Supervivent de la vida

Els Kerwich són una nissaga francesa, d’origen hongarès, dedicada al món del circ. De les moltes branques familiars, la de l’acròbata marsellès Joanny Kerwich va anar a raure, pels volts del1913, amb tota la corrua de caravanes, a Palafrugell. Enlluernada per aquest món, nòmada i bohemi, però també dur i marginal, o per l’equilibrista Kerwich, Laura Gallart Marquès, que aleshores tenia 17 anys, va deixar un entorn familiar molt humil per afegir-se a la vida dels artistes ambulants. La història se sabia a nivell local però les llegendes són difícils de verificar. Ho sap la filòloga Marta Gallart Alsina, que el 2018 va iniciar una recerca per reconstruir el relat vital d’una dona “senzilla, que sempre es va definir com a artista de circ, i que entra en contacte amb espies, agents dobles”. “És com si la història se la mengés”, assenyala la investigadora en relació amb la vida “curiosa” i “interessant” d’una dona que la Gestapo va detenir el 1943, a Ortafà, mentre “passava” un grup per les Alberes. Va al camp de concentració de Ravensbrück i des de fa una setmana té una llamborda Stolpersteine amb el seu nom a Palafrugell, on va néixer el 2 de desembre del 1896. D’aquesta reconstrucció biogràfica que ha realitzat, Marta Gallart Alsina en destaca el perfil d’una “dona supervivent de la vida” i alhora una història amb “molts grisos”. “No sé si tenia una ideologia política però és clar que ajuda la gent del bàndol aliat”, recorda Gallart Alsina.

Va ser l’Amical de Ravensbrück que el 2018 va assabentar l’Arxiu Municipal de Palafrugell que la deportada Laura Kerwich, adoptant així el cognom del marit, havia nascut al municipi a finals del segle XIX. N’havia fugit, amb el circ, cercant un futur amb menys misèria a França, on també hi havia, treballant, el pare i un germà. Laura Gallart i Joanny Kerwich tenen una filla, Louise, nascuda el 1916. Es casen tres anys més tard, el 12 d’abril del 1919, a Perpinyà, on s’establiran. Hi ha un succés que colpeja els Kerwich, que es dediquen a fer projeccions de cinema mut ambulant. Per a una de les sessions, que fan el 5 de desembre del 1934 al barri de Sant Galderic de Perpinyà, lloguen un paller. El projector s’encén i es produeix un incendi greu amb un total de 22 morts i 30 ferits, entre els quals hi havia molts nens. En el judici que es fa el 1935, acusats d’homicidi per imprudència, a Joanny se li imposa un any de presó i una multa, mentre que la Laura, que té a càrrec fills menors, es lliura de la presó. Durant aquest temps sobreviuen fent mercats.

A Palafrugell, la família Gallart, significada políticament, ho passa malament durant la postguerra, assenyala la investigadora. Així, el Nadal del 1941, Laura Kerwich és detinguda per la Guàrdia Civil de Palafrugell. Els diu que ha vingut caminant des de Portbou amb les dues filles petites i les autoritats franquistes la retornen a França.

Durant l’ocupació alemanya a França i coneixedora del territori fronterer, es dedicarà a “passar”, a guiar, fugitius aliats. En la seva investigació, Marta Gallart recorda que els firaires i la gent del circ eren molt mal vistos a la França ocupada. “Fàcil no ho tenia”, rebla. La detenen en un d’aquests passos clandestins i Gallart apunta la possibilitat que ha estat delatada. Seguirà el periple d’altres deportades, com Neus Català. Empresonada a la Ciutadella de Perpinyà, transferida als camps de classificació de Romainville i de Compiègne a prop de París, el 31 de gener del 1944 forma part del miler de preses, majoritàriament franceses de la Resistència, que són traslladades a Ravensbrück, on ingressa el 3 de febrer del 1944. Tindrà el número 27.181.

En la seva recerca, Marta Gallart assenyala que al camp Laura Kerwich, amb 47 anys, treballa a la fàbrica de components de la Siemens. És alliberada per la Creu Roja Internacional el 9 d’abril del 1945 fruit d’un intercanvi amb presoners alemanys que hi ha a França, un mes abans de l’entrada de les tropes soviètiques a Ravensbrück. Després de la guerra, i amb problemes de salut, Laura Kerwich va demanar, infructuosament, al govern francès que se la reconegués com a membre resistent. No va poder demostrar que hagués format part d’alguna xarxa de la Resistència. Va morir el 6 de juny del 1976 i està enterrada al cementiri del barri de l’Haut-Vernet de Perpinyà, on encara viuen part dels seus nets.

Marta Gallart Alsina té pendent de publicar la biografia de Laura Kerwich a la revista de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà.