El Suprem rebutja tots els recursos i avala els indults

Cop de porta del Tribunal Suprem (TS) als recursos contra els indults, parcials i condicionats aprovats en el Consell de Ministres del 23 de juny passat per a Oriol Junqueras, CarmeForcadell, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L’alt tribunal va avalar la tesi de l’Advocacia de l’Estat que plantejava la falta de legitimació activa perquè no eren part perjudicada o afectada tots els autors dels recursos, presentats per particulars i els partits com Vox i el PP.

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa va decidir per majoria estimar aquestes al·legacions prèvies de l’Advocacia de l’Estat i, d’aquesta manera, evita haver de pronunciar-se sobre les raons que van portar l’executiu de Pedro Sánchez a concedir-les després de més de 1.300 dies a la presó.

La sala va avançar ahir el resultat de les seves deliberacions, però el contingut de les interlocutòries que estima la falta de legitimació activa contra els set recursos als indults als nou líders independentistes no la donarà a conèixer fins als propers dies. D’aquesta manera no han prosperat els recursos de Vox o del PP, però tampoc els dels dirigents de Cs i diputats als Parlaments el 2017, Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo-Saavedra; ni els que van presentar Alejandro Fernández, Santiago Rodríguez, Andrea Levy, Juan Bautista Milian i Lorena Roldán, diputats encara o exdiputats del PP; ni els del delegat del govern a Catalunya, el popular Enric Millo. També cauen el que van plantejar Convivència Cívica Catalana i l’entitat Pro Patrimonium Sijena i Jerusalem. Falta veure, doncs, quina és l’argumentació que sosté la sala per no admetre el recurs de Vox, que va exercir d’acusació particular durant el judici per l’1-O. En total es van presentar prop de 60 recursos als indults. El Suprem ja havia inadmès al setembre una querella presentada pel partit Dreta Liberal Espanyola per prevaricació contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo.

Contra la decisió, els demandants poden interposar un recurs de súplica, que difícilment prosperaria, perquè l’hauria de resoldre la mateixa sala. L’altra via oberta és la de recórrer al Tribunal Constitucional (TC), a la qual Vox, el PP i Cs s’aferraran. La formació d’ultradreta entén que sí que té legitimació perquè “va ser l’única acusació popular en el procés penal contra els colpistes”. El PP, que va impulsar una recollida de firmes contra els indults, vol impugnar la decisió i després anar al Constitucional, segons va explicar el seu portaveu de Justícia, Enrique López, i el seu lider, Pablo Casado. També ho farà Cs tenint en compte l’“exigua diferència de vots” amb què la sala es va pronunciar: tres magistrats a favor de tombar els recursos i dos en contra. El portaveu Edmundo Bal reclamava “una decisió judicial sobre els fons d’aquest assumpte” i mantenia que els indults no s’havien de donar “per raons d’utilitat pública, sinó per raons de justícia i equitat”, considerant que en la sentència condemnatòria contra els líders independentistes de la sala segona del TS “no hi havia cap injustícia”. Cs va assegurar que defensaran el criteri de l’informe negatiu que el TS havia fet públic a la concessió dels indults un mes abans que Sánchez el aprovés.

La reacció dels indultats a les xarxes, com ara els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull, va ser recordar que les mesures de gràcia són condicionades i reversibles “durant un termini de sis anys de vigilància”, piulava Rull, però hi afegia: “No ens caparan l’ànima. L’objectiu és insubornable: la independència de Catalunya.” En termes similars s’expressava Turull per refermar la voluntat de culminar el que es va votar i “guanyar” l’1-O amb un compromís que “ni és revisable, ni és parcial, ni és condicionat”. L’exconsellera de Treball Dolors Bassa es mostrava satisfeta perquè cap “reguitzell de fanàtics espanyolistes poc demòcrates” havien aconseguit aturar els indults.