L’ultradretà Zemmour suma una altra condemna per incitació a l’odi racial

La popularitat d’Éric Zemmour era més gran quan encara no s’havia declarat candidat a les presidencials franceses i no havia rebut una tercera condemna per incitació a l’odi racial, com es va dictar ahir. L’aspirant d’extrema dreta, polemista en els mitjans de comunicació fins al setembre passat, ha estat precisament sentenciat a pagar una multa de 10.000 euros per haver qualificat el setembre del 2020 els menors migrants no acompanyats de “lladres”, “assassins” i “violadors”, a conseqüència de l’atemptat d’un jove pakistanès davant de l’antiga seu del setmanari humorístic Charlie Hebdo. Zemmour ja ha anunciat que apel·larà contra la decisió del Tribunal Correccional de París, però la seva campanya per a les eleccions d’abril es veu enterbolida quan als sondejos ha baixat del 16 a l’11% en intenció de vot.

Les declaracions les va fer a la televisió d’informació contínua CNews, del ric empresari Vincent Bolloré, que li ha servit de rampa de llançament durant aquests últims anys per acabar-se presentant a les presidencials. La fiscalia no només demanava aquesta condemna, sinó també la de la direcció de CNews per haver encabit les manifestacions.

El ministeri fiscal havia estimat que mostraven “un rebuig violent” i “una detestació” de la població immigrant. Ahir, Zemmour ho va considerar “una condemna ideològica i estúpida”, afirmant que “és urgent fer fora la ideologia dels tribunals”.

De la dotzena de processos judicials en què ha estat immers l’experiodista, en dos ja havia estat condemnat. Va ser el 2011 per haver dit que els empresaris tenien “el dret de rebutjar àrabs i negres”. L’altra vegada va ser el 2018 per haver declarat que feia falta donar als musulmans “l’elecció entre l’islam i França”. Zemmour ha portat aquest últim cas al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg al·ludint que es tracta de llibertat d’expressió. I aquest mateix dijous hi ha una altra audiència contra ell, que el seu advocat vol ajornar per després de les eleccions, per haver afirmat que el general Pétain, col·laboracionista dels nazis, havia “salvat” els jueus francesos. Divendres, a més, se li ha de fixar una altra audiència per al 2023 per delictes d’opinió contra els moviments feminista i LGTB.

Davant d’aquest tipus de campanya –el cap de setmana, Zemmour hi va afegir que proposava escolaritzar a part els alumnes minusvàlids–, Marine Le Pen apareix com a moderada. Això és el que es desprèn d’una enquesta del diari Le Monde i la ràdio France Info, en què només un 40% dels entrevistats la consideren en aquests moments de “l’extrema dreta nacionalista i xenòfoba”, respecte al 64% que obté Zemmour. En els darrers sondejos, aquest últim ha caigut fins i tot a l’11% en intenció de vot i Le Pen i la candidata de la dreta parlamentària Valérie Pécresse empaten en el 18%, amb el president Emmanuel Macron al davant amb el 24%.