La transformació feminista

La transformació feminista de la societat catalana és un dels grans reptes que ha assumit el govern de la Generalitat per a aquest any. I compta amb un departament específic, el d’Igualtat i Feminismes, capitanejat per Tània Verge i amb un pressupost de 92 milions d’euros. L’objectiu és trencar les inèrcies del patriarcat, amb polítiques que promoguin la paritat de gènere en tots els àmbits, però també plans d’acció concrets contra el racisme o l’LGTBI-fòbia. Des de la constitució del departament, Verge ha insistit que l’acció ha de ser transversal i ha d’implicar la resta de departaments del govern.

Entre les prioritats del departament ocupa un lloc d’honor la lluita per erradicar les violències masclistes. Segons les últimes enquestes, una de cada tres dones ha patit algun tipus de violència masclista i una de cada dues dones, assetjament sexual. Per fer front a aquesta situació, el departament, a través de la secretaria de Feminismes, ha duplicat el pressupost per a la prevenció, l’atenció i la reparació de les violències masclistes, amb una partida específica de més de 30 milions d’euros. Verge entén que en aquest cas el que cal és “una estratègia de país, més enllà d’accions puntuals”. I és aquest abordatge integral de les violències un dels eixos centrals del departament, amb un reforçament de la xarxa d’atenció a les dones que han estat víctimes de violència masclista i amb l’elaboració de nous protocols per fer-hi front.

El departament també treballarà per reforçar les polítiques d’igualtat i contra les discriminacions de qualsevol mena. En aquest sentit, el compromís del departament és anar actualitzant els protocols per evitar la discriminació per raons de sexe o de raça en qualsevol àmbit. I treballar per un pla interdepartamental de polítiques públiques LGTBI+ que permeti posar fi també a l’estigma que encara denuncien moltes persones. En les polítiques per la igualtat també està previst incloure accions, com la possibilitat d’oferir cangurs públics a les dones, per garantir el dret a tenir temps lliure, així com el dret a les cures o a la conciliació familiar.