Putin envia senyals de distensió
El president rus anuncia una “retirada parcial” de les tropes concentrades a la frontera amb Ucraïna
L’OTAN reacciona amb cautela i retreu la falta d’indicis de “desescalada sobre el terreny”
L’endemà d’haver deixat oberta la porta de la negociació, Moscou va enviar ahir un altre senyal de distensió anunciant la “retirada parcial” de les seves forces militars concentrades a la frontera amb Ucraïna.
El Ministeri de Defensa rus va informar que les unitats que ja havien completat els exercicis militars celebrats aquests dies a la zona “ja han començat a pujar en trens i camions, i avui ja es dirigeixen cap a les seves casernes”. Amb tot, els exercicis continuen per a la resta d’unitats terrestres, aèries i navals fins al dia 20 de febrer, hi va afegir el portaveu ministerial, Ígor Konaixénkov.
Rússia ha concentrat més de 130.000 tropes prop de la frontera amb Ucraïna durant les darreres setmanes, segons estimacions dels Estats Units, circumstància que ha elevat el temor d’una invasió imminent.
El replegament, segons el cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, no respon a la “histèria” d’Occident, sinó que ja estava programat. “Ho fem al marge del que pensin els altres, del terrorisme informatiu que s’està produint”, va dir Lavrov amb referència a les notícies en mitjans occidentals sobre una imminent invasió d’Ucraïna.
Els EUA i els seus aliats, però, es van mostrar cauts envers l’anunciada retirada parcial dels russos. “Estem monitorant la situació. Haurem de verificar si és el cas o no”, va declarar l’ambaixadora dels EUA davant l’OTAN, Julianne Smith, per qui Washington podria tenir més informació “d’aquí a un o dos dies”.
En la mateixa línia, el president dels EUA, Joe Biden, i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, van opinar que cal “prendre nota d’aquestes mesures”, “avaluar la qualitat d’aquest anunci” i “comprovar-ne l’abast i el significat”, segons van manifestar fonts de l’Elisi després de la conversa telefònica entre els dos mandataris.
L’ombra de Iugoslàvia
També l’OTAN va reaccionar amb prudència. “Hi ha senyals des de Moscou que la diplomàcia ha de continuar. Això és motiu d’un optimisme caut. Però, per ara, no hem vist cap senyal de desescalada sobre el terreny”, va advertir el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa prèvia a la reunió de ministres aliats de Defensa que se celebrarà avui i demà a Brussel·les. I, des de Kíev, el ministre ucraïnès d’Afers Estrangers, Dmitró Kuleba, afirmava: “Quan vegem aquesta retirada, creurem en la desescalada.”
Per la seva banda, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va explicar que de Rússia arriben “senyals contradictoris”. Segons el premier, els serveis d’intel·ligència del seu país informen que els russos estan construint hospitals de campanya prop de la frontera ucraïnesa, fet que encaixaria amb els “preparatius per a una invasió”.
Mentrestant, al Kremlin, el president rus, Vladímir Putin, va fer una referència breu al replegament de tropes sense entrar en més detalls. En una roda de premsa conjunta amb el canceller alemany, Olaf Scholz, Putin va dir que la resposta dels aliats a la seva demanda que l’OTAN deixi d’expandir-se cap a l’est i incorpori Ucraïna no el satisfà i va exigir resoldre aquesta qüestió durant les negociacions en curs. “Estem disposats a continuar en la via de la negociació, però totes aquestes qüestions s’han d’abordar de manera global”, hi va afegir.
“Quant a la guerra a Europa, sobre si la volem o no, és clar que no, per això plantegem propostes per a un procés negociador, que hauria de donar com a resultat un acord que garanteixi la seguretat a tothom, també al nostre país”, hi va afegir el líder rus. Els dos líders van xocar quan Putin va assegurar que hi va haver un precedent de guerra a Europa als anys noranta –el conflicte a l’antiga Iugoslàvia–, que va ser lliurada per l’OTAN contra Sèrbia sense l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU. Scholz va replicar que la situació és diferent ara, perquè llavors hi havia el perill de genocidi contra els no serbis. Al seu torn, Putin va afirmar que el conflicte al Donbass –l’enfrontament armat entre els separatistes prorussos i l’exèrcit ucraïnès a l’est d’Ucraïna– també és un genocidi, en aquest cas contra els russos.
LES FRASES
Crides a la secessió del Donbass
RedaccióLa Duma russa va aprovar ahir una crida al president Putin perquè reconegui la independència de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna. A favor de la resolució, presentada pel grup parlamentari comunista, van votar 351 dels 450 diputats de la Duma. Abans de la votació, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va indicar que “per a ningú és un secret que l’opinió pública russa reacciona vivament a tot el que passa al Donbass”, on, des del 2014, s’enfronten els separatistes prorussos –amb el suport de Moscou– i l’exèrcit ucraïnès. Rússia ha lliurat més de 700.000 passaports a ciutadans d’aquestes dues regions. La decisió de la Duma va ser condemnada ahir per la Unió Europea (UE), que veu en el reconeixement “una clara violació dels Acords de Minsk”, impulsats per pacificar aquesta regió de l’est d’Ucraïna. Putin va dir ahir que no reconeixeria les dues repúbliques separatistes de manera immediata.
