Uns vincles mai aclarits

No és pas nova la denúncia de l’excomissari José Manuel Villarejo sobre el fet que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) estava al cas, i hauria comès algun tipus d’error, en els atemptats gihadistes del 17 i el 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Amb unes altres paraules, ell mateix ja ho havia indicat ara fa un any, el 15 de gener del 2021, al jutjat penal número 8 de Madrid, durant un primer judici que va afrontar per injúries i calúmnies –acabaria absolt– arran de la denúncia de l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, a qui l’excomissari havia acusat d’amenaçar l’examant del rei Corinna Larssen. L’un i l’altre estan a matadegolla, i aquell dia Villarejo ja va explicar que una font “molt important” va avisar abans del risc d’un atemptat a Barcelona, i els serveis secrets espanyols l’havien menystingut, tot assegurant que el sospitós, l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, havia treballat per a ells, però que llavors ja era un simple “espia marroquí”.

Per trobar la primera bomba informativa sobre la suposada relació entre l’imam i el CNI, això sí, cal anar molt més enrere. Just tres mesos després dels atemptats, el 17 de novembre del 2017, es removien totes les hipòtesis que en aquells moments s’havien fet sobre el seu origen i autoria, quan diversos mitjans estatals indicaven que l’identificat per tots els informes policials com el cervell de la trama, mort la vigília dels atacs en la impressionant deflagració del xalet d’Alcanar –si més no, aquesta és la versió oficial que ha quedat ratificada després del judici del 17-A, tot i que les proves són dèbils i encara planen sospites sobre si realment va morir allà–, era un confident habitual del CNI. Segons aquelles informacions, els serveis secrets espanyols l’haurien captat el 2014, quan complia la part final d’una condemna de quatre anys de presó per tràfic de drogues, a canvi de no ser deportat al Marroc. Fonts del CNI citades per El País ja admetien llavors els contactes amb l’imam, tot i que no concretaven durant quant temps ni si se l’havia arribat a remunerar.

El juliol del 2019, després de més d’un any d’investigació, el diari Público detallava la informació, ja que explicava que el CNI, que a principi del 2015 li hauria facilitat la sortida com a imam a la mesquita de Ripoll –quan teòricament no hauria pogut assumir el càrrec perquè tenia antecedents penals–, havia visitat Es-Satty un parell de vegades a la presó de Castelló on estava reclòs, i que s’hi hauria interessat com a possible infiltrat en el gihadisme radical després que adduís que havia estat un grup islamista el que l’havia obligat a transportar la droga per la qual l’havien empresonat. Igualment, Público explicava que el CNI havia estat perfectament al cas de tots els seus moviments els dies previs als atemptats, i fins i tot coneixia el fet que estava fabricant explosius a Alcanar. A final d’aquell mateix juliol, en una compareixença a la comissió d’investigació sobre el 17-A, que sí que es va crear al Parlament, el periodista Carlos Enrique Bayo, que havia destapat la notícia, ja considerava que el CNI havia comès un “error” en no saber o poder aturar els atacs gihadistes, tot i que ell ho desvinculava de cap conspiració de l’Estat per aturar l’independentisme. Fos com fos, arran d’aquestes revelacions, el pare d’un nen de tres anys que va morir a la Rambla, Javier Martínez, va demanar que s’investiguessin judicialment les relacions entre l’imam i el CNI, a través de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas. La sala penal de l’Audiencia Nacional, però, ho va desestimar, al·legant que es tractava tot just d’una “teoria conspirativa” i “sense cap suport fàctic”.

En tot cas, el coneixement d’Es-Satty per part de l’espionatge estatal ja venia de molt més lluny, ja que el 2005, tres anys després que hagués arribat a l’Estat, ja li havia intervingut el telèfon, amb l’autorització del llavors jutge i avui ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska, per la seva relació amb dos membres del grup terrorista Al-Qaeda, tot i que llavors no es va poder provar que estigués implicat amb fets de què s’acusaven els seus contactes, com ara l’atemptat de l’11-M a Madrid o l’existència d’una xarxa que enviava islamistes radicals a lluitar a l’Iraq, emmarcada en l’anomenada operació Chacal. Malgrat tots aquests antecedents d’Es-Satty, els Mossos d’Esquadra, amb competències de seguretat ciutadana a Catalunya, no en van poder tenir coneixement fins tot just vint dies abans dels atemptats, que és quan es van poder connectar finalment a la base de dades que gestiona el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), que depèn del Ministeri de Defensa, al qual fins llavors tenien vetat l’accés. Aquesta manca de comunicació es va posar en evidència arran d’altres revelacions aparegudes pocs dies després del 17-A, quan es va saber que el gener del 2016, arran d’una estada de tres mesos que l’imam va fer a la localitat de Vilvoorde, la policia belga va sospitar d’ell i en va sol·licitar informació via correu electrònic a un comandament de la policia catalana. Aquest, però, no els va poder dir res, després de consultar-ho a la base de dades i no trobar res sobre ell.

Els grups independentistes al Congrés, ERC i el PDeCAT, ja van demanar conjuntament un parell de vegades la creació d’una comissió d’investigació sobre el CNI i l’imam de Ripoll, l’última el febrer del 2018, però la mesa, que llavors presidia Ana Pastor, amb els vots del PP i el PSOE, ho va vetar al·legant que l’afer s’havia de resoldre a la comissió de despeses reservades, o de secrets oficials, que és l’encarregada per llei de controlar les activitats del CNI. Des d’aleshores no s’ha reunit més pel desacord entre els grups sobre qui en pot formar part i qui no, tot i que sí que hi va haver temps, després de mesos de reclamacions, perquè el març del 2018 hi comparegués a porta tancada el director del CNI entre el 2009 i el 2019, Sanz Roldán, que no va aclarir tanmateix “ni l’objecte ni els fruits” que havia donat la relació, segons denunciaven ahir mateix els grups que han tornat a signar ara perquè s’obri una comissió d’investigació al Congrés, entre els quals hi ha també Bildu o el BNG. El mur, poc explicable de l’opacitat estatal, cada cop està més esquerdat. Caldrà veure si ara finalment peta.