Gihadisme o misèria
La desesperança i la coacció fan que joves libanesos i sirians cooperin amb Estat Islàmic a canvi de diners
Cèl·lules dorments al nord de Síria atempten regularment contra autoritats polítiques i contra civils
L’Omar Seif havia marxat del Líban la nit de Cap d’Any i només havia contactat amb la seva mare una única vegada des d’un número iraquià. “Fa dos dies vaig rebre un missatge d’aquest mateix telèfon”, explica la seva mare a la premsa libanesa. “Quan vaig respondre «hola, estimat», pensant-me que parlaria amb el meu fill, una persona que no coneixia em va respondre «el teu estimat és mort». La persona hi va afegir que havia trobat el telèfon a la butxaca d’un combatent vençut d’Estat Islàmic.”
L’Omar no és un cas únic. Malgrat que les autoritats locals hi restin importància, desenes de joves s’haurien unit durant els darrers tres mesos a la peregrinació gihadista des de les regions del nord del Líban fins a l’Iraq, on alguns d’ells ja haurien posat el cos per participar en atemptats. Tant l’Omar com el seu germà Bakr van morir amb set gihadistes més durant l’atac que van llançar el 21 de gener contra la base militar de Diyala, a l’est de l’Iraq, en què van llevar la vida a onze soldats iraquians.
Assalt a la presó
La seixantena d’homes joves que haurien desaparegut tant a Trípoli com a Akkar deixen enrere territoris devastats per la misèria i la desesperança, factors que experts assenyalen com a clau en el gir de guió a què s’aboquen els nous combatents. L’Omar no tenia feina i tant ell com el seu germà havien passat cinc anys tancats a la temuda presó libanesa de Roumieh, saturada i al 300% de la seva capacitat, acusats de terrorisme. Un cop s’uneixen a les files gihadistes, però, molts poden enviar diners a casa. L’ONU calcula que Estat Islàmic (EI) encara controla entre 25 i 50 milions de dòlars, i això el fa una potència enmig d’una regió que té dificultats econòmiques.
“Molts dels afiliats a Estat Islàmic detinguts durant els darrers mesos per les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) diuen que han fet tasques per a l’organització per motius econòmics més que no pas ideològics”, explica a El Punt Avui una font vinculada als cossos de seguretat de l’Administració Autònoma del Nord-Est de Síria (Aanes). Explica, però, que hi ha població local que coopera amb el grup gihadista perquè no té cap més remei: “Hi ha barris controlats per Estat Islàmic en què és millor fer alguna tasca per als gihadistes i obtenir diners que no pas negar-t’hi i ser torturat o assassinat.”
El mateix 21 de gener en què l’Omar i son germà Bakr van atemptar contra una base militar a l’Iraq –on els gihadistes estan cada cop més allunyats dels centres urbans i els atacs van a la baixa–, un centenar de membres d’Estat Islàmic van assaltar la presó de Ghwayran, al nord de Síria, i van alliberar centenars de gihadistes presos.
Mort del líder
Va ser l’atac més dur del grup des de la caiguda de l’autoanomenat califat i els combats que va desencadenar van provocar 500 morts i 45.000 persones desplaçades de la zona. Aquell atemptat va agafar per sorpresa bona part del planeta, però no la població del nord de Síria. Només dos mesos abans, les FDS van frustrar un atac similar contra la mateixa presó, i grups com el Centre d’Informació de Rojava registren mensualment atacs de gihadistes contra membres de l’Aanes, contra civils i contra líders tribals que cooperen amb les FDS. El líder d’Estat Islàmic, Abu Ibrahim al-Hashimi al-Qurayshi, va morir dijous passat al nord-est de Síria en un assalt de les forces estatunidenques.
Al-Qurayshi havia agafat la direcció del grup el novembre del 2019 després que l’anterior líder, Abu Bakr al-Baghdadi, fos assassinat també pels EUA. Aleshores, les potències occidentals creien haver vençut Estat Islàmic. Ara farien bé de no caure en el mateix error.
Sense notícies dels menors utilitzats per EI
Joan Cabasés Vega“Tothom és a lloc segur i ben atès.” És l’única explicació que Letta Tayler, investigadora de HRW, ha pogut extreure a Siyamend Ali, cap de comunicació de les FDS, sobre la ubicació i l’estat de salut dels centenars de menors detinguts a la presó de Ghwayran, assaltada dies enrere per Estat Islàmic. En l’atac, gihadistes presos van usar 700 menors tancats al centre com a escut humà per reduir els atacs exteriors que pretenien contenir el motí. Fonts consultades per Tayler afirmen que desenes d’infants haurien pogut morir durant aquells combats. Les FDS diuen que han reubicat els menors en altres presons segures de la regió, però no n’han donat detalls.