Catalunya deixa de ser obsessió a l’agenda oficial
Sánchez viu congelant la taula de diàleg i obviant ERC en lleis clau
S’imposa la via “ibuprofèn” que Borrell no volia
Amb Pedro Sánchez com a president a La Moncloa des de feia només sis mesos, el 12 de desembre del 2018 l’aleshores cap de la diplomàcia espanyola, el ministre Josep Borrell, va protagonitzar un col·loqui al Fòrum Abc i va regalar a l’audiència un diagnòstic polític amb símil mèdic: el govern espanyol aplicava “la política de l’ibuprofèn” amb Catalunya per tal d’“abaixar la inflamació”. “Ha tingut poc èxit”, hi afegia. En la particular confluència que es dona ara dels dos equadors –de la legislatura catalana i de l’estatal–, però, Catalunya o la carpeta catalana ha deixat de ser l’obsessió de l’agenda oficial i s’imposa l’efecte ibuprofèn del qual renegava Borrell, amb l’absència de conflictivitat institucional oberta entre governs i la normalització del diàleg a tots els nivells.
Els indults com a preu
L’escenari de tenir un president d’ERC a la plaça de Sant Jaume i un líder del PSOE com a president espanyol instal·lat a La Moncloa és una coincidència del tot inèdita en els últims quaranta-cinc anys de democràcia. Si bé avui no seria president si no fos per l’abstenció decisiva d’ERC que va salvar la seva investidura al Congrés per un sol vot (167 a 165) el 7 de gener del 2020, el fet és que Sánchez ha après a viure la seva legislatura congelant la convocatòria de la taula de diàleg sine die i obviant ERC en lleis clau, com si l’únic preu que es disposés a pagar –amb tot el cost d’impopularitat que té– fos el dels indults als nou presos del procés. “La taula de diàleg es reunirà quan hi hagi acords rellevants que s’hi puguin portar”, es limita a dir la portaveu del govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.
Amb ERC i igual amb Cs