Scholz i Macron defensen el canal de diàleg amb Rússia
Els dos líders, que es veuen com un contrapès a les provocacions de Moscou i a l’acceleració dels preparatius de guerra de Biden, reclamen “senyals clars de distensió” en la crisi ucraïnesa
El president francès parlarà amb Putin divendres
La presidència de torn de la Unió Europea (UE) –és a dir, França– i la del G7 –Alemanya– tenen un objectiu comú: demostrar que són un “poder equilibrador” europeu i que no pensen renunciar al diàleg amb Moscou, mentre hi hagi canals oberts.
El president francès, Emmanuel Macron, i el canceller alemany, Olaf Scholz, van reeditar així l’esperit del famós eix francoalemany, amb la crisi d’Ucraïna com a teló de fons i decidits a ser una mena de contrapès de diàleg enmig de les provocacions del president rus, Vladímir Putin, i l’acceleració dels preparatius per a una guerra per part del dirigent nord-americà, Joe Biden. Molt en l’estil d’Angela Merkel, l’exlíder de referència europea.
Macron parlarà amb Putin aquest divendres, segons va anunciar el president francès en la conferència de premsa amb Scholz, en la seva primera visita a Berlín des de l’arribada al poder del canceller socialdemòcrata.
Format de Normandia
Avui mateix es reprendrà l’anomenat “format Normandia”, el grup diplomàtic creat el 2014 entre París, Berlín, Moscou i Kíev per distendre la situació a Ucraïna. Putin és l’únic líder políticament supervivent d’aquell grup inicial, que van integrar aleshores Merkel, el francès Hollande i l’ucraïnès Poroixenko.
La reunió reactivadora serà a nivell d’experts i tindrà lloc a París. La idea és preparar el terreny per a una reunió a escala de ministres d’Afers Estrangers. Ningú no parla encara d’una cimera.
Normandia és un dels canals de diàleg encara oberts. També ho estan les gestions diplomàtiques dins l’OSCE i el compromís de mantenir un fil diplomàtic entre Washington i Moscou, expressat divendres passat a Ginebra pel secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov. “Seguim en temps real la situació a Ucraïna”, va assegurar Macron. Berlín juga amb un peu a cada banda. Per una part, manté el rebuig a lliurar armament a Kíev –“d’acord a la nostra política de no subministrar armes a zones en conflicte”, en paraules de Scholz–. Per l’altra, insisteix que, en cas d’agressió russa, Moscou en pagarà “un preu molt alt”. Una amenaça que remet al gasoducte Nord-Stream II, preparat per portar gas rus a Alemanya per sota del Bàltic, però en espera de rebre la llicència per entrar en funcionament.
El perill que esclati una guerra que afectaria directament socis europeus –Polònia, els països bàltics i també els veïns nòrdics– és el tema dominant.
Això permet, de passada, que Macron i Scholz no hagin d’endinsar-se en un punt de fricció com és l’abisme energètic entre París i Berlín. França defensa l’energia nuclear com a essencial per complir els objectius de reducció d’emissions contaminants. Alemanya manté el seu Nein, Danke, el lema dels col·lectius antinuclears dels anys setanta.
El camí de l’adeu a les nuclears arrenca del pacte amb la indústria signat el 2001 pel canceller socialdemòcrata Gerhard Schröder i assumit després per Merkel.
Aquest any han de tancar les últimes tres centrals atòmiques alemanyes. Pel tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals alemanys no hi ha marxa enrere. La batalla climàtica és un dels punts forts en la presidència alemanya del G7.
