[D]
3
Política
madrid - 13 febrer 2022 2.00 h

Catalunya deixa de ser obsessió a l’agenda oficial

Sánchez viu congelant la taula de diàleg i obviant ERC en lleis clau

S’imposa la via “ibuprofèn” que Borrell no volia

- madrid

Amb Pedro Sánchez com a president a La Moncloa des de feia només sis mesos, el 12 de desembre del 2018 l’aleshores cap de la diplomàcia espanyola, el ministre Josep Borrell, va protagonitzar un col·loqui al Fòrum Abc i va regalar a l’audiència un diagnòstic polític amb símil mèdic: el govern espanyol aplicava “la política de l’ibuprofèn” amb Catalunya per tal d’“abaixar la inflamació”. “Ha tingut poc èxit”, hi afegia. En la particular confluència que es dona ara dels dos equadors –de la legislatura catalana i de l’estatal–, però, Catalunya o la carpeta catalana ha deixat de ser l’obsessió de l’agenda oficial i s’imposa l’efecte ibuprofèn del qual renegava Borrell, amb l’absència de conflictivitat institucional oberta entre governs i la normalització del diàleg a tots els nivells.

Els indults com a preu

L’escenari de tenir un president d’ERC a la plaça de Sant Jaume i un líder del PSOE com a president espanyol instal·lat a La Moncloa és una coincidència del tot inèdita en els últims quaranta-cinc anys de democràcia. Si bé avui no seria president si no fos per l’abstenció decisiva d’ERC que va salvar la seva investidura al Congrés per un sol vot (167 a 165) el 7 de gener del 2020, el fet és que Sánchez ha après a viure la seva legislatura congelant la convocatòria de la taula de diàleg sine die i obviant ERC en lleis clau, com si l’únic preu que es disposés a pagar –amb tot el cost d’impopularitat que té– fos el dels indults als nou presos del procés. “La taula de diàleg es reunirà quan hi hagi acords rellevants que s’hi puguin portar”, es limita a dir la portaveu del govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.

Amb ERC i igual amb Cs

Paradoxalment, el govern de coalició de Sánchez amb Podem ha comptat amb ERC com a soci les mateixes vegades que amb Ciutadans (59) per salvar les seves iniciatives legislatives al Congrés, amb fites com aprovar dos pressupostos (2021 i 2022) amb els republicans i salvar la reforma laboral gràcies a Cs i a un error del PP. Lluny d’una situació en què el govern espanyol fos hostatge només d’ERC (13 diputats) –o fins i tot d’un bloc independentista amb més diputats que mai i al qual s’hi sumen Junts (4), el PDeCAT (4) i la CUP (2)–, com es dibuixava a partir de l’agònica sessió d’investidura en segona volta, Sánchez ha assolit la fita de treure Catalunya del focus. Fins al punt que la pregunta recurrent que havia de sentir de la premsa sobre el procés en cada roda de premsa conjunta que compartia amb un mandatari internacional a La Moncloa –sobretot el 2019 durant el judici i la sentència i fins al juny del 2021 en què concedeix els indults– ha acabat desapareixent del guió. En el seu últim balanç anual, Sánchez ja no va dedicar ni tan sols un apartat o un esment a Catalunya. El canvi de marc on regna l’ibuprofèn fa que la pregunta de si es convoca la taula de diàleg convisqui amb l’agenda autonòmica ordinària de la comissió bilateral Estat-Generalitat i amb la implicació de la Generalitat en els treballs preparatoris de les conferències de presidents.

LA XIFRA

23
diputats
dels 350 que té el Congrés són independentistes catalans: 13 d’ERC, 4 de Junts, 4 del PDeCAT i 2 de la CUP


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides