Aquest jove pakistanès tenia 13 anys quan va sentir la necessitat de començar a buscar, a través d’internet, vídeos de tortures practicades contra persones. “Així em feia una idea del que li estaven fent a ell”, diu amb referència a Ahmed Rabbani.

Ho explica el mateix Jawad, avui adolescent, en un article publicat a Middle East Eye pel periodista Peter Oborne. L’Ahmed, taxista de professió, va ser detingut per les autoritats pakistaneses el 2002 abans de ser entregat a la CIA i transferit a l’aleshores nova presó de Guantánamo. Anys després, el 2012, se sabria que l’Ahmed era innocent i que se l’havia confós amb un membre d’Al-Qaida, però avui continua reclòs a Guantánamo.

La desgràcia de Rabbani és compartida per gairebé tots els presos que han passat per aquest forat negre des de la seva obertura, ahir va fer vint anys, a rebuf dels atemptats de l’11-S. Dels 780 reclusos, només setze han estat acusats de delictes. Avui, en queden 39. Tal com ja va fer Barak Obama, el president dels EUA, Joe Biden, ha declarat que té intenció de tancar la presó, però The New York Times ha revelat una suposades obres d’ampliació milionàries que estan ja en marxa.

Biden només ha reduït la població reclosa a Guantánamo en una única persona. Després de 19 anys de tancament, el marroquí Abdel Latif Nasser ha estat el darrer pres a sortir de Guantánamo, transferit a custòdia marroquina el 19 de juliol. El seu alliberament havia estat acordat durant els darrers dies de l’administració d’Obama, però Donald Trump va aturar el procés i el marroquí es va haver d’esperar cinc anys més a sortir de l’infern superil·luminat per llum artificial que és Guantánamo, tal com han denunciat altres expresidiaris.

El primer cop que l’ONU va demanar tancar aquesta presó, on nou homes s’haurien suïcidat, va ser el 2006, però res fa pensar que això pugui arribar aviat. George Bush la va obrir en el marc de la guerra contra el terror en virtut d’una ordre militar que autoritzava els EUA a detenir sense càrrecs ciutadans de tot el món, i n’ha allotjat de 48 països. Tots els presos, però, han estat musulmans. Els estats més representats en aquest rànquing islamòfob són l’Afganistan, amb 219 reclusos; l’Aràbia Saudita, amb 134, i el Iemen, amb 115. Els països europeus tots junts no arriben a la trentena.

“Trasllats secrets, interrogatoris en règim d’incomunicació, tortura, desaparició forçada i una absoluta falta de garanties processals” són algunes de les violacions de drets habituals contra els presos reclosos a Guantánamo, segons denunciava ahir en un comunicat l’organització de defensa dels drets humans Amnistia Internacional a través de la seva membre Daphne Eviatar. “Aquestes són detencions ineludiblement vinculades a múltiples nivells d’il·legalitat per part del govern nord-americà”, concloïa Eviatar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia