El català demana un nou pacte

Era ja una prioritat del govern, però la decisió dels tribunals d’imposar el 25% de castellà a l’escola i el debat entorn a la llei audiovisual encara ho han visibilitzat més. I precisament per visualitzar que és possible polítiques “propositives, inclusives i modernes” per revertir la situació preocupant per l’ús de la llengua catalana en molts àmbits, però sobretot en el social, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga va presentar ahir el procés i metodologia que han de permetre elaborar el Pacte Nacional per la Llengua amb la màxima participació i consens de la societat, entitats i també partits polítics per començar a posar fil a l’agulla en la protecció i impuls del català i l’aranès amb mesures concretes a partir del 2023. I, d’entrada, sembla que en aquest consens polític que busca l’executiu d’ERC i JxCat hi han trobat la complicitat ja prevista de la CUP, també anunciada pels comuns, però a la qual s’afegeix la del PSC, que participaran en la primera reunió sense dia fixat pel mes que ve, segons va explicar la consellera. Garriga recordava que el 30 de setembre ja es va aprovar una resolució al Parlament amb un 85% de suport que instava l’executiu a impulsar aquest pacte.

Els contactes previs amb les formacions per explicar-los precisament el procés i la metodologia que va presentar ahir, va arrencar el sí inicial del primer secretari del PSC, Salvador Illa, i d’entrada això vol dir que els socialistes deixen l’ambigüitat que tant van criticar els partits que defensen el català arran de la seva no participació en la manifestació de Som Escola, i comparteixen les tres premisses bàsiques: reconèixer la unitat de la llengua catalana; que ara mateix la situació és complexa i delicada, tant a Catalunya com a la resta del domini lingüístic; i la necessitat d’actuar per revertir aquesta situació. Una adhesió que va provocar les corresponents crítiques a les xarxes de Vox, Cs i el PP. La portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, confirmava ahir la “predisposició a treballar de forma constructiva”, agraïa el to “molt positiu i constructiu” de la consellera, però també advertia que el pacte ha de preveure la “convivència lingüística” i que el castellà no sigui tractat com a “llengua estrangera”.

La voluntat del govern és allargar la mà i renovar els consensos per la llengua que ja es van donar fa 40 anys, amb un “debat constructiu”, amb “realisme” i “despolaritzat” que estigui basat en les dades. Unes dades que s’inclouran en un informe encarregat a l’octubre i elaborat per set acadèmics experts en demolingüística, tecnologies de la llengua, la política lingüística, l’anàlisi etnogràfica o el dret lingüístic, i que es presentarà a la primera sessió del febrer.

De fet aquest serà el tret de sortida de tot el procés que s’allargarà fins al desembre i que inclourà activitats informatives arreu del territori, ja siguin sectorials, o per a institucions, entitats de foment de la llengua, i que seran organitzades per la secretaria de Política Lingüística i la comissió tècnica de Política Lingüística. La intenció és recollir el màxim de propostes, i per aquest motiu s’obre també l’àmbit participatiu a la ciutadania en un web específic on es podran fer aportacions fins al 30 de juny. Al setembre es presentarà la síntesi de les propostes, els dos mesos posteriors es debatrà un acord marc per aprovar el pacte al desembre. Tot aquest procés participatiu i de promoció tindrà un pressupost de 345.000 euros El document ha de servir per fixar els plans d’actuació plurianuals amb l’objectiu d’incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua, facilitar-ne el seu ús màxim i potenciar que l’adoptin les persones que no la tenen de partida.